Connect with us

Ajuntaments

Joaquim Arnó, President del Consorci de Promoció Turística del Maresme

Va ser alcalde de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac des de juny 2007 fin a gener 2016 i és president del Consorci de Promoció Turística del Maresme des d’octubre de 2015. Poques persones tenen un coneixement tan profund com ell de la nostra comarca.

Per cert, Caldes d’Estrac o Caldetes?

Qualsevol dels dos! El nom és dual, tots dos es van acceptar en referèndum.

Sigui com sigui, vostè és caldetenc de tota la vida…

Nascut a Caldetes, sí, i hi he viscut tota la vida. Fins i tot, he estat el seu alcalde.

El poble més petit del Maresme.

Quant a extensió, però no pas quant a població. De fet, amb la pandèmia, el cens del municipi ha crescut un 10%, aproximadament. Hem passat de 2.800 habitants a quasi 3.100.

El 2015, vostè és nomenat president del Consorci de Turisme.

Vaig sol·licitar jo mateix la presidència perquè considerava que hi havia molta feina per fer i tenia la il·lusió i les ganes de posar fil a l’agulla. Un any després, vaig entrar com a vicepresident primer del Consell Comarcal.

Podríem dir que la seva missió és ‘vendre’ el Maresme…

Des de tots els vessants. Turisme, gastronomia, cultura, esport… I no només això, també vull unir, convèncer als nostres ajuntaments que paga la pena anar a comprar junts, i no pas separats. Estic convençut que si els 30 municipis anem tots de la mà, ens anirà molt millor.

Com definiria el Maresme des del punt de vista turístic?

És que tenim de tot menys neu a l’estiu! Som una comarca de turisme familiar, de sol i platja, de patrimoni i activitats singulars… Procurem desestacionalitzar la comarca, és a dir, no dependre tant de l’estiu, o almenys fer-lo més llarg. El turisme esportiu, per exemple, és un dels motors que ens ajuda a desestacionalitzar el Maresme, fent-lo atractiu per nous públics i durant la major part de l’any. En definitiva, volem ampliar el ventall de possibilitats per al turista, ja que especialment a Catalunya, el turisme de sol i platja és molt competitiu. Per tant, hem de vendre el nostre valor afegit, allò que només trobaran a casa nostra.

Quin és aquest valor afegit que té el Maresme?

Tenim més de 500 km de rutes de senderisme senyalitzades, fora de les gestionades per parcs naturals. En qualsevol punt de la comarca, el mar i la muntanya es troben, com a molt, a un quart d’hora de cotxe. Tenim a 30 quilòmetres la gran ciutat de Barcelona. Tenim també molta força en cicloturisme, ja que hem aconseguit que la ruta EuroVelo 8 passa per casa nostra… Com deia, ho tenim tot.

Quants llits hi ha al Maresme?

Tenim 215 establiments d’allotjament. Hotels, càmpings, allotjaments rurals… sense comptar els apartaments turístics. Serien poc més de 30.000 llits.

Anem ben servits?

La transformació necessària no és tant quantitativa, sinó més aviat qualitativa. Ja estem veient, però, que el sector privat està invertint diners en la millora dels seus establiments turístics, especialment els hotels pioners dels anys 50 i 60, que busquen, per exemple, passar de les tres estrelles a les quatre, o fins i tot les cinc. L’objectiu de tot plegat és atraure un perfil de turista amb un poder adquisitiu alt, sense arribar al turisme exclusiu.

Varen fer vostès una enquesta molt potent sobre el turisme al Maresme…

Vam voler analitzar com ens contemplava el turista un cop ja havia fet turisme aquí, en contret una valoració de l’allotjament i de les nostres platges com a destinació, per detectar els possibles punts de millora. Després, el Laboratori de Turisme de la Diputació ens passa informes sobre els països d’origen dels nostres turistes.

D’on prové el turista?

Principalment de França, Regne Unit i els Països Baixos. Aquest darrer any hem doblat, però, el turisme nacional i el català. Això sí, a costa dels que han deixat de venir de l’estranger per la pandèmia. Ens interessa molt, també, mantenir i potenciar el turisme local.

…i què és el que busca?

Principalment el sol i platja. El turisme esportiu, per exemple, seria la quarta prioritat.

Quants turistes rep el Maresme?

Les últimes dades, del 2019, eren de 7 milions i mig de pernoctacions l’any. Però realment és molt difícil de saber, perquè molta gent ve a la seva segona residència, o simplement ve a passar el dia. Aquesta gent no està comptabilitzada, però també gasta diners aquí. Ara volem, almenys, recuperar aquests números.

Ha esmentat abans la força de l’esport com a atractiu turístic per la comarca.

Hi ha el turista que ve exclusivament a les proves esportives de renom, com per exemple l’Ironman. Ve uns dies abans per entrenar, competeix, potser es queda alguns dies amb amics o família i marxa. Després també trobem aquell turista que, sense venir explícitament a fer esport, escull la comarca perquè sap que té la possibilitat, si ho desitja, de fer esport aquí, perquè tenim bones instal·lacions, el mar, rutes de muntanya… i tot això ho troba amb desplaçaments curts.

Com ho estan gestionant?

Volem destinar recursos a les pròpies activitats esportives, en concret aquelles que atrauen turisme, com són el cicloturisme o el senderisme. També estem treballant en un anàlisi en detall de l’estat de totes les instal·lacions esportives de la comarca. És interessant el fenomen de les ‘hores mortes’ a les nostres instal·lacions esportives.

“El turisme esportiu és un dels motors que ens ajuda a desestacionalitzar el Maresme”

Expliqui’s…

Sempre es parla que a vegades falten instal· lacions esportives per problemes d’horaris o d’espai, perquè tenim una demanda molt gran, especialment dels infants. Però aquesta gran afluència es concentra sempre per les tardes,. Als matins moltes d’aquestes instal·lacions tenen una afluència molt baixa, i per tant ens agradaria atraure esportistes o equips estrangers per què poguessin fer stages al nostre territori aprofitant els nostres equipaments en les hores on hi ha poca gent.

Calella i Santa Susanna tenen el segell de destinació turística de qualitat. Podrien afegir-s’hi més municipis?

Sí, una de les nostres àrees de treball és la tramitació d’aquests segells de qualitat, tant a nivell territorial com a nivell d’establiments concrets. Cal destacar que des del Consorci hem aconseguit disposar de les marques de l’Agència Catalana de Turisme “Cicloturisme a Catalunya” i “Senderisme a Catalunya”

També estan fent una campanya de promoció del cicloturisme…

És una campanya que es sustenta en dos àmbits: d’una banda reconèixer com d’important és aquesta activitat per nosaltres. Molts establiments ho saben i ja han apostat per aquest tipus de turisme, i a d’altres els estem demanant ajuda.

I d’altra banda…

Va relacionat amb la pacificació del nostre territori, un dels plans de la qual és convertir la Nacional II en una zona de carril bici que anirà de punta a punta del territori, des de Barcelona fins a Malgrat. Serà un carril d’anada i un de tornada per cada costat.

No hi passaran cotxes, doncs?

Sí, però la idea és que només passin vehicles de trànsit intern. Tot aquest trànsit privat el recollirà la C-32, per la qual es construiran nous accessos.

Quin pressupost té aquest projecte?

Uns 49 milions d’euros per 40 quilòmetres de carrils. Precisament es fan com a resposta a l’EuroVelo 8, que esmentàvem abans. A part d’això, també està projectat un carril ciclable «amable» que connectarà tots els passeigs marítims de la comarca, i finalment optem a una subvenció del fons NextGeneration per projectar també el que en diem «espina de peix», és a dir, la connexió del carril central amb diverses ramificacions per tal de connectar també amb els pobles de la comarca.

“La nostre missió es ‘vendre’ el Maresme des de tots els vessants, turisme, gastronomia, cultura… i esport”

I on deixen els ciutadans la seva bicicleta?

Precisament anava a esmentar-ho. Tot aquest gran projecte, evidentment, va acompanyat de zones d’aparcament de bicicletes, els ja coneguts «boxes». D’aquesta manera garantim que l’usuari tingui on lloc on desar el seu vehicle i no patir per possibles robatoris.

Quan es preveu que aquest projecte sigui una realitat?

Pel que fa als carrils bici que connectaran tot el Maresme pel que ara és la Nacional II, està previst pel 2024. Pel que fa a l’espina de peix, la recepció dels fons seria al 2023, i per tant contemplem 3 anys d’execució des de llavors. És a dir, es faria al 2025. És el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat qui fa les inversions

És un projecte molt ambiciós i de curt termini.

De molt curt termini! A nivell d’administració pública, tres o quatre anys és res. La consecució d’aquest projecte lliga amb el què comentàvem abans, que volem que els establiments apostin per aquest tipus de turisme. Els negocis hotelers i les marques de ben segur que aposten pel nostre territori i per aquest tipus de turisme, i de retruc ens serà molt més senzill obtenir els segells de qualitat que faran donar un salt endavant al turisme del Maresme… i el millor de tot és que tot això és compatible amb els espais de circulació amable pel turisme local i familiar.

Quin paper tenen vostès pel que fa a l’organització de grans esdeveniments esportius?

Simplement som acompanyants dels Ajuntaments. Nosaltres no tenim cap competència pel que fa a territori, per tant tot el que nosaltres volem proposar ho hem de fer en consonància amb els ens locals. Majoritàriament, el que fem nosaltres és donar consell i difusió a l’organització de projectes esportius fets pel propi Ajuntament.

Creu que el Maresme té suficients proves esportives de qualitat?

Sí, tot i que trobo que sempre vénen bé més, sempre i quan siguin de qualitat. M’atreviria a dir que el problema és precisament la particularitat que comentava abans… Seguim venent- nos per separat i crec que això no té cap sentit. Ens falta anar plegats.

Text de Toni Frieros

Fotos de Pep Morata

More in Ajuntaments