La gespa artificial ha canviat en els últims anys la forma de practicar esport (futbol, pàdel, golf…) i fins i tot de decorar el jardí de les nostres llars, conjunts residencials i espais públics.
Els seus grans avantatges, principalment el seu atractiu visual i l’estalvi en manteniment i en aigua, han provocat que la seva instal·lació s’hagi estès de forma exponencial.
Sens dubte han estat els camps de futbol de gespa artificial, a causa del nombre que hi ha en tot el Maresme, Catalunya i la resta de l’Estat Espanyol, la millor prova de la idoneïtat d’aquest material, que ha aconseguit garantia d’excepcional qualitat.
“No existeix al planeta un material que reuneixi les propietats del suro”, afirma Kim Marimon
No obstant això, també en els últims temps, ha saltat l’alarma pel contingut que acompanya la gespa artificial en els camps de futbol: el cautxú. En diferents països, com els Estats Units, Holanda i Itàlia, s’ha alertat sobre els possibles components cancerígens del cautxú. Encara que és cert que falten estudis definitius sobre aquesta matèria, també ho és que en alguns països s’ha prohibit la utilització del cautxú.
Hi ha altres raons de pes que també ho aconsellen. El cautxú, a més de ser un material tòxic, impregna d’olor la roba dels esportistes i, sobretot, taca la pell dels jugadors i de les peces esportives.
Davant aquesta problemàtica tan real i tan estesa, la indústria de la gespa artificial ha trobat la resposta perfecta i ideal: el suro. Kim Marimon, responsable de Minot Green, afirma que “no existeix al planeta un material, natural o artificial, que uneixi alhora totes les propietats del suro”. I destaca, entre altres, “la seva gran capacitat d’absorció, baixa conductivitat tèrmica i l’absència absoluta de toxicitat. Estem parlant d’un material natural de gran durabilitat i permeabilitat”.
Per a l’emplenat d’un camp de futbol onze de gespa artificial, per exemple, són necessàries nou tones de suro, que procedeixen directament de l’escorça de l’alzina surera. La gran majoria del suro ve en l’actualitat d’Extremadura i Portugal.
A diferència del cautxú, no és tòxic, no taca, no fa olor i té una gran capacitat d’absorció
La feina comença amb l’extracció del suro al camp sense fer cap mal a l’arbre (alzina surera) durant el procés i així perpetuar el manteniment de l’hàbitat i el seu ecosistema natural. Després de moldre el suro, mitjançant un procés en què s’uneix el millor de la tradició surera amb les més modernes tecnologies, es fabriquen els granulats, que quedaran llestos per ser aplicats de forma ràpida, fàcil i senzilla. Al nord d’Europa aquest tipus de farciment és molt habitual en moltes instal·lacions esportives (futbol, pàdel, etcètera).
Una de les empreses capdavanteres en el sector a Espanya de la gespa artificial és Realturf, amb seu a Alacant. Molts dels camps de futbol que veiem porten el seu segell. Antonio Candela, representant de Realturf, destaca que “el suro té grans propietats. No fa olor, no taca, és natural, no és tòxic i a més a més, els seus aspectes mecànics són d’altes prestacions perquè posseeix una gran absorció d’impacte i permet un excel·lent rodament de l’esfèrica”.
El futur d’aquestes instal·lacions esportives passa, sens dubte, per la suma de la gespa artificial d’última generació i el suro. La gespa artificial Minotgreen, especialista també en paisatgisme i obra residencial, té un acabat de poliuretà, una capa que garanteix una base més resistent, duradora i respectuosa amb el medi ambient. El poliuretà en comparació del làtex no es deteriora, no s’afebleix en contacte amb la humitat, es molt fort, proveeix una millor adherència del plomall i una major estabilitat bidimensional. Es la qualitat més gran que existent al mercat avui dia: és de fàcil instal·lació, s’adapta a les irregularitats del terreny, te una durabilitat extrema … i és reciclable. •
Les propietats del suro
Elasticitat: Gràcies a la resistència de les seves parets cel·lulars, a la seva impermeabilitat i als plasmodesmes (canals que travessen la membrana i la paret cel·lular) li permeten alleujar una extraordinària pressió sense esclatar les seves cèl·lules.
Compressibilitat: Pot comprimir-se fins a gairebé la meitat de la seva longitud sense perdre cap flexibilitat, i recupera la seva forma i volum quan deixa de pressionar-se, sent l’únic cos sòlid que té la propietat de ser comprimit sense dilatació lateral. Això li confereix una sorprenent capacitat per recuperar el volum inicial després d’una deformació.
Olor: El suro és un material gairebé inodor, no obstant això, no hem d’oblidar que el suro ha crescut durant nou anys en plena naturalesa, quedant impregnat de les seves aromes.
Aïllant tèrmic: La funció natural del suro és protegir les parts vives de l’arbre que ho genera. La seva estructura alveolar que impedeix circular l’aire, el baix contingut en aigua i la falta de conductivitat dels seus compostos, converteixen al suro en la substància natural dotada de major poder aïllant i el més inalterable que existeix.
Durabilitat: Tant el principal constituent del suro (la suberina) que dota al suro d’una gran resistència a la humitat, com el seu baix contingut en aigua, fan que el suro suporti perfectament la humitat elevada, això unit als seus tanins, fan que el suro no es corrompi i sigui imputrescible. A més la suberina posseeix propietats antimicrobianes, antialergénicas, antiplagas i antifúngicas. Gràcies a la seva elasticitat i compressibilitat, la resistència del suro al desgast també és més alta. El suro manté les seves propietats constants durant tot el seu cicle de vida. Aquesta característica li garanteix que al cap de 10 o 50 anys seguiran sent les mateixes que el primer dia.
Impermeabilitat: La difusió de líquids i gasos a través del suro és molt dificultosa (encara que no absoluta, ja que deixa fluir lentament el gas) gràcies a la suberina i als ceroides presents en les parets de les seves cèl·lules, això fa que el suro sigui pràcticament impermeable a líquids i gasos el que li confereix una gran resistència a la humitat i li permet envellir sense deteriorar-se ni podrir-se.
Lleugeresa: La lleugeresa de les seves parets cel·lulars i sobretot al fet que el 88% del seu volum és aire, fan que el suro posseeixi una baixa densitat.
Aplicació a la gespa artificial:
1) El farciment: El suro té una gran capacitat d’absorció i amortiment d’impactes, la qual cosa implica que la zona afectada per la deformació no és tan sols aquella en la qual es contacta, sinó que l’efecte s’estén i es reparteix a les zones adjacents, donant-li una capacitat amortiguadora incomparable en ser capaç d’absorbir i minimitzar qualsevol turbulència.
2) Vida útil il·limitada: per les seves propietats, el suro té una durabilitat pràcticament il·limitada (molt per sobre de la vida útil de la fibra de gespa artificial), per la qual cosa pot ser reutilitzable.
3) Resistència química: aguanta amb eficàcia l’atac dels agents químics.
No abrasiu, no es podreix ni és atacat per éssers vius.
Gràcies a la seva durabilitat no requereix reposició del producte, reduint el seu cost econòmic de manteniment de la instal·lació.
4) Aplicacions esportives: Futbol (en qualsevol de les seves modalitats). Pàdel i Tennis. Rugbi i Futbol Americà. Golf. Hoquei. Multiports.
5) Decoratives: Parcs infantils (imprescindible per la seva nul·la toxicitat). Espais públics i privats (llar). Etc.
