Marta Torrejón (Mataró, 1990) acaba de celebrar els seus trenta-dos anys i de renovar per dues temporades més amb el Barça. És peça clau, la que més minuts ha disputat aquest curs, en un equip que està fent història. És inseparable de la pilota pràcticament des que va començar a caminar i encara té molta energia per continuar donant alegries a una afició que l’adora.
La lateral blaugrana repassa la seva trajectòria com a futbolista i el camí que l’ha portat des de les ombres d’una secció ‘amateur’ fins a tocar el cel amb el primer triplet de la història del Barça femení.
Estàs en el teu millor moment?
Crec que sí, la veritat és que els dos o tres últims anys han estat dels millors. Sobretot pel pas endavant que ha fet l’equip i l’evolució que estem vivint. Formar part d’aquest canvi i poder entrenar amb jugadores d’un nivell tan alt cada dia t’ajuda a créixer, a ser millor i a estar millor.
Sempre has estat vinculada al futbol. Vas créixer veient jugar el teu pare en camps de terra i el teu germà a l’Espanyol i a Alemanya.
Sí, sempre he estat una apassionada i tenir una família així ho ha fet tot més fàcil. Sense el seu suport no hauria arribat on soc ara. El sacrifici dels meus pares i de tota la família ha estat molt important, al final són ells qui t’ajuden, qui t’animen a lluitar pels teus somnis, a perseguir allò que vols.
T’acompanyen sempre?
Sí, en partits importants sempre hi son. El meu pare, la meva àvia, el meu germà i nebots… sempre hi ha algú en cada partit.
“Tinc uns grans records de quan vaig començar a jugar a futbol amb nens als Salesians de Mataró, prop de casa”
Vas començar a jugar amb set anys a l’equip de l’escola, els Salesians de Mataró. Era un equip de nens. Què recordes?
Tinc uns records molt bons. La majoria de companys eren de l’escola, ja fossin de la meva classe o més grans, d’un altre curs. Vaig estar-hi cinc anys i vaig gaudir-ne molt.
Com era el teu dia?
Anava a l’escola a estudiar tot el dia i quan acabava les classes, a les cinc de la tarda, pujava a l’entrenament, que estava a prop de casa. Era tot molt fàcil.
Un ambient molt familiar.
Totalment. I ara veig els meus nebots que juguen i em fa molta il·lusió. Les ganes de jugar i de passar-s’ho bé. Em fa molt feliç.
De l’escola de Mataró al millor Espanyol de la història, on s’havia format el teu germà i on jugava en aquell moment. Què et va aportar aquella etapa?
Sobretot maduresa. Amb només catorze anys vaig arribar a l’equip sènior on hi havia jugadores de trenta, que em doblaven l’edat. El dia a dia amb elles, als entrenaments i als partits, em va ajudar a créixer, a saber-me adaptar a totes les circumstàncies i a aprendre ràpidament, perquè com bé diuen, qui no corre, vola.
T’havies d’espavilar.
I molt ràpid. Però va anar tot molt bé, vaig tenir molta sort, perquè en aquell temps l’aposta de l’Espanyol pel femení era forta, teníem un molt bon equip i van ser uns anys que vaig gaudir molt.
“La meva etapa a l’Espanyol em va aportar molta maduresa. Als 14 anys ja jugava al primer equip amb companyes de trenta”
Fins que et va trucar el Barça, el 2013.
Ja fa nou anys! Vaig parlar amb Xavi Llorens [l’entrenador en aquell moment] directament. Em va dir que estava interessat a fitxar-me per l’any següent. Ja feia un temps que havia rebut alguna altra trucada, i vaig decidir dir-li que sí.
L’oportunitat va arribar en el moment perfecte, no?
Sento que sí. El Barça estava apostant cada vegada més pel futbol femení i només cal veure tot el que ha canviat, tot el que hem crescut i el que hem evolucionat. Estic molt contenta d’haver pres la decisió en aquell moment i agraïda per l’oportunitat que em van donar.
Vas arribar al Barça quan el femení era una secció ‘amateur’ i has viscut en primera persona la seva professionalització fins a convertir-vos en el millor equip d’Europa. Com valores aquest camí?
Em fa molta il·lusió i em sento orgullosa d’haver pogut viure aquest canvi. Vaig arribar quan la secció no era professional, en qüestió de dos anys ja es va professionalitzar i a poc a poc hem viscut millores i hem crescut. I el millor de tot és que aquests canvis han arribat per quedar-s’hi, no són puntuals. Intento gaudir al màxim del moment actual per tot el que ha costat.
En aquesta revista vas dir fa cinc anys que guanyar la Champions era un somni, però que, sent realista, no sabies si tu ho podries arribar a viure perquè l’equip encara havia de créixer molt. Què vas sentir el 16 de maig de l’any passat quan us vau proclamar campiones d’Europa per primera vegada a la història?
Que havia complert un somni. Quan vaig començar a jugar a futbol això ho veia molt lluny. I ara estic vivint un somni real, perquè és fruit de tota la feina feta cada any, de molta gent que hi ha darrere, de moltes excompanyes que han passat per aquí, per fer créixer tot aquest futbol. I em sento molt orgullosa de poder competir al màxim nivell i gaudir com ho estic fent amb aquest equip.
“La trucada del Barça va arribar en el moment perfecte. Estic molt contenta d’haver pres la decisió ara fa nou anys! I agraïda per l’oportunitat”
Si has d’escollir el moment més bonic de la teva carrera, et quedes amb la Champions?
Després de tants anys és molt complicat quedar- se amb un sol moment, però sí que aquell dia va ser únic, màgic, molt especial…
I el més crític?
Uf… Com que m’agrada veure la part positiva a les coses, fins i tot en les situacions més complicades i adverses, no et sabria dir un moment exacte.
De fet, la final perduda a Budapest el 2019 va ser un punt d’inflexió. Hi ha hagut altes i baixes a l’equip, però la majoria de jugadores sou les mateixes. Què ha canviat per aconseguir aquesta millora?
La càrrega de treball. Sabíem que teníem qualitat. Teníem molt bones jugadores i ens faltava entrenar més, entrenar diferent i fer més feina. I és el que hem fet durant aquests dos anys i mig i ara n’estem recollint els fruits.
Un exemple d’això són els reconeixements internacionals que heu tingut. A escala individual l’Alèxia ha acaparat tots els premis, però com a equip també n’heu rebut. Què significa per a vosaltres que per fi el món us conegui?
Moltíssim. Ens ajuda molt, perquè hi ha molta feina a fer, un llarg camí per recórrer i necessitem encara més suport, que la gent ens segueixi més i que ens ajudi més. Tot això només ens suma.
“Em sento molt orgullosa de poder competir al màxim nivell, gaudir com ho estic fent amb aquest equip i haver vist la seva transformació en aquests últims anys”
Ets la segona capitana de l’equip. Quan portes el braçalet sents…
Orgull i responsabilitat a parts iguals. No m’agrada molt posar etiquetes i no necessites portar el braçalet per tenir un rol a l’equip. Però em considero una persona social i si algú té algun problema pot comptar amb mi, pot venir i podem intentar trobar una solució. Sempre procuro que hi hagi bon ambient, que ens ho passem bé, que gaudim, perquè és una de les coses més importants i per la qual totes vam començar a jugar a futbol. És important saber d’on venim i on anem.
“Guanyar la primera Champions de la història del club va ser un moment únic, màgic, molt especial i inoblidable”
Hi ha jugadores molt joves que estan demostrant un gran nivell. El futur del Barça està assegurat?
Amb la Masia i la base que tenim, n’estic segura. Tenim un gran futur a la casa, s’està treballant molt bé i és molt valuós. Al final és gent de la casa que creix amb la nostra filosofia de joc, el nostre ADN, i trobar això a fora és complicat.
Un cop has fet el cim i has aconseguit un triplet, quins objectius tens al Barça?
Tant de bo, repetir-ho cada any. Ara ja tenim la Supercopa i ho podem fer encara millor.
Vas deixar la selecció quan eres la futbolista espanyola amb més internacionalitats. Aquest estiu es disputa l’Europeu i l’any que ve, el Mundial. T’agradaria tornar-hi? La veritat és que estic en un bon moment i que la meva situació personal ha canviat respecte a quan vaig prendre aquesta decisió. Evidentment, el Jorge [Vilda] té els seus plans, compta amb les jugadores que han fet tota la fase de classificació i suposo que és molt complicat. Però bé…
“Ser la segona capitana de l’equip representa orgull i responsabilitat alhora”
Encara tens dos anys de contracte amb el Barça. Has pensat què vindrà després?
Dos anys en son molts! De vegades sí que hi dono voltes, però acabo de renovar i ja tindré temps per pensar-ho. Ara sí que et puc dir que estic centrada en el futbol al cent per cent.
El teu germà va ser un referent per tu. Ara ets tu un exemple a seguir per a les futures generacions. Quin missatge els vols donar?
Sobretot que recordin que ha costat molt arribar on hem arribat. Que no ha estat gratuït. Que hi ha molt treball darrere. I que gaudeixin del camí, perquè és el record més bonic que pot quedar.
“Del Maresme em quedo amb la coca de Llavaneres, la platja de Vilassar, que és on he passat l’estiu durant tota la meva vida, i el camp de futbol dels Salesians de Mataró”
Per acabar, un test ràpid sobre els preferits del Maresme. Pots dir-me un plat, un lloc i un camp de futbol?
La coca de Llavaneres, que el meu germà és d’allà, la platja de Vilassar, que és on he passat l’estiu durant tota la meva vida, i el camp de futbol dels Salesians de Mataró.
On va començar tot!
Entrevista de Maria Tikas.
Fotos de Pep Morata.
