Subcampions del món juvenil classe Nacra 15
Els germans Nora i Daniel Garcia de la Casa, de disset i quinze anys respectivament, van tornar el mes de juliol passat del Mundial de Vela juvenil de classes olímpiques celebrat a La Haia (Països Baixos) amb una medalla de plata sota el braç. Concretament en l’espectacular classe Nacra 15, velocitat i adrenalina pura. Un èxit extraordinari d’aquests dos regatistes formats des de nens en el Club Nàutic El Masnou i amb una llarga trajectòria en el món de la vela, afició heretada dels seus pares.
A més de l’enorme èxit que suposa convertir-se en uns dels millors regatistes juvenils del món, el gran mèrit d’aquesta medalla de plata ha radicat en com s’ha aconseguit: un mes i mig abans de començar el mundial, ni la Nora ni el Dani havien tocat un vaixell Nacra 15. No sabien ni com funcionava. Una història que sembla extreta d’una pel·lícula. La Nora estava navegant a la classe 420 i el seu germà, el Dani, acabava de fer-ho en Optimist.
“A l’equip espanyol de Nacra 15 li faltava el patró per a anar al Mundial de la Haia, perquè el titular, Max Rondeau, ja no podia participar per haver excedit l’edat reglamentària. Des de la federació catalana i espanyola es va pensar en Dani García, ja que, per molta mala sort, no s’havia pogut classificar per als europeus i mundials d’Optimist”, explica Manel Freixa, president del CN El Masnou.
Faltant poc temps per començar el Mundial, la que havia estat companya del patró Max Rondeau, Mar García (l’any passat van quedar sisens en el mateix mundial disputat a Oman), va renunciar per problemes relacionats amb els seus estudis: “Va ser llavors quan ens vam plantejar qui podria fer parella amb Dani García i vam convenir que ningú millor que la seva pròpia germana, la Nora”, afegeix Manel Freixa.
A partir d’aquí comença tota una aventura. Ni la Nora ni el Dani tenien un vaixell Nacra 15, així que la Federació Catalana de Vela ho va llogar al Max Rondeau perquè els germans Garcia poguessin entrenar: “El primer dia va ser el mateix Max qui ens va ensenyar el més bàsic del vaixell”, afirma la Nora. “A partir d’aquí, vam anar aprenent pel nostre compte, en pla autodidacte”, agrega el Dani, que passava de portar un vaixell petit, l’Optimist, a un Nacra.
“Un mes abans de començar el mundial no sabíem ni com anava el vaixell ni muntar-lo. Anàvem a intentar no quedar últims”
Amb només un mes d’entrenaments, els germans Garcia es van plantar a La Haia amb l’ajuda del tècnic federatiu Toni Ribas, “sense saber molt bé com es muntava el vaixell, però amb la idea de competir i sabent que si quedàvem últims, no passava res”, subratlla la Nora. Als Països Baixos, tots els regatistes tenien el mateix vaixell, proporcionats per la Federació Internacional: “És com si tots els pilots d’F1 correguessin amb el mateix cotxe”, remarca el Daniel.
Cinc dies de competició i deu regates completades, de les tretze previstes. I una sorpresa majúscula. Des de la primera regata, es van col·locar primers: “Anàvem aprenent a mesura que competíem. Recordo que un dels primers dies va fer molt de vent i molta gent va bolcar. A nosaltres dos, que pesem molt poc, ens anava bé que el vaixell fos ràpid, ens beneficiava moltíssim, perquè així evitàvem fer tantes maniobres, en el que no teníem molta experiència”, revela la Nora.
Els germans Garcia, formats en el Club Nàutic El Masnou, van quedar a un sol punt del títol mundial i van ser clau perquè Espanya guanyés el Nations Trophy
Al final, contra tot pronòstic, no van ser campions del món per un sol punt. Una història increïble, però certa. “A més, Espanya va quedar campiona del National Trophy, que també va ser un gran èxit”, apunta el Daniel. Sí, efectivament, i va ser gràcies a ells, ja que van puntuar cada dia de competició en quedar sempre entre els quatre primers, cosa que no van poder aconseguir la resta dels regatistes espanyols en les altres modalitats de vela.
Nora Garcia se’n va anar després al Mundial de 420, primer pas per a arribar al 470, si bé li agradaria compaginar aquesta classe amb la del Nacra: “El meu somni és poder participar algun dia en uns Jocs olímpics”, com ja van fer les seves admirades Natalia via Dufresne i Silvia Mas. El Daniel, dos anys més jove que la seva germana, toca de peus a terra: “Haig de continuar aprenent i a poc a poc arribar on vull, que també és navegar en una classe olímpica”.
Què és la classe Nacra 15?
El vaixell Nacra 15 es va dissenyar des de zero, principalment seguint els criteris de World Sailing, per a convertir-se en el multicasc juvenil oficial. La Classe Nacra 15, que ha experimentat un ràpid creixement, especialment en la seva configuració C-foil (orses corbes), és ara una flota contínua i integral dels Campionats Mundials de Vela Juvenil. I més singular en els Jocs Olímpics de la Joventut.
El Nacra 15 és una versió més petita del multicasc olímpic original Nacra 17 Mixed Multihull, creant una veritable via olímpica. El Nacra 15 ofereix un alt rendiment i regates supercompetitives amb velocitats de fins a 20 nusos i més.
Palmarès
Daniel García de la Casa – 5/5/2007 (15 anys)
OPTIMIST
- Campió de Catalunya per equips 2019
- Campió de Catalunya absolut 2021
- Campió de la Palamós Trophy 2022 (de 500 regatistes)
- Tercer Opti Orange València 2022
- Campió de Catalunya absolut 2022
- Subcampió del món NACRA 15 ISAF
Nora García de la Casa – 6/7/2005 (17 anys)
OPTIMIST
- Campiona de Catalunya 2018, 2019, 2020
- Subcampiona d’Espanya 2019, València
- Subcampiona d’Europa per nacions 2019,2020
- 420
- Subampiona d’Europa 2021
- Subcampiona del món NACRA 15 ISAF
Entrevista de Toni Frieros.
Fotos de Pep Morata.
