L’exjugador del RCD Espanyol, després de set anys a Alemanya, està jugant al CE Llavaneres, on viu amb la seva família
L’Espanyol el va formar i modelar fins arribar a l’elit. A Alemanya hi va trobar una segona casa que mai no hagués imaginat. Però Marc Torrejón és un altre producte de l’incansable forn de talents del Maresme. El mataroní, amb una genètica innata per a la pràctica del futbol (la seva germana Marta triomfa des de fa anys amb el Barça Femení, el millor equip del món), es va criar al Cerdanyola de Mataró i al Vilassar de Mar abans de fer el salt al planter perico.
Hi va anar cremant etapes fins a debutar amb el primer equip a Primera (després d’anar cedit al Màlaga) l’1 d’octubre de 2006. Aquella temporada, Ernesto Valverde el va fer fix a l’eix de la defensa, arribant a jugar la famosa final de la UEFA a Glasgow contra el Sevilla. Tres temporades al Racing de Santander i salt al futbol alemany, on va jugar a Kaiserslaurten, Friburg i Union Berlin. Set anys al país germànic i retirada el 2019.
Però només del futbol professional, ja que aquest any ha jugat a Segona Catalana amb el CE Llavaneres, on s’hi ha establert amb la seva família.
A molta gent li sorprèn veure que un jugador que ha estat a l’elit tant de temps mantingui la passió per jugar a futbol en categories regionals. Et vam veure celebrar la permanència del Llavaneres a Segona Catalana amb el braçalet…
El futbol sempre ha estat la meva diversió. Sempre m’ha agradat per sobre de tot i a Llavaneres vaig trobar la possibilitat de tornar a gaudir d’aquest joc, cosa que havia perdut i aquí he retrobat.
“Perdre la final de la UEFA del 2007 amb l’Espanyol va ser dolorós. No l’he tornat a veure mai més”
Si et sembla, rebobinem. Et vas criar a l’Espanyol, on vas aterrar procedent del Cerdanyola, també vas passar pel Vilassar. Sempre has estat molt lligat al Maresme. Tant, que t’hi has acabat establint un cop retirat del futbol professional…
Sempre he viscut a Mataró i la meva idea sempre havia estat tornar a viure a prop de casa, al Maresme s’hi viu molt bé, ho tenim tot.
Com recordes aquells inicis anant a entrenar amb l’Espanyol des de Mataró? Crec que el pare també era futbolista…
Sempre recordaré sortir del l’escola i baixar caminant fins al Cros (barri de Mataró) i allà esperar amb els altres companys de Mataró l’autocar d’entrenament de l’Espanyol, els viatges amb bus, entrenar per Barcelona, tornar a les 10 de la nit al Decathlon… la família sempre ha estat al costat des del principi, a tot arreu. El meu pare ha jugat, però no a nivell professional.
A l’Espanyol vius totes les etapes formatives des d’aleví i aconsegueixes assentar-te la temporada 2006/07 com a titular, sent molt jove, amb Valverde. Com recordes el teu ascens fins el primer equip?
Sempre agraït a l’Espanyol per aquesta possibilitat i sempre voldré que estigui el més a dalt possible. L’ascens no va ser fàcil, no era l’aposta del club i vaig haver de treballar i lluitar molt, inclòs un intent de judici a l’època final de juvenil, però al final vaig poder continuar el meu camí fins arribar amb l’Ernesto al primer equip.
I de Mataró a Hampden Park per a jugar tota una final europea del 2007. Com la recordes? L’has tornat a veure alguna vegada?
La final es recorda com un moment increïble, però trist per no poder guanyar… recordo que tot l’equip va donar tot el que tenia i quan Jonatan va marcar l’empat vaig pensar que no se’ns podia escapar. Ràbia no és la paraula, és llàstima perquè ho vam tenir mol a prop. La recordo com un gran record dins la meva carrera, però no l’he vist repetida, no.
Tres anys al Racing i cap a Alemanya. Era el que sempre havies desitjat?
Vaig decidir anar a Alemanya perquè al Racing, amb tot el que va passar (el frau de la compra del club pel milionari indi Alí Syed), vaig perdre la il·lusió pel futbol… necessitava començar de nou des de zero on ningú em conegués.
A Alemanya hi ets els últims set anys de la teva carrera. Explica’ns l’experiència.
Hi vaig trobar un futbol espectacular…es viu com una festa i em va agradar molt. Vaig encaixar dins de les costums i forma de ser i em vaig sentir molt a gust.
Fins que aconsegueixes l’ascens amb l’Union Berlin i decideixes plegar amb 33 anys.
Decideixo plegar perquè el que sortia no em valia la pena per continuar…va ser un any dur, on els 6 primers mesos em vaig lesionar muscularment molt i això va pesar massa per trobar ofertes. Vaig decidir tornar a casa i estar tranquil.
Com t’enreden per reenganxar-te al futbol a Llavaneres?
Un amic meu va entrar d’entrenador, em va demanar ajuda i al final m’hi vaig embarcar. M’ho vaig prendre com tornar a jugar a l’escola, així de clar.
A més, et permet combinar-ho amb una altra de les teves passions, el crossfit. Com neix i en quin punt estàs?
El crossfit el conec per un amic, en Cebrià, que entrenava a Mataró i jo vaig fer la preparació amb ell les últimes vegades que vaig estar lesionat. Quan decideixo deixar el futbol li dic que ja no entrenaré específic de futbol i que faré ‘crossfit’. Després de tres anys estic fent bastant crossfit i fins i tot alguna competició amateur.
Marc, la teva germana Marta està fent història fa anys al Barça. És la capitana, ho ha guanyat tot. Com has viscut la seva carrera?
Doncs l’he viscut bastant de lluny, però sempre sabent com li anava… i sí, ha fet història tenint en compte que venia del pou mes profund quant a futbol femení…fa 25 anys era impensable que acabaria passant això. Me n’alegro per ella i per totes les noies que s’inicien o que fa temps que s’hi dediquen… per fi obtenen el que es mereixen.
“A Llavaneres he trobat la possibilitat de tornar a gaudir d’aquest joc, cosa que havia perdut i aquí he recuperat”
Com són els teus records amb ella de petits. Sempre amb una pilota als peus?
Sempre baixàvem al parc i la posava de portera per poder xutar.
L’altre dia vas debutar a la Kings League, un altre projecte al sac. Vas dubtar quan t’ho van proposar?
Em va trucar l’entrenador, que el conec des dels 15 anys i no ho vaig dubtar. Va ser un sí rotund. La intenció és jugar tot aquest ‘split’ i ja veurem com evoluciona. Em va agradar molt, tenen un circ ben muntat i és divertit, em recorda els torneigs d’estiu de futbol 7 que sempre he jugat amb els amics.
A tot això, també ets pare de dos nens. T’agradaria que creixessin al Maresme? I que practiquin futbol o crossfit?
Els dos nens fan futbol perquè ho van demanar quan vam tornar d’Alemanya. Si haguessin demanat un altre esport, farien el que haguessin escollit. Jo estaré content amb qualsevol esport que practiquin, no tinc preferències, han de fer el que els agradi.
Entrevista de Sergi Capdevila
