Mataroní, nascut a Barcelona el 1982. Solter i sense fills. És doctor en Física cum laude per la Universitat de Barcelona diplomat en Física Avançada i màster en Lideratge i Comunicació per a la Gestió Política. Fins al moment d’incorporar-se a l’alcaldia ha estat professor de secundària durant quatre anys al Sagrat Cor de Sarrià. Va treballar al Sincrotró ALBA com a tècnic de Radioprotecció i al Centro de Láseres Pulsados a Salamanca.
Vostè és fill de la immigració. Les seves arrels són extremenyes.
Així és. Els meus pares eren assalariats del camp a la comarca de Cáceres de La Vera. Una vida molt dura. Van emigrar a Catalunya buscant una vida millor.
A Mataró…
Sí, la nostra primera llar va ser al barri de la Cerdanyola.
Va passar per durs moments en la seva infància…
El meu pare va morir quan jo tenia dos anys. Va patir un accident laboral a l’empresa de transports especials en la qual treballava.
Gran estudiant i esportista…
Des de petit em va agradar molt jugar a futbol sala. Vaig començar en l’equip de Dosrius, després vaig jugar a Barcelona i més tard al Mataró. Fins i tot ara, sent alcalde, jugo sempre que tinc l’oportunitat. Menys del que m’agradaria.
Porter…
Sí, sempre he estat porter.
Deia abans que ha estat un gran estudiant. Ciències pures…
Sóc doctor en Física cum laude per la Universitat de Barcelona i diplomat en Física Avançada, però vaig dubtar molt entre física, matemàtiques, enginyeria i filosofia. Un professor que vaig tenir a Secundària em va recomanar Física i li vaig fer cas.
I què fa un científic ficat en política? Com hi va arribar a ella?
Els físics tenim la vocació de construir coses. I la política també és una forma de transformar la realitat amb uns determinats criteris. La meva formació universitària m’ha ajudat molt a l’hora de dedicar-me a la política, perquè sempre he intentat, ser constructiu, positiu o preguntar-me què volem fer, i com.
Què el va empènyer?
Diverses coses van coincidir en el temps. La visita de Zapatero a Mataró el 2006, l’avanç de la dreta amb la majoria absoluta d’Aznar i sobretot participar en la multitudinària manifestació contra la Guerra d’Iraq al centre de Barcelona.
I es va fer militant…
Vaig començar col·laborant amb el PSC de Mataró. Primer a les ‘joventuts’, estant en el rovell de l’ou, i quan ja vaig tenir consolidada la meva vida professional, el partit va entrar en una era de canvi. Em vaig sumar al grup de persones que ho van liderar i vaig ser secretari d’organització. Mesos abans de les eleccions del 2015 es tenia que elegir la persona que encapçalés la llista, m’ho van proposar, i vaig acceptar perquè creia que ho podia fer i estava preparat.
“Des de petit em va agradar molt jugar a futbol sala. Fins i tot ara, sent alcalde, jugo sempre que tinc l’oportunitat”
Amb 33 anys. A això, en el món de l’esport, se l’anomena ‘nen prodigi’…
Crec molt en Mataró i en les seves possibilitats. L’objectiu és posar-nos al servei dels ciutadans. És el motiu que em va portar a ser alcalde… i a tornar a presentar-me a les Municipals de l’any vinent. Si el partit em tria com a candidat, és clar.
Diuen de vostè que és un alcalde molt proper…
És un model en vies de perfecció, perquè al llarg d’aquests tres anys ha estat un continu aprenentatge i entrenament diari… Que mai s’acaba. Jo m’imagino Mataró com un tot.
Un treball en equip…
Així és, com el futbol sala… Els equips funcionen quan tots els jugadors van a una. Si hi ha un que no aporta, es nota en el joc. La millor manera de fer-ho és arribar a la gent, demostrant-li que no tens res a amagar, que la teva vocació és posar-te al seu servei i que estàs al seu costat.
En aquests tres anys, ¿què creu que ha fet per Mataró?
Citaria tres coses rellevants: dedicar més recursos a les polítiques socials (una prioritat en tot el mandat), no tant crear nous equipaments, però sí cuidar-los i mantenir-los bé (a més, hem reparat moltes voreres, asfalt…) És a dir, estem posant la ciutat al dia. I el tercer punt, aixecar la mirada i donar-li una direcció i sentit a l’ajuntament, a la ciutat, orientant-la cap a uns objectius estratègics que ens permeti resoldre els reptes que té Mataró. Tot sota el paraigua Mataró 2022, que és el nostre Pla Estratègic. I en paral·lel, fer-ho amb la màxima transparència i bon govern. Només actuant així podem guanyar-nos la confiança de la ciutadania.
Abans parlava dels reptes que li queden per aconseguir a Mataró…
Estem molt il·lusionats amb tota la transformació del Front Marítim. Tindrà un abast territorial molt gran i serà un pilar econòmic molt important per a la ciutat en el futur. És un paquet de transformació per tenir més activitat econòmica i, per tant, crear més llocs de treball.
“Els físics tenim la vocació de construir coses. I la política també és una forma de transformar la realitat amb uns determinats criteris”
L’esport és una carpeta bàsica en el seu mandat?
Està a la meva agenda des del primer dia. Hem dedicat molts diners en millorar les instal·lacions esportives que tenim, hem dut a terme iniciatives per reivindicar la gent que vincula l’esport amb la solidaritat i ens hem esforçat a reconèixer el mèrit dels esportistes.
Això salta a la vista…
Ens fa molta il·lusió donar suport a l’esport adaptat. La promoció de la ciutat a través dels nostres clubs i esportistes, més enllà de la nostra comarca, és una prioritat. Mataró ofereix una oferta esportiva molt potent per atreure visitants i turistes vinculats a l’activitat esportiva.
S’acusa Mataró de no exercir lideratge comarcal…
Estructuralment, cada municipi té l’estructura de clubs que té. Mataró compta amb deu clubs de futbol, per exemple… Tenim un nivell molt alt de clubs i de competició i pel que fa a subvencions, hi ha moltes maneres de fer-ho.
La de Mataró?
Històricament ha anat encaminada més a subvencionar l’esport base que no l’alta competició. Nosaltres ens hem inclinat més en subvencionar la formació.
Hi ha gent que això no ho entén…
Entenc que aquesta política li costi entendre als esports més mediàtics i que no es concebi que Mataró no tingui, per exemple, a un equip de futbol en una categoria més alta. Si sortim de la part mediàtica, estic segur que Mataró sí lidera molts esports. Tenim al CN Mataró, el club de gimnàstica, d’atletisme… Vénen esportistes de tota la comarca. Si sortim d’esports tan atomitzats com el futbol o el bàsquet, Mataró si és referència en moltes disciplines.
¿No caldria una Ciutat Esportiva?
Estem estudiant si, com a forma de promoció de ciutat, seria interessant tenir una piscina olímpica que ens permetés ser seu de competicions i com a stage per a gent que volgués entrenar aquí. Això de la Ciutat Esportiva ningú s’ho ha plantejat ara mateix. Per a mi té molt valor l’esport en el territori. Que cada barri tingui una referència, el seu club on formar-se, en valors també, fer cohesió social. I aquest treball, en una gran ciutat esportiva, quedaria diluïda.
Què fa David Bote quan no exerceix d’alcalde?
M’agrada molt llegir, tenir cura de les meves plantes, anar a veure la meva mare, els meus germans …
I jugar a futbol sala… •