Connect with us

Ajuntaments

ANNA CAULA – Secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya

Com va ser la seva infantesa, relacionada amb l’esport?
Jo vaig començar, com molts nens i nenes, fent esport a l’escola. Vaig fer atletisme, bàsquet… una mica de tot. Penso que l’escola ha de ser una porta d’entrada a molts esports, i que després cadascú practiqui l’esport que més li agrada.

Quines disciplines atlètiques practicava?
Velocitat i salt d’alçada, a la Devesa, que com a gironina és un lloc on s’hi aglutina molta activitat atlètica.

I quan va començar a competir en bàsquet?
En edat preinfantil va ser el meu primer any com a federada, a l’escola, i després al GEiEG (Grup Excursionista i Esportiu Gironí), on vaig ser jugadora i on vaig debutar com a entrenadora.

És entrenadora des de molt jove…
Amb poc més de vint anys vaig començar a fer d’ajudant en diversos equips del club, i a partir d’aquí em van anant oferint altres equips, sempre dins el club. A més, també vàrem formar part del teixit de centres de tecnificació, en aquest cas del Gironès. Com a conseqüència, acabo sent entrenadora de la selecció catalana en categoria Mini.

Com valora el projecte de l’Uni Girona?
És un projecte que va néixer el 2005, fruit de la suma de molts clubs, per donar suport i unificar tot el talent femení que teníem. Cada club continua tenint la seva columna vertebral, els seus propis equips, però s’aposta per unir forces cap a tenir equips en categories altes i cap a la professionalitat, que ha estat l’últim pas i, com hem pogut comprovar, un pas exitós.

Vostè va posar l’Uni Girona a dalt de tot…
Vaig tenir la sort de viure una època gloriosa, sí, d’aquelles que passen poques vegades, i no només pels èxits, sinó per poder créixer i sentir-te estimada a casa teva. El meu primer any al capdavant de la banqueta vàrem pujar a Lliga Femenina 1, i per tant vaig ser la primera i única dona entrenadora a la màxima categoria. Sis anys després, va arribar la culminació del projecte, amb el títol de lliga.

“L’escola ha de ser una porta d’entrada a molts esports, i que després cadascú practiqui el que més li agrada”

També va triomfar amb la selecció espanyola sub-20.
Van ser cinc anys molt bons, de 2010 a 2014, dos com a ajudant i tres al capdavant. Vàrem aconseguir dues medalles de plata i tres d’or, totes a l’Europeu sub-20.

Considera que l’esport ha estat una mena d’universitat per a vostè?
I tant! Em sembla que, d’una banda, la construcció de la teva personalitat a través dels valors de l’esport és molt positiva. D’altra banda, sent entrenadora aprens a gestionar grups humans, amb egos molts diferents i persones de diverses procedències, però on al final totes les persones que formen part d’un grup han de mirar d’aconseguir un objectiu comú. Tot això és extrapolable a qualsevol grup humà o equip, també en política.

Com arriba al món de la política?
Va ser al 2016, amb la candidatura de Junts pel Sí, en un moment de país molt concret on entenem que Catalunya té una ànima i un afany de ser independent, que ens portaria cap allò que som i que volem ser. Volien dues persones del món social i de l’associacionisme. Una era Lluís Llach i, com que havia de ser un home i una dona, em va arribar aquesta oportunitat, diria que quasi per casualitat.

Després de ser diputada i portaveu del Grup Parlamentari Republicà, en aquesta última legislatura ha estat vicepresidenta del Parlament.
Correcte, en la meva tercera legislatura, on passo a assumir aquesta responsabilitat tan sols tres mesos, perquè després apareix l’oportunitat de treballar de manera efectiva per un món que m’apassiona, que és el de l’esport.

Com rep vostè aquesta proposta?
Per mi va ser molt important perquè considero que ja no érem polítics parlant d’esport, sinó esportistes parlant de política esportiva. Jo mateixa he viscut l’esport des de tots els àmbits i començant des de baix. He estat monitora, jugadora, entrenadora tant de nens i nenes com de persones adultes… En definitiva, he pogut experimentar de primera mà el món de l’esport. Això et dona una perspectiva molt àmplia a l’hora d’estar en un càrrec de responsabilitat que t’obliga a prendre decisions importants, com és definir la política esportiva del teu país.

Quina valoració fa de l’esport català en aquests moments?
Diria que som extraordinaris. Catalunya té un ADN esportiu molt propi i molt singular. Tenim un teixit associacionista espectacular, de més de 19.000 entitats, moltes d’elles emblemàtiques. És a dir, que al nostre país l’esport no ha crescut de les institucions cap a baix, sinó que ha nascut, quasi sempre, per iniciativa popular. Si poguéssim saber, en un cap de setmana, quin percentatge de la població catalana ha participat directament o indirectament en algun tipus d’esport, crec que quedaríem impactats. Parlem de quasi la meitat de la població.

“A Catalunya som extraordinaris; tenim un ADN esportiu molt propi i singular”

Uns quatre milions… d’on surt aquest número?
Si quantifiquem tot l’esport infantil, escolar i federat, ja ens apropem a un milió. Si a això li sumem pares, mares, familiars i amics, entrenadors i empleats de club… Per no esmentar totes aquelles persones que fan esport de manera lúdica, sense estar federats. Per exemple, tota la gent que surt a córrer, a jugar a tennis o a pàdel, a fer vela o a fer bicicleta de muntanya, per posar alguns exemples. Tota aquesta gent construeix una societat saludable.

Quins són els grans canvis que introduirà la nova Llei de l’Esport, a banda del pressupost?
La llei actual es va definir fa més de vint anys, on la realitat esportiva del país era molt diferent a la d’ara. Era una molt bona llei, però, perquè l’equilibri públic i privat que defensava ens ha portat a una situació actual molt bona. Ara entenem l’esport amb uns valors afegits, com són la sostenibilitat i l’esport com a salut emocional. El que ha de fer la nova llei, doncs, no és substituir l’altra sinó analitzar què li falta per donar cobertura a les necessitats actuals i, valgui la redundància, actualitzar-la.

El pressupost serà una mica més alt, i ha dit vostè que el seu objectiu és doblar-lo.
Actualment el pressupost és de 70 milions d’euros, i el nostre horitzó és de 150. L’objectiu és certificar-ho al final d’aquesta legislatura, de manera que queda clara la nostra convicció que l’esport és una eina cabdal de transformació i millora social.

Què pretenen millorar?
Ens basem en tres pilars bàsics: la potenciació de l’esport femení, a nivell d’estimulació i de visibilitat; el reforç de la xarxa d’instal·lacions, per donar cabuda a tota la gent que vol fer esport; i desenvolupar instal·lacions singulars. Amb tot això volem que la població inclogui l’esport en qualsevol etapa de la seva vida, i aprendre a canviar d’etapa buscant sempre la qualitat de vida.

“L’èxit mai ha estat el meu motor, sinó que les vegades que hi he arribat ha estat conseqüència del treball i la constància”

Quines mancances veu en l’esport català?
Crec que ‘mancança’ no és el terme ideal, però sí que cal fer un esforç en la singularització de la nostra xarxa esportiva i d’instal·lacions. Catalunya és un país tan plural que no té sentit observar tot el territori amb la mateixa perspectiva. Hem de trobar estratègies perquè a tot el territori l’esport sigui accessible i de qualitat, tenint en compte les necessitats i singularitats de cada lloc. D’aquesta mateixa manera, tenim una gran riquesa esportiva que ens permet donar una gran oferta.

Va dir vostè que ‘per cada euro que s’inverteix en l’esport, n’estalviem set en sanitat’.
Aquesta idea neix arrel de parlar amb la consellera de Salut, Alba Vergés, i en com enfoquem les inversions en salut. Sempre diem que farem més CAPs, més hospitals, però de vegades la solució es troba en diverses formes de prevenció, sent una d’elles l’esport. Com sabem, l’esport augmenta la qualitat de vida, millora la salut mental, evita l’obesitat infantil i adulta… En definitiva, ens allunya d’haver d’acudir als centres sanitaris.

Creu que encara queda molt per fer en matèria d’igualtat de gènere dins l’esport?
Sens dubte. Hem avançat molt, però encara queda molt per fer. Un exemple seria preguntar a gent del carrer per deu esportistes d’elit, i veure quants són homes i quants son dones. Això ens dona un mirall i veiem que encara estem endarrerides. Em penso que a partir del 8M de fa uns anys hi va haver una explosió de rebel·lia, un ‘Ja n’hi ha prou’. Hem de fer una aposta forta per donar visibilitat a l’esport femení, que existeixin referents femenins i que els comuniquem amb la mateixa força que l’esport masculí.

Quina relació volen tenir i quina importància creu que tenen els Consells Esportius de cada comarca?
Volem complicitat total, i em penso que, com tot i com tots, són molt importants. El que hem de fer és teixir una xarxa d’oportunitats, i en aquest objectiu tothom ha d’aportar-ne quelcom, i evidentment els consells ho fan.

Han fet una aportació econòmica molt important als consells catalans…
Venim d’època de COVID, i hem de fer un esforç econòmic per preservar i mantenir els agents de transformació social. En total, aquest 2021 hi hem invertit 6,15 milions, un 23 per cent més que el 2020.

Què ens pot dir del Maresme?
El Maresme sempre ha estat una comarca molt viva i molt dinàmica, esportivament parlant. La seva idiosincràsia, el fet de mirar cap al mar, la fa molt rica. És una comarca, a més, d’on han sortit molts referents en diferents disciplines, especialment en esports com el waterpolo, on destaca el Centre Natació Mataró o el meu esport, el bàsquet, on han sortit Ricky Rubio, Silvia Domínguez o Núria Martínez. El Maresme és una de les comarques de Catalunya amb més llicències, clubs i instal·lacions del nostre país. I a més, acull nombrosos campionats i proves internacionals, como el recent mundial de bodybuilding i Petanca de Santa Susanna i l’Ironman de Calella. El Maresme sempre ha fet una aposta molt forta per l’esport.

“El Maresme sempre ha estat una comarca molt viva i dinàmica esportivament parlant d’on han sortit molts referents en diferents disciplines”

A la nostra comarca existeix una problemàtica amb els clubs nàutics, ja que la Llei de Costes pretén tancar-los gairebé tots. Tenim grans campions olímpics que surten d’aquests clubs. Des de la Generalitat, quines solucions oferiu?
Crec que hem de trobar l’equilibri entre no malmetre el nostre territori natural i no anar en contra d’aquells clubs o institucions que formen teixit social i esportiu. La clau està en mirar cap al mar, buscar espais on ubicar aquestes activitats sense malmetre l’entorn, aconseguint que la gent que en forma part cuidi del propi entorn que gaudeix.

Com podeu ajudar els clubs?
Volem promoure la presa de decisions tenint en compte totes les mirades: l’esportiva, la social i la mediambiental.

Va dir que un dels seus ídols és Pep Guardiola…
Sí, i diria que, amb tota la humilitat del món, som perfils molt semblants. Tots dos vàrem debutar el mateix any, sent gent de la casa. Algunes vegades em van anomenar ‘la Guardiola del bàsquet femení’. En definitiva, crec que tenim una manera molt semblant de veure l’esport i la idea d’equip. L’èxit mai ha estat el meu motor, sinó que les vegades que hi he arribat ha sigut per conseqüència del treball i la constància. Aquesta manera de pensar del Pep és el que a mi em sedueix i el que sempre intento aplicar.

…i també la Laia Palau.
És d’aquelles jugadores que fan millor les seves companyes i fan que l’equip entri en una altra dimensió.

Creu que la mirada d’una dona és diferent?
Sí, ni millor ni pitjor, simplement diferent. La heterogeneïtat, ja sigui per sexe o per edat, ajuda a tenir visions més diferents i més àmplies. Sí que penso que, avui dia, les dones que arriben a l’èxit han hagut de superar molts més obstacles que els homes. Fa poc es va celebrar la primera gala europea de l’esport femení, i els discursos de totes les guanyadores giraven entorn el desig d’ajudar que les que vinguin darrere ho tinguin més fàcil que nosaltres. I això només es pot saber si ho has viscut, sinó és possible que no es tingui la percepció que aquest biaix no existeix.

PERFIL – Entrenadora d’èxit a l’Uni Girona 


ASCENS. Anna Caula, amb l’equip de l’Uni Girona que va pujar a Lliga Femenina

Anna Caula i Paretas (Girona, 6 d’abril de 1971) fou entrenadora del primer equip de l’Uni Girona del 2008 al 2014. Durant les sis temporades va assolir un ascens a la Lliga Femenina, dos segons llocs en la màxima competició estatal, dues participacions en la Copa de la Reina, dues participacions en els playoffs i una final de la Supercopa. També va dirigir a la selecció espanyola sub-20 femenina des del 2012 al 2014, aconseguint dos ors i una plata als europeus.

CAMPIONES. Seleccionadora del’equip espanyol sub-20 campió d’Europa

En el món de la política, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 va ser escollida diputada per la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí. El maig de 2018 va rellevar Sergi Sabrià com a portaveu del Grup Parlamentari Republicà i el març d’enguany fou escollida vicepresidenta primera del Parlament. El passat 2 de juny va anunciar que deixava la vicepresidència del Parlament per ser la secretària general de l’Esport, adscrita a la conselleria de Presidència, encapçalada per Laura Vilagrà.

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More in Ajuntaments