Chapi Ferrer: “Viure al Maresme és un autèntic privilegi”
Albert Ferrer, conegut per tothom com Chapi, va ser un dels integrants del Dream Team del mític Johan Cruyff, guanyador de quatre lligues consecutives i de la primera Copa d’Europa en la història del FC Barcelona a Wembley el 1992
Va ser titular a Wembley contra la Sampdoria. Actualment, exerceix de comentarista de televisió i és entrenador del Barça Legends. Chapi és un dels ambaixadors més coneguts que té el Maresme.
Quant temps fa que vius al Maresme?
Uf! Ja fa més de trenta anys. Vaig fitxar pel Barça amb 13 anys. Llavors vivia a Rubí amb els meus pares. Després vaig viure a Lliçà de Vall, Esplugues, un temps a Barcelona i també a Teià, que va ser el meu primer contacte amb el Maresme.
“Em sento molt orgullós d’haver format part d’un dels millors Barça de tota la història: el Dream Team”
Per què vas triar viure en aquesta comarca?
Per influència del meu pare. Ell viatjava molt per Catalunya a causa de la seva professió i sempre em deia que viure al Maresme era fantàstic, que li agradava molt. Just quan vaig debutar amb el primer equip del Barça el 1990 vaig començar a buscar casa i em vaig quedar a Teià.
Chapi, assegut a les escales de l’ermita de Sant Mateu a Premià de Dalt
Ara vius a Premià de Dalt…
Vaig comprar la casa el 2001, quan encara estava en construcció i jo vivia a Londres perquè llavors era jugador del Chelsea. Mesos abans havia estat un temps vivint de lloguer a la casa de Txiki Beguiristain i tant la meva dona com jo ens vam enamorar de Premià de Dalt. No va tenir res a veure que Txiki i Julio Salinas ja hi visquessin, va ser perquè ens va entusiasmar el poble. Vivim a Premià de Dalt des de 2003, ja fa vint anys.
I què…
A la glòria. No canvio Premià de Dalt per cap altre lloc. La tranquil·litat i la qualitat de vida que tenim aquí és impressionant. En tot el Maresme en general. Mira, quan he d’anar a Barcelona i retorno a casa, quan passo l’autovia de Badalona i entro al Maresme, ja sento la pau i la tranquil·litat.
Gaudeixes del Maresme, de Premià de Dalt, o és només la teva residència?
Mira, ara estem a Sant Mateu, a la muntanya, un lloc extraordinari de la Serralada Litoral, amb unes vistes precioses. Aquí vinc molt amb bicicleta. Fa uns dies estava corrent pel passeig marítim, a la platja… Tenir la muntanya i el mar a cinc minuts de casa és un privilegi. A vegades també me’n vaig a Dosrius i faig bicicleta pels corriols del Montnegre. Per no parlar de la gastronomia del Maresme, que és fantàstica. També hi ha bons col·legis, una cosa important per als qui tenim fills. En fi, tenim de tot…
Fantàstic també va ser el Dream Team, aquell Barça que va enamorar en els anys noranta…
Em sento molt orgullós d’haver format part d’aquella generació de jugadors. Vaig entrar al Barça amb 13 anys, sent infantil, i arribar al primer equip de la mà de Cruyff, ser titular i viure tots aquests èxits va ser una experiència extraordinària i inoblidable.
“Vaig molt en bici per Sant Mateu o el Montnegre i també surto sovint a córrer per la platja de Premià de Mar cap a Alella o Vilassar”
Què destacaries d’aquell Dream Team?
La unitat que hi havia en el vestuari, la felicitat i alegria amb la qual anàvem a entrenar, com ens ho passàvem de bé. I evidentment el futbol tan atractiu que fèiem, que era el nostre ADN. Crec que vam ser precursors d’una forma de jugar que, amb matisos, encara està vigent al Barça.
Com era Johan Cruyff?
Va ser el meu mentor, el que em va aconsellar anar-me’n cedit al Tenerife perquè després seria titular al Barça amb ell. Era un avançat al seu temps, un geni, va ser valent, perquè fèiem un futbol molt vertical, que ningú feia. En la seva primera etapa jugàvem amb tres defenses i jo ho patia molt perquè era un lateral que havia de tapar molt d’espai. Cruyff va fer dues grans aportacions. La primera, va demostrar que es podia guanyar donant espectacle, fent un futbol ofensiu. Va crear un nou ADN Barça. La segona, que va canviar la mentalitat del barcelonisme. El Barça va passar a ser un club guanyador, sense complexos de cap mena.
“Per un noi del planter guanyar la primera Copa d’Europa del Barça a Wembley va ser un somni fet realitat, el moment més inoblidable de la meva vida com a futbolista
El millor record…
Sens dubte, Wembley. Guanyar la primera Copa d’Europa del Barça és un èxit que sempre formarà part de mi. Vam fer història i es recordarà pels segles dels segles. Segurament va ser un dels dies més inoblidable de la meva vida. En l’aspecte esportiu, el més important. També guanyar quatre lligues consecutives, cosa que no ha passat mai més en la història del club, amb l’emoció dels partits a Tenerife o el penal a la Corunya. Passaran cent anys i encara ens recordarem d’aquelles tardes.
… I els Jocs Olímpics de Barcelona ‘92?
Això t’anava a dir ara. Després dels èxits del Barça em quedo amb la medalla d’or en la final jugada al Camp Nou. Un or olímpic a la teva ciutat, en el teu estadi… va ser una passada. Igualment, recordo amb molta intensitat els dos Mundials que vaig jugar amb Clemente, especialment el dels Estats Units.
I el pitjor de la teva carrera?
El Dream Team va tenir dues parts. Una molt bona fins a 1994 i una altra més negativa després de la final de la Copa d’Europa d’Atenes davant el Milan. Aquella derrota va tenir un efecte devastador. Se’n van anar molts jugadors, l’equip ja no era el mateix i va acabar saltant per l’aire amb la dimissió de Johan. I personalment sortir del club el 1998. Per a un noi del planter que estat vuit temporades en el primer equip, mai és fàcil acceptar i pair que aquesta relació ‘d’amor’ s’acaba. Tot i així, vaig tenir la sort de jugar cinc anys al Chelsea i va ser un tancament de carrera professional excel·lent. Personalment, va ser molt enriquidor perquè em va permetre conèixer un altre idioma i una altra cultura.
Has tingut una curta experiència en les banquetes…
Vaig debutar en el Vitesse holandès i vaig tenir l’honor de pujar al Còrdova a Primera Divisió per primera vegada en quaranta-dos anys. Va ser un ascens històric.
“Ara soc comentarista de televisió i entrenador del Barça Legends, una tasca que m’omple molt perquè portem el nom del club arreu del món
T’agradaria tornar a entrenar?
Encara que entrenar em fascina, ara estic en una fase de la meva vida on valoro altres coses. Soc comentarista de TVE i de Mediapro i mato el cuquet de la banqueta sent l’entrenador de l’equip Barça Legends, un projecte fantàstic. Viatgem diverses vegades a l’any per tot el món portant la marca Barça: l’Índia, Zàmbia, Colòmbia, el Brasil… És molt bonic tornar a veure amb la samarreta del Barça a grans jugadors com Rivaldo, Ronaldinho, Mendieta, Sergi, Cocu, Soler, Goico, Saviola, etc.
Què penses del Barça actual, del treball de Xavi?
Ha estat, per damunt de tot, un equip molt sòlid, que ha treballat molt bé el seu sistema defensiu, un aspecte poc habitual històricament al Barça. Xavi ha aconseguit molta solidaritat de tot l’equip en les transicions defensives, evitant els contracops dels rivals. Defensivament, els Araujo, Christensen, Balde, Koundé, han estat molt bé tot l’any a nivell individual. El mig del camp, amb Busi, Pedri, Gavi, De Jong, han ajudat molt a tenir aquesta solidesa, a recuperar la pilota i tenir la possessió. No hem vist un Barça especialment brillant ofensivament, ni golejador, però amb pocs gols li ha bastat per ser el millor i guanyar la Lliga.
