L’exjugador d’hoquei patins del Barça, és ara el líder del Benfica de Lisboa. A Portugal ha guanyat la Lliga, la Supercopa i ha estat triat millor jugador de la lliga portuguesa. Acaba de conquistar el Campionat d’Europa amb la selecció espanyola, amb la qual també va ser campió del món
A Arenys de Munt, on té la seva casa i va començar a jugar amb tres anys, és tot un ídol. Nil Roca és un dels grans esportistes que té el Maresme.
Vostè estava predestinat a ser jugador d’hoquei patins, no?
Sens dubte. Encara no havia complert els tres anys i ja estava patinant, tant jo com el meu germà bessó, Blai.
Per ‘culpa’ del seu pare, Martí?
Sí, així podríem dir-ho (riu). La seva passió sempre va ser l’hoquei. Va arribar a jugar dos anys a l’OK Lliga amb l’Arenys de Munt. Ho va deixar a la meva edat, més o menys, per dedicar-se al negoci familiar. Ell és arquitecte i té una empresa de construcció en la qual també treballa la meva mare, l’Esperança.
“El meu germà bessó, Blai, i jo estàvem predestinats a ser jugadors d’hoquei patins. El nostre pare va jugar a l’Arenys de Munt molts anys”
Abans ha citat al seu germà bessó, Blai…
Ell és porter i sempre havíem jugat junts. Vam ser campions de Catalunya i d’Espanya amb 12 anys amb l’Arenys de Munt, ens va fitxar el Barça als dos amb 14 anys i vam anar també junts a la selecció espanyola a totes les categories inferiors. Els nostres camins es van separar amb 18 anys, quan el Barça em va cedir al Noia.
No és molt habitual que el Barça fitxi dos germans d’una tacada…
El Barça no sabia que érem bessons! Teníem 14 anys quan ens va trucar el Barça. Érem infantils de segon any. Ja van voler fitxar-nos abans, però en aquella època, a l’Arenys de Munt teníem molt bon equip. Després va haver-hi molts canvis a l’Arenys i ja no era el mateix, així que decidim fer el salt.
Un canvi brutal…
Per descomptat! La nostra mare ens portava amb cotxe fins a les Llars Mundet de Barcelona, on entrenàvem i jugàvem. No va ser fins als 16 anys quan vam entrar a viure, tant el meu germà com jo, a La Masia de Sant Joan Despí. On vam coincidir amb Carles Aleñà i Morer, amb qui havíem estudiat junts al Valldemia de Mataró.
A partir d’aquí vostè ha tingut una trajectòria esportiva vertiginosa…
Tot va passar molt de pressa, és veritat. Vaig debutar amb el primer equip del Barça quan era juvenil de primer any, tant a l’OK Lliga com a la Champions. Va ser un període molt bonic en la meva carrera perquè per a un culer com jo arribar a l’equip professional i guanyar títols amb el Barça, com la Lliga o la Copa del Rei, era el màxim.
“Haver conquistat la Lliga, la Supercopa i ser triat MVP de la lliga portuguesa en la meva primera temporada m’omple d’orgull”
No obstant això, se’n va anar cedit al Noia…
Va ser una decisió meditada i compartida amb el club i sempre pensant en el meu benefici. Jo estava en dinàmica del primer equip, però era molt difícil tenir més minuts perquè era molt jove i en el Barça estaven els millors jugadors del món. Per créixer havia de sortir de la meva zona de confort i vàrem triar el Noia entre totes les opcions que hi havia damunt de la taula, perquè eren diversos els clubs que havien demanat la meva cessió. Això sí, anava a entrenar i a jugar a Noia des de Sant Feliu de Llobregat, des del pis on llavors vivia molt a prop de La Masia.
Arribar i moldre…
Va ser una decisió molt encertada perquè vaig ser titular, vaig jugar molts minuts i em vaig consolidar a l’OK Lliga. Després de la meva primera temporada al Noia vaig tenir el premi de ser convocat per la selecció espanyola per jugar el Mundial.
Que no va ser qualsevol Mundial…
No, per descomptat. Vam guanyar en la final disputada a Nanjing (la Xina) a Portugal el setembre de 2017. El partit va finalitzar 3-3 i es va decidir per penals. Va ser el millor regal d’aniversari que podia tenir, ja que al cap de pocs dies complia vint anys.
“Soc un jugador d’equip. M’agrada molt gestionar l’atac, iniciar la jugada des de darrere i imprimir molta intensitat al joc”
Per cert, alguna vegada va arribar a jugar contra el seu germà Blai?
Sí, ell va sortir del Barça i va fitxar pel Voltregà. En la meva segona temporada en el Noia m’hi vaig enfrontar sent ja porter del Voltregà… i li vaig marcar un gol. Una sensació estranya perquè sempre havíem jugat junts des dels tres anys.
Del Noia torna al Barça en la temporada 2018-2019…
Així és. Torno un any abans perquè la cessió al Noia era per tres temporades, però el Barça em va reclamar abans. Hi havia d’entrenador Edu Castro, que va ser el mateix tècnic que em va fitxar de l’Arenys per al Barça quan ell era coordinador. Crec que vaig tornar al Barça més madur, amb més experiència.
Parlant d’experiències, quina ha estat la seva millor experiència… i la pitjor.
La pitjor, sens dubte, perdre la semifinal de la Champions contra el Porto en els penals. Era el meu primer any al Barça després del meu retorn. Ens vèiem amb moltes opcions de ser campions. De fet, la Champions és l’únic títol que em falta en el meu palmarès.
I la millor?
Sí… La Copa Intercontinental de 2018, considerat el mundial de clubs, a San Juan (Argentina). Conquistar aquest títol amb el Barça en el temple de l’hoquei va ser inoblidable. I després, sens dubte, guanyar la Lliga Nacional de Portugal amb el Benfica.
“Arenys de Munt és un poble increïble, d’una gran qualitat de vida i molt familiar. Jo tinc la meva casa en el centre perquè puc anar a peu a tots els llocs. No m’imagino viure en un altre lloc”
Vostè tenia contracte en vigor amb el Barça, però va decidir anar-se’n a jugar a Portugal. Per què ?
És cert el que vostè diu. No és fàcil anar-se’n del Barça, però els professionals de l’hoquei sabem com és el nostre esport a Espanya i com és a Portugal. No tenia contracte en vigor, pero sí oferta de renovació del Barça. El contracte s’acabava aquell mateix any.
Què vol dir?
A Portugal, l’hoquei és el segon esport nacional després del futbol. La seva Lliga és molt competitiva, perquè hi ha més equips potents, com el Benfica, Sporting, Porto, Barcelos… Hi ha una gran rivalitat entre tots ells, molts pavellons s’omplen cada setmana, els partits importants es veuen per televisió i se segueix en tot el país. La premsa parla d’hoquei cada dia. Allà, és un esport mediàtic, perquè Portugal és un país d’hoquei patins.
Ja veig per on vol anar…
No va ser fins a la meva quarta temporada al Barça, després de la cessió al Noia, en la 21-22, quan vaig haver de prendre una decisió. El Benfica, que ja es va interessar per mi abans, em va presentar un projecte esportiu molt ambiciós: volia configurar una plantilla que marqués una època a Europa. I que em triés com una peça bàsica per al seu projecte esportiu em va omplir d’orgull. Vaig parlar amb el Barça i ho van entendre. No va haver-hi cap problema.
Imagino que una altra raó seria l’econòmica…
Òbviament. A Portugal els equips grans tenen un gran pressupost i millorar econòmicament també era molt important per a mi. A Portugal hi ha més equips on tots som professionals i vivim de l’hoquei. En definitiva, l’oferta del Benfica no es podia rebutjar de cap de les maneres.
No li podien haver sortit millor les coses a Lisboa…
Per descomptat. Ha estat una temporada extraordinària. Hem guanyat la Lliga, la Supercopa i a títol personal he estat designat MVP de la Lliga Nacional. He jugat molt, he tingut protagonisme… No puc demanar res més. M’he adaptat a la lliga portuguesa molt millor del que m’esperava.
Quines diferències hi ha entre l’hoquei portuguès i el nostre?
Aquí som més estrategs, cuinem més les jugades. A Portugal, el joc té un pèl més d’intensitat i és més físic.
Defineixi’s com a jugador…
Abans de res, soc un jugador d’equip. M’agrada gestionar l’atac de l’equip, iniciar la jugada des de darrere i imprimir molta intensitat al joc.
2023 serà un any per a recordar sempre. En poc temps hi haurà més novetats…
Sí! La meva parella, l’Helena, i jo estem esperant el naixement del nostre primer fill per a finals de novembre. Serà un nen i es dirà Hug. Estem superil·lusionats. Sabem que les nostres vides canviaran i volem viure aquesta experiència amb molta felicitat i intensitat.
Aquí, a Arenys de Munt, és vostè tota una institució…
És un poble increïble, d’una gran qualitat de vida i molt familiar. Jo tinc la meva casa en el centre perquè puc anar a peu a tots els llocs. No m’imagino viure en un altre lloc que no sigui Arenys de Munt. De fet, en el meu tercer any en el Barça ja vaig venir a viure al poble. Pensi que tinc aquí als meus pares, germà, cinc oncles, quinze cosins… Tota la meva família és d’Arenys de tota la vida.
D’Arenys d’Amunt al món.
PALMARÈS NIL ROCA
FC BARCELONA
- 3 OK Lliga (2018/19 – 2019/20 – 2020/21)
- 2 Copa Intercontinental (2014/15 – 2018/19)
- 2 Copa Continental (2015/16 – 2018/19)
- 3 Copa del Rei (2015/16 – 2018/19 – 2021/22)
- 4 Lliga Catalana (2018/19 – 2019/20 – 2020/21 – 2021/22)
- 1 Supercopa d’Espanya (2020/21)
SELECCIÓ
- 2 Campionat Europeu (2018 – 2023)
- 1 Campionat del món (2017)
- 1 Copa Llatina (2017/18)
SL BENFICA
- 1 Campionat nacional (2022/23)
- 1 Supertaça (2022/2023)
- MVP Lliga
Entrevista de Toni Frieros
Fotos de Pep Morata
