“Tant de bo pugui debutar a Primera Divisió amb el Girona”
Jugador del Girona Futbol Club
LATERAL DRET. Premià de Mar, 25 d’abril de 2003
L’Arnau ja era ‘pelotero’ abans de néixer. Va començar a fer les seves primeres passes amb una pilota en el pavelló de Premià de Mar, on es va iniciar en futbol sala. Es va passar molt aviat al Futbol 7 i van bastar uns pocs partits amb el prebenjamí del Premià de Mar perquè el Barça es fixés en ell.
Era un dels molts nens que anava a la Ciutat Esportiva en el taxi que els recollia a la porta del col·legi. Va ser blaugrana fins a Infantil B: “Jugar en el Barça va ser com un somni, perquè soc soci des del primer dia que vaig néixer i cada any que vaig defensar la samarreta blaugrana el vaig gaudir al màxim. Vaig aprendre moltíssim, sobretot a jugar des de darrere, sortir amb la pilota i a manar”, explica Arnau des de Girona. Potser per això el seu ídol sempre va ser Mascherano.
Va jugar al Barça fins Infantil B per passar després per l’Hospitalet abans de recalar al Girona
Quan li van comunicar que no seguiria en el Barça va ser un dels dies més tristos de la seva vida: “M’ho van dir els meus pares i recordo que vaig plorar. Anímicament, vaig quedar tocat uns dies. Vaig escriure una carta pública per acomiadar-me i agrair al club tot el que havia viscut. També vaig aprendre que hi ha vida després del Barça i que es pot arribar a ser professional del futbol”.
Així va ser com l’Arnau va iniciar un nou camí. Va estar dos anys a L’Hospitalet i el Girona el va fitxar per al seu cadet A. Sent juvenil de primer any ja estava jugant amb l’A i un dia va rebre una trucada del director de futbol base del Girona dient-li que l’endemà havia d’anar a entrenar- se amb el primer equip: “Va ser una alegria immensa perquè entrenar amb els professionals sense haver passat pel filial no passa cada dia”.
Francisco, aleshores l’entrenador del Girona, el va convocar moltes vegades per anar amb el primer equip, però no va debutar fins al 7 de desembre de 2020, amb 17 anys d’edat, en la Copa del Rei enfront de la Gimàstica Segoviana. Va jugar tota la Copa i els últims 12 partits de Lliga més els quatre d’ascens a Primera Divisió. Sempre com a titular. “No tinc suficients paraules d’agraïment cap a Francisco per haver-me donat l’oportunitat de debutar en el futbol professional. Va ser molt valent apostant per un jugador tan jove”. Curiosament, Arnau sempre va jugar amb Francisco com a lateral esquerre.
Aquesta temporada, amb Michel a la banqueta, l’Arnau continua sent titular, però com a ‘carriler’ dret. Recentment, ha signat la renovació amb el Girona fins a 2025 i el seu primer contracte professional: “El meu somni ara és pujar a Primera amb el Girona, al qual li estic molt agraït. Vaig estar un temps vivint a la seva residència, em vaig treure l’ESO. Aquí em tracten de meravella”. Arnau, que viu sol en un pis a Girona i quan li és possible baixa a Premià a veure la seva família, està vivint un somni: “Ser futbolista professional m’apassiona. Visc les 24 hores del dia enfocat en la meva professió i això em fa molt feliç”. Mentrestant, mai s’oblida de les seves arrels, que estan en Premià.
