Nascuda a Mataró l’any 1995 i formada a la UE Mataró, Ariadna Pujol està vivint un any de canvis, però sempre torna a la seva ciutat per agafar aire, prendre-s’ho amb calma i gaudir de les petites coses que la fan feliç
Com va l’estiu?
Estic entre la Seu d’Urgell i Mataró, perquè allà hi tinc la meva parella vivint. Quan estic per aquí vaig al gimnàs per estar preparada per a la pretemporada i també faig alguna sortida el cap de setmana.
Què és el que més t’agrada de la ciutat?
El privilegi de veure el mar i la muntanya.
El teu lloc preferit és…
Quan és hivern i no tinc partit de bàsquet, m’agrada venir a la platja, asseure’m a la sorra i només mirar i escoltar el mar tranquil·lament.
Com et definiries com a persona i com a jugadora?
Soc una persona alegre, empàtica i que ajuda als seus amics i, això, penso que ho trasllado també a les meves companyes d’equip. I com a jugadora considero que soc intensa i entregada.
“M’agradaria retirar-me al Mataró, tornar a les meves arrels”
Els teus inicis van ser a l’escola GEM, oi?
Sí, a primer i segon de primària feia patinatge en línia i, dels quatre fins als vuit anys, vaig fer tennis perquè el meu avi i la meva mare n’havien fet.
I el bàsquet quan va arribar?
Quan tenia nou anys. L’esport individual no m’agradava, massa pressió per mi sola (riu). Per tant, vaig apuntar-me a bàsquet per la cosina del meu cosí, l’Aroa Illa, i perquè em va agradar molt veure jugar en el campionat de seleccions autonòmiques la generació del 92 de la Rosó Buch, la Mariona Ortiz… i vaig dir als meus pares que volia apuntar-me a bàsquet, i així vaig començar al premini del Mataró.
Amb què et quedes de la teva etapa de nou anys de formació a la Unió Esportiva Mataró?
Amb les amistats, els entrenadors, amb el fet que ho tenia al costat de casa, en poder guanyar campionats de Catalunya i competir als d’Espanya… ho vaig gaudir moltíssim, m’ho vaig passar molt bé.
Després de jugar al Barça aquesta temporada aniré a un club estranger. Vull viure una nova experiència
I, un cop a júnior, vas debutar amb el sènior a Copa Catalunya…
De fet, em vaig passar l’etapa júnior doblant i jugant amb els dos equips cada cap de setmana. Fins i tot, quan era de primer any vaig ser MVP de la Copa Catalunya.
Quina relació tens actualment amb el club, hi segueixes vinculada?
Amb l’Instagram ho segueixo tot, sobretot els equips sèniors. Si guanyen un partit important, els felicito. I del club tinc molt bona relació amb Joan Pi (president) i vaig a veure algun partit també quan no jugo.
T’agradaria tornar a formar-hi part com a jugadora, entrenadora…
M’agradaria retirar-me al Mataró, ho veig difícil, però seria bo tornar a jugar amb les meves excompanyes, les meves arrels. D’entrenadora no m’hi veig, com a molt d’ajudant.
“Els cinc anys i mig al Cadí La Seu van ser fantàstics. Un club i una ciutat molt familiar”
Quan vas acabar l’etapa júnior, amb divuit anys te’n vas anar cap als Estats Units…
Podria haver jugat a algun equip de lliga femenina, però si volies jugar-hi, no podies compaginar-ho amb els estudis, en canvi, allà, sí. A més, aprenies un idioma i vivies una experiència nova. Tenia dubtes, però els meus pares em van donar l’última empenta i no me’n penedeixo.
Quatre anys a Florida a la universitat de South Florida…
Em vaig haver d’espavilar per adaptar-me a una nova cultura, un nou idioma, aprendre a organitzar-me per combinar esport i estudis i, sobretot ser disciplinada, perquè en els entrenaments has de ser molt perfeccionista amb tot el que fas, t’hi obliguen.
Alguna anècdota?
Als meus primers mesos el meu nivell d’anglès no era alt, jo anava somrient i deia que sí a tot, però un cop em preguntaven si ho havia entès deia que no. Evidentment, es reien de mi, però em vaig espavilar a força d’escoltar (riu).
Què t’ha semblat el bàsquet als Estats Units comparat amb el d’aquí?
T’ensenyen i treballes coses diferents a categoria júnior, sènior i en el bàsquet universitari americà. És un pas intermedi per a quan vaig tornar aquí per jugar a la lliga femenina. És a dir, et formen en maduresa i el joc tècnic i tàctic són diferents.
“La meva etapa de nou anys a la UE Mataró la vaig gaudir moltíssim”
Un cop vas acabar l’etapa universitària, et va fitxar el Cadí.
El meu objectiu era ser professional i jugar a la lliga femenina. Abans de tornar, un cop acabada la temporada a la universitat, van trucar al meu representant i a finals d’abril firmava amb el Cadí.
Vas canviar la platja per la muntanya.
Sí, em va agradar molt, ara m’encanta la muntanya. En el meu primer any a la Seu em vaig lesionar del lligament lateral extern del genoll i tota la recuperació la vaig fer pujant muntanyes. S’hi viu molt bé i tranquil.
Cinc anys i mig en el Cadí. Has jugat l’Eurocup per primera vegada a la història del club, play-off de lliga, una lesió dura i llarga al primer any, diferents rols i capitana els dos últims anys… amb què et quedes?
Són moltes coses, però em quedo amb l’afició que sempre s’ha abocat en el bàsquet. La gent et para pel carrer, et pregunten com estàs, com va anar el partit… molt familiar la ciutat i el club.
Aquest febrer decideixes deixar el Cadí i fitxar pel Barça. Per què?
No estava bé a l’equip pels meus minuts. Creia que no augmentaria la quantitat de temps a pista i això feia que no estigués bé amb mi mateixa, així que necessitava un canvi. Justament, el Barça em va trucar perquè tenien una baixa i vaig pensar que seria una bona oportunitat per canviar d’aires i estar a prop de casa.
Vas haver de fer una adaptació ràpida en un equip que estava, a més, jugant els play-off…
Al principi tot era nou i em vaig adonar que elles estaven molt rodades i es coneixien molt entre elles. És quan vaig haver d’adaptar-me més, gairebé entrant als play-off. Tanmateix, em van cuidar molt bé i hi vaig estar còmoda.
Derroteu a l’UNI a quarts de final. No éreu les favorites…
Sabíem que havíem d’aconseguir un resultat ajustat a casa per poder tenir opcions a la tornada. Ho vam aconseguir, i a Fontajau ens va sortir un partit molt coherent, amb una bona defensa i uns últims minuts en què vam tenir l’oportunitat de tancar el partit i ho vam fer.
A semifinals vau competir bé amb Perfumerías Avenida els dos partits. Què us va faltar per guanyar?
A casa vam cometre errors en els minuts que no tocaven. I quan vam jugar a la seva pista, al final de tercer quart se’ns van escapar i, tot i lluitar, va ser impossible remuntar. Així i tot, molt satisfetes per la temporada.
Seguiràs aquesta al FC Barcelona?
No, me’n vaig fora del país.
Per què?
Allà on vaig l’entrenador és espanyol, estan apostant per un projecte interessant i competitiu i la idea és jugar a Europa, així que vull provar-ho. Necessitava un canvi, i com que ja he estat a l’estranger, em va cridar l’atenció repetir-ho.
Quins objectius personals tens per aquesta pròxima temporada?
Trobar-me un altre cop còmode a pista i passar-m’ho bé.
Quan et retiris voldràs continuar vinculada al bàsquet o començar la teva carrera com a psicòloga?
No ho sé. No vull fer psicologia esportiva perquè no em crida l’atenció ara per ara. M’agradaria fer psicologia clínica.
Entrevista de Marc Treserras
