Francesc ‘Nino’ Buscató Durlan va ser un dels millors jugadors de bàsquet d’Europa de la seva època, als anys seixanta i setanta. Mític base del FC Barcelona, del Joventut i de la selecció espanyola, sempre ha estat molt unit al seu poble natal, Pineda de Mar, on va viure fins als 27 anys i on té la seva segona residència a la plaça del Pi, a més que la seva família, ara el seu germà, sempre han viscut a ‘la casa dels Buscató’.
Per fer justícia a un dels seus conciutadans més universals, i com a homenatge a la seva extraordinària trajectòria esportiva, el pavelló d’esports de Pineda de Mar porta el nom de Nino Buscató des del 19 de març de 2011, cosa que l’omple d’orgull a un home estimat i respectat i que, als seus 82 anys, posseeix una sorprenent lucidesa: “És clar que m’enorgulleix, però més que per mi, per tota aquella colla de jugadors que van portar al Pineda a ser el quart equip més important d’Espanya, com Josep Maset i tants altres, alguns d’ells internacionals. Pineda, en aquella època, va arribar a ser seu de sis partits de la selecció espanyola. Hi havia una afició enorme al bàsquet al poble”.
Es compleixen 50 anys de la inauguració del Pavelló d’Esports de Pineda, que des de 2011 porta el nom del mític exjugador de bàsquet
Buscató, que va participar en tres Jocs Olímpics (Roma 1960, Mèxic 1968 i Munic 1972) i en vuit edicions de l’Eurobasket, va ser el base titular de la selecció que va conquistar la medalla de plata a Barcelona’73. Avui, amb nostàlgia, recorda com va ser la seva infància a Pineda: “Els Buscató teníem un forn de pa. Vivíem al carrer Major,19, que ja no existeix i que ara és el carrer Montpalau. Vivíem al costat de l’actual hotel. En el col·legi participàvem en els tornejos comarcals on hi havia altres centres escolars, des de Blanes fins a Canet i Sant Pol. Es feien a Calella tots els dissabtes. Quin ambient hi havia! Eren tornejos de futbol, bàsquet, pilota a mà i atletisme. Jo tenia 13 anys quan vaig començar i participava en tots els esports. La veritat és que destacava bastant. M’encantava el futbol, però un dia em vaig obrir el cap, vaig arribar a casa sagnant i em van dir: “Deixa això del futbol”. Així que em vaig decantar pel bàsquet i amb catorze anys ja estava jugant a l’equip del Pineda. Un any després, amb quinze, vaig debutar en el primer equip”.
Amb emoció recorda aquells anys meravellosos: “Em passava hores i hores entrenant sol a la pista de Can Ribera, que havia estat de terra i després es va cobrir de ciment. Em coneixia cada esquerda del terra. Era base, sí, però jugava de tot. El meu entrenador, Quico Martínez, que va creure molt en mi, em deia: “Tu tira a cistella, tira… ” Llavors la pilota era com la de futbol, però una mica més gran, amb una cambra interior i embolicada amb tires de cuir”.
Tenia 17 anys quan va venir a buscar-lo el FC Barcelona: “El president de la secció de bàsquet, el Sr. Parés, coneixia el meu avi i va convèncer la meva família: “Jo em faig càrrec del noi”, els va dir. La meva mare només va posar una condició: “Cada nit ha de venir a dormir a Pineda”. I així va ser. De fet, jo compaginava el bàsquet amb el forn. Fins als 27 anys no vaig deixar de treballar al forn. Jo era internacional amb Espanya, olímpic, i hi havia dies que treballava fins a les sis del matí fent pa. Quan jo no hi era,llogàvem un substitut”.
“M’enorgulleix molt, però més que per mi, per tota aquella colla de jugadors que van portar al Pineda a ser el quart equip més important d’Espanya”
La seva primera fitxa com a professional va arribar molt tard i va ser de 15.000 pessetes anuals. Ja retirat, amb 222 internacionalitats a la seva esquena, dues lligues i dues copes, Buscató va ser seleccionador català i un històric comentarista radiofònic de la cadena SER. Avui, quan entra al Pavelló d’Esports de Pineda que porta el seu nom i veu la galeria de fotos i la seva biografia escrita, s’emociona i no pot deixar de pensar en la mítica pista de Can Ribera: “Aquella, com l’actual, també estava al centre del poble i això ha estat molt bo per acostar els nens a l’esport”.
S’han complert 50 anys de la construcció del Pavelló d’Esports de Pineda, remodelat el març de 2011 sota l’alcaldia de Xavier Amor i que va viure un partit de velles glòries del Barça i del Joventut amb Nino Buscató com a gran protagonista. Avui, la instal·lació acull partits de bàsquet, de futbol sala i activitats de patinatge en els seus 800 metres quadrats, amb quatre vestidors d’equip i tres individuals.
Tot sota un denominador comú: Nino Buscató i Pineda de Mar, units per sempre.
TRAJECTÒRIA
JUGADOR UER Pineda: 1955-1957
FC Barcelona: 1957-1960
Aismalíbar Montcada: 1960-1964
Club Joventut de Badalona: 1964-1974
222 vegades internacional amb la selecció espanyola/ 3 Jocs Olímpics
ENTRENADOR
Club Joventut de Badalona: 1974-1975
FC Barcelona júnior: 1975-1980
CB L’Hospitalet: 1980-1981
Seleccionador de Catalunya: 1984-Fins al dia d’avui
TÍTOLS I GUARDONS
- 2 lligues espanyoles (1959, 1968)
- 2 copes d’Espanya (1959, 1969)
- Medalla de plata en el Campionat d’Europa de Barcelona (1973)
- 7 vegades jugador de la Selecció Europea
- 2 vegades en el cinc ideal d’Europa
- Premi Joc net de la UNESCO (1970)
- Medalla d’Or al Mèrit Esportiu d’Espanya
- Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la Federació Espanyola de Bàsquet
Entrevista de Toni Frieros
Fotos de Pep Morata
