La nostra protagonista ha recorregut un llarg camí fins a arribar a l’elit de l’arbitratge. Una història d’èxit que va tenir la seva recompensa el 12 de setembre quan va arbitrar el Villarreal-Eibar
El Maresme té el privilegi de comptar amb una àrbitra en la màxima categoria del futbol femení espanyol, la Primera Iberdrola, on solament exerceixen 22 col·legiades. D’elles, tres són catalanes i una de la nostra comarca: la nostra protagonista. Parlem de Cecilia Muñoz Di Giovambattista, nascuda a Buenos Aires (l’Argentina) el 30 de juny de 1997.
Des de quan vius a Catalunya?
El meu avi patern era català, així que els meus pares van decidir emigrar a Barcelona quan la meva germana bessona Florència i jo teníem cinc anys.
Sempre et va agradar el futbol?
Sempre, segurament influenciada pel nostre germà gran. Vàrem començar a jugar la meva germana i jo als cinc anys. Als deu ens va fitxar l’Espanyol B, després el Sant Gabriel i van acabar al Vilassar de Mar femení, una etapa en la qual durant un temps compaginàvem la competició amb l’arbitratge.
Com i per què vau arribar a ser àrbitres?
Un dia ens va xiular una noia i ens va fer gràcia. El nostre germà Esteban, amb catorze anys, s’havia apuntat a arbitrar i des de llavors també vam voler seguir els seus mateixos passos. Dos anys després, quan vam tenir l’edat mínima, vam fer el curs en la seu la Federació del Maresme a Mataró, consistent en proves físiques i coneixement del reglament. Així comença aquesta aventura.
La maresmenca, de 24 anys, arbitra a la màxima categoria del futbol femení espanyol
Recordes el teu debut?
És clar! Va ser el 3 de març de 2012 en el ‘Campito’ del Cirera de Mataró, en un partit de prebenjamins, que és la categoria per la qual tots comencem.
I a partir d’aquí, escalant a poc a poc…
Amb 16 anys vaig debutar en Quarta Catalana, una categoria que imposava una mica perquè arbitrava a jugadors que podien ser els meus pares perfectament. Ara ja fa cinc anys que estic a Segona Catalana. Són categories on he adquirit molta experiència.
La pregunta és un clàssic: com es prepara una noia tan jove per rebre crítiques i fins i tot insults en el camp de futbol?
L’ajuda dels nostres pares ha estat essencial per a la meva germana i per a mi. Pensi que arbitràvem en camps i municipis diferents i sempre es van sacrificar per nosaltres per a acompanyar-nos. És veritat que quan vaig començar li deia a la meva mare: “Per què m’insulten? Només m’he equivocat”. Aquí els consells del Comitè d’Àrbitres del Maresme van ser molt importants, perquè sempre ens han donat suport i ajudat. El nostre entorn sempre ha estat molt positiu.
Quina és la clau per a arribar lluny en el món de l’arbitratge?
Que t’agradi el que fas, la constància, entrenar bé, formar-te sempre i aprendre. Porto deu anys en el món de l’arbitratge i sempre estic llegint el reglament. I també saber acceptar les crítiques quan t’equivoques.
Et prepares físicament?
Moltíssim. Tinc una planificació exhaustiva. És una de claus. Faig atletisme, també entrenaments a la gespa i vaig al gimnàs. Entreno cada dia excepte un que descanso.
Del Maresme, a la Liga Iberdrola
Hi ha molta diferència entre arbitrar homes i dones?
Segurament es nota físicament. El futbol masculí té una altra velocitat i, per tant, és més exigent. La resta és igual.
Qui protesta més?
Depèn. Hi ha hagut partits de noies on m’han protestat molt. La clau és fins on els deixis, tant a noies com a nois.
Com et vas assabentar que series àrbitra de la Lliga Iberdrola, la màxima categoria del futbol femení?
Tant la meva germana com jo estàvem en la lliga ‘Reto’, la inferior. Sabíem que si rebíem una trucada en acabar la Lliga seria per a ascendir. I així va ser. Ara espero que l’any vinent la rebi la meva germana Florència i puguem coincidir totes dues també a la Lliga Iberdrola.
Quin és el teu pròxim repte o somni?
Arribar a ser àrbitra FIFA, poder xiular partits de Champions, campionats d’Europa, del Món i Jocs Olímpics.
De moment no vius de l’arbitratge
No, encara que és una ajuda, ho compagino amb el meu treball com a administrativa en una empresa.
