Campiona del món amb 16 anys, una precocitat sorprenent
Fotos de PEP MORATA
Patina des que va néixer per influència familiar. Acaba de complir els 17 anys i ja és campiona d’Espanya, subcampiona d’Europa amb el seu club, l’HC Palau de Plegamans, i campiona del món amb la selecció espanyola. La de Mataró és tot un exemple de precocitat en un esport on Catalunya és la gran potència mundial.
Estaves destinada a jugar a hoquei patins, oi?
Sí, més o menys! (riu). El meu germà Eric, que ara és el capità de l’equip, jugava en el CH Mataró i la meva mare treballa a l’Escola Cirera, que està davant del Pavelló Jaume Parera, així que… no vaig tenir més remei!
Quan vas començar a patinar?
Als quatre anys. Per això, per a mi patinar sempre ha estat una cosa natural, com caminar o respirar. A més, l’estil de vida d’aquest esport m’encantava. Des del primer dia em vaig sentir feliç jugant a hoquei.
Al principi jugaves amb nens…
Era un equip mixt, sí. Vaig jugar amb nens fins a alevins. El CH Mataró tenia equip femení infantil i aquí ja érem exclusivament nenes.
Vas debutar en el primer equip femení sent una autèntica nena.
Així és. Amb catorze anys, la meva companya d’equip de tota la vida, la Joana, i jo debutàrem en l’OK Lliga amb el Mataró. Jugar en la màxima categoria a aquesta edat és una experiència brutal que et marca per a tota la teva vida esportiva. T’ajuda a madurar en tots els sentits molt abans.
Un club, el CH Mataró, molt valent…
Sens dubte té molt mèrit apostar tant per la gent de casa i donar-los una oportunitat. És una cosa bastant comuna en la majoria de clubs d’hoquei. Per desgràcia, aquella temporada vam perdre la categoria de l’OK Lliga i vàrem baixar a Primera.
I això va tenir conseqüències, clar…
La Joana va marxar al CH Cerdanyola i jo em vaig quedar un any més per intentar tornar a pujar a l’OK Lliga. Sentia que havia de fer-ho No ho vam aconseguir. Ens vam quedar a les portes.
I va ser llavors quan vas acceptar l’oferta del CH Palau, de Palau-solità i Plegamans…
Va ser una decisió que em va doldre i em va costar molt prendre, perquè Mataró és casa meva i passava més hores al Jaume Parera que a casa meva. Era tallar unes arrels molt profundes, però la meva família i jo vam entendre que era el millor per al meu futur esportiu. Si volia progressar havia de créixer, Fer aquest sacrifici. De fet, vaig tenir altres ofertes, del Cerdanyola i el Manlleu, però el projecte del CH Palau em va captivar des del primer moment.
“Per mi, patinar sempre ha estat quelcom natural, com caminar o respirar. Des del primer dia em vaig sentir feliç jugant a hoquei.”
Vas encertar!
Sí! Guanyar l’OK Lliga en el meu primer any en el Palau, sent a més la noia més jove de l’equip, va ser una experiència increïble. I, sobretot, com es va guanyar! El calendari va ser molt capritxós i ens vam jugar el títol en l’últim partit de lliga contra el Manlleu a casa nostra. El pavelló estava ple a vessar i es va convertir en una gran festa en el moment que vam guanyar la lliga. Va ser increïble i inoblidable tot plegat.
Vas acabar la Lliga sent la segona màxima golejadora del campionat. Una altra vegada, una noia precoç…
Vaig fer 36 gols, sí, quatre menys que la ‘pitxitxi’ de l’OK Lliga. També vam quedar subcampiones d’Europa, un altre gran èxit per l’equip i el club. Vam perdre amb el Voltregà a la pròrroga.
Cert. Va canviar molt la teva vida haver d’anar des de Mataró a Palau-solità i Plegamans?
No gaire, perquè una companya d’equip, la Carla Fontdeglòria, també és de Mataró i em portava en el seu cotxe als entrenaments.
Dos èxits, un de col·lectiu i un altre de personal, que et van catapultar a la selecció absoluta…
Ja havia anat a la selecció nacional l’any anterior, però com a reserva. Debutar amb la selecció en un Mundial i a casa teva… uf, és que no tinc paraules per definir el que vaig sentir. Li estic molt agraïda al seleccionador nacional, Ricard Arés, per la confiança que des de sempre ha tingut en mi.
“Em va costar molt deixar el CH Mataró, perquè és casa meva, però vaig encertar fitxant pel CH Palau.”
Una vegada més, la petitona del grup.
Sí. La segona jugadora més jove tenia 18 anys i María Díez, per exemple, en tenia 30. Vaig debutar amb la selecció contra Suïssa i vaig tenir la sort de fer tres gols.
Recordes com et va arribar la notícia de la teva convocatòria?
Estava a l’escola, en el Santa Anna de Mataró. La federació va publicar la llista en els comptes d’Instagram i Twitter i, entre classe i classe, m’ho van comunicar. Quina il·lusió! Crec que em van tremolar les cames durant una bona estona.
Protagonista, tercera màxima golejadora i… campiona del món!
Va ser tot tan emocionant! Jugar en el Palau Blaugrana la final contra l’Argentina dins dels World Roller Games és quelcom que potser no tornarem a viure mai més.
Què vas sentir?
Molta felicitat. Per mi, per la meva família, sobretot pel meu germà que tant m’ha ensenyat, per les meves companyes… Aquest és un esport d’equip i és mèrit de tots i totes. Mai vaig pensar que a la meva edat podria ser campiona del món. He trigat moltes setmanes a assimilar-ho i creure-m’ho!
Com et defineixes com a jugadora?
Crec que sóc al mateix temps humil i competitiva. També responsable. M’agrada molt atacar i sóc àgil en aquesta faceta del joc. Per contra, haig de treballar més en l’aspecte defensiu. I haig de millorar en la concentració, ser intensa de principi a fi. •
PALMARÈS
Nascuda a Mataró el 18 de setembre de 2002
2006/2018
Club Hockey Mataró
2011/2013/2014/2016/2018
5 Campionats de Catalunya
2016/2017/2018
3 Campionats d’Espanya
2016
1 Campionat d’Europa
2017
1 Copa de la Lliga Sènior
2018/2019
Hockey Club Palau-Solità i Plegamans
Campiona de l’OK Lliga Femenina
Subcampiona d’Europa
2017/2018
Selecció de Barcelona
2 Campionats de Catalunya
2018
Selecció Catalana
1 Campionat d’Espanya
2019
Selecció Espanyola
Campiona del món als World Roller Games
