Connect with us

Consell Esportiu del Maresme CEM

Òscar Hernández, segon entrenador del FC Barcelona

“Gaudiu jugant a futbol, sense pressions, però sobretot, estudieu molt”

El Consell Esportiu del Maresme inicia un nou cicle d’entrevistes a esportistes i entrenadors d’elit que estiguin directa o indirectament vinculats amb les escoles i entitats esportives de la comarca. Aquestes entrevistes es faran, periòdicament, conjuntament amb nens i nenes de les escoles del Maresme.

En aquesta primera entrega tenim el plaer de poder parlar amb l’Òscar Hernández, actual segon entrenador del FC Barcelona i exjugador del CE Mataró durant quatre temporades. Actualment també és responsable de Players, l’empresa mataronina dedicada al muntatge d’esdeveniments lúdics i esportius. Aquesta entrevista consta de dues parts, la primera amb preguntes formulades pel Consell i la segona, amb preguntes fetes per nens i nenes de diferents escoles, amb el suport dels seus companys i companyes de classe.

Passar d’entrenar de Qatar al Barça deu haver suposat un canvi radical, oi?

Sí, sobretot a nivell de transcendència mediàtica. A Qatar treballàvem similar a aquí en el dia a dia. Però, evidentment, la qualitat dels jugadors, la transcendència i la responsabilitat envers els resultats és molt, molt diferent. Aquí, qualsevol resultat positiu és magnifica i qualsevol resultat negatiu, també.

La pressió per guanyar partits o títols, dificulta la feina del dia a dia?

La pressió en un gran club com el Barça la sents constantment. De fet, aquesta pressió te la poses tu també. Sabem que en el Barça només val guanyar títols. La pressió existeix, però també és la gasolina que fa que busquis la millora constant en el dia a dia, en els entrenaments, en els partits.

Com és la teva relació amb els jugadors? És fàcil conviure amb cracs mundials? Els jugadors són persones normals en el dia a dia. La problemàtica està en el fet que són molt coneguts i tot el que fan té molta transcendència. Això fa que, a vegades, les relacions amb els seus entorns siguin una mica més complicades, però ells com a persones no tenen gaires canvis respecte a altres grups.

Quines són les principals funcions del segon entrenador del Barça?

Planificar els continguts a treballar, que són els que hem de treballar tàcticament, quins exercicis i tasques s’han de fer diàriament i posar-los en pràctica. Jo m’encarrego molt del tema de l’organització defensiva de l’equip. Això durant la setmana. Llavors arriba el cap de setmana, el partit i he de consensuar juntament amb l’entrenador l’onze titular. Quin és el pla de partit? Com volem atacar, com volem defensar, com ho farem en les transicions. I també ser partícips dels canvis, proposar quins canvis i també evidentment, jo que estic en contacte amb els analistes de dalt, ja que en un partit a ras de gespa no es veu gaire cosa, estar pendent del que em diuen els analistes per tal de traslladar-ho a l’entrenador a la banqueta.

Ser segon entrenador és més difícil quan el primer és el teu germà?

Per una banda tens més responsabilitat, perquè si el primer entrenador no fos el teu germà no hi hauria tant vincle, això fa que tinguis més responsabilitat i alhora més exigència, però en el dia a dia no veig que sigui cap mena de problema, al contrari, crec que és un punt a favor.

A part del futbol, quins altres esports mires o t’agrada seguir?

A nivell de veure, m’agrada el bàsquet i l’handbol; són dos esports que segueixo. M’agradava jugar a pàdel però ara tinc problemes de genoll i no hi puc jugar… els esports de raqueta també m’agrada seguir-los.

Recordes els teus inicis esportius a l’escola?

Sí, sí, recordo l’escola. A l’hora del pati era una guerra total! I tinc com a record que el dia que plovia no es podia jugar en camps de terra. Un drama! Vaig començar molt aviat a jugar a l’Escola Jabac de Terrassa. La veritat és que són molt bons records.

Quin consell donaries als nens i nenes que somien en ser futbolistes de primer nivell?

El primer consell és que que gaudeixin molt i que escoltin molt els seus entrenadors. Que s’esforcin i que s’ho passin molt bé. A partir d’aquí, el que vingui vindrà, que no es posin més pressió de la que toca, que el futbol és un esport que s’ha de gaudir i si no es gaudeix, no té sentit. I que estudiïn, perquè hi ha molt pocs que arriben a ser professionals i la majoria no hi arriben, no ho són, però això no vol dir que no gaudeixi tant o més que els professionals el que juga amb els amics o el que juga en un categoria amateur.

I als seus pares?

Aquí ve la part més problemàtica de tot l’engranatge. Hi ha pares que tenen un comportament exemplar, però n’hi d’altres que no. El més important per als pares és que deixin a l’entrenador o formador fer la seva feina i que al seu fill o filla només li exigeixin que s’esforci, que sigui disciplinat en el dia a dia i que s’ho passi bé. A partir d’aquí, no crear falses expectatives i gaudir del fet que el fill o filla jugui a futbol, com si fa piano o qualsevol altre activitat.

ARA, EL TORN DE PREGUNTA PER ALS NENS I NENES:

Roc Barnada i Ramírez (Escola GEM) – 4t de primària

Quan et van dir si volies ser el segon entrenador del FC Barcelona, com et vas sentir?

Nosaltres ja feia uns anys que entrenavem a Qatar tots junts, llavors va arribar la proposta del Barça i la vaig rebre amb moltíssima il·lusió i amb una responsabilitat màxima per tornar al Barça allà on es mereix. Com et pots imaginar, un moment de molta il·lusió.

A part del teu germà, quin va ser el primer jugador del Barça que vas conèixer?

Doncs els jugadors d’aquella generació, que podien ser Puyol, Víctor Valdés, Iniesta, Leo Messi. Perquè a part que eren amics del meu germà havia coincidit amb ells jugant en contra; jo jugava a un equip de segona B quan ells estaven al Barça B i jugava contra tots ells.

Àlex Silva (Àngela Bransuela) – 3r

Com prepareu els entrenaments i partits, segons els vostres rivals?

Tots els entrenaments tenen un motiu, no hi ha tasques o exercicis que es facin per fer, sinó que nosaltres analitzem els nostres rivals i a partir d’aquí, es tracta de fer tasques per treballar com fer-los mal atacant i com evitar que ens en facin ells quan defensem nosaltres. I això tot va orientat als diferents exercicis que fem al llarg de la setmana.

Alexandra González (Àngela Bransuela) – 4t

T’agradaria entrenar a un equip femení? Quin equip o selecció?

Doncs sí, és clar, el futbol femení cada vegada està creixent més, s’està professionalitzant molt, i el nivell del futbol femení ja és molt, molt alt i perquè no, òbviament en un futur, doncs, sí.

Elena Damaris Salazar Castellón (Germanes Bertomeu) – 4t

Com és que per la televisió surten més partits d’equips de futbol masculins que de femenins?

Hola, Elena, aquesta pregunta suposo que l’haurien de contestar els que compren els drets de les diferents lligues, tant masculina com femenina, són els que decideixen posar en antena uns partits o no. Jo en això ja no hi entro, ells decideixen i ho posen a les seves respectives televisions.

Els jugadors de futbol guanyen molts més diners que la majoria de gent del carrer. Ho veus just?

Bé, els esportistes, igual que els artistes, guanyen molts diners perquè també generen molts diners. Una banda de rock que fa un concert on hi ha quaranta o cinquanta mil persones doncs, genera molts diners i guanya molts diners. El futbol és similar, vas a un partit del Camp Nou on hi ha 90.000 persones, però no només això, sinó que aquest partit l’han vist moltíssims milions de persones a la televisió, llavors són artistes, generen molts diners. Cobren en funció d’això, el mercat fa que cobrin aquestes quantitats de diners i si no les cobren aquí les cobren en un altre lloc.

Dídac Gallart Vall-llobera (Meritxell) – 3r de primària

Quines són les seves estratègies per millorar l’equip?

Estem sempre donant-li voltes a com millorar el joc de l’equip, és a dir, primer analitzem molt bé els partits nostres, de forma col·lectiva i de forma individual. Llavors, traslladem les nostres opinions als jugadors, tant col·lectiva com individualment. A partir d’aquí, treballem les diferents tasques i exercicis per optimitzar el joc de l’equip i treure’n més rendiment. També hi ha l’anàlisi del rival per tal de potenciar que les nostres característiques puguin fer més mal al joc de l’altre equip.

Fèlix Saltor Jubinyà (Meritxell) – 4t de primària

De totes les etapes de la seva vida com jugador de futbol, quina ha estat la millor?

Jo no vaig arribar més enllà de la segona B que seria ara la primera RFEF, però totes les etapes de la vida futbolística són molt bones; el futbol es gaudeix molt més jugant que sent entrenador, analista o preparador físic. El futbol està fet per als jugadors, perquè gaudeixin, així que si jugueu a futbol, gaudiu-lo cada dia, a cada entrenament, perquè passa ràpid i quan s’acaba el trobes molt a faltar. És a dir, jo vaig gaudir del futbol des dels quatre anys fins que vaig plegar de forma semiprofessional als 31.

Brais Losada (Valldemia) – 3r

Quina és la millor jugada que recordes?

La millor jugada individual, no soc massa original, la de Maradona al Mundial de 1986 a Mèxic. En el partit Argentina – Anglaterra; aquesta és la millor jugada a nivell individual que recordo. A nivell col·lectiu n’hi ha moltes que han acabat en gol, però no n’hi ha una per sobre de les altres de forma destacada.

Pregunta dels alumnes de secundària de l’escola d’Educació Especial Les Aigües

De la teva etapa com a jugador del Mataró, què recordes amb més il·lusió?

Doncs va ser una etapa fantàstica perquè hi vaig jugar quatre anys, tots els quatre anys de segona B. Jugàvem contra equips molt, molt potents amb una categoria molt maca, on tothom era professional. I bé tinc molt bon record de les diferents plantilles, de la directiva d’aquella època, així com de l’afició; venia molta gent al camp del Mataró i animava moltíssim. Vam treure molts bons resultats, crec que va ser la millor època de la història del club. A més, vaig tenir la sort de ser el capità de l’equip tres dels quatre anys que hi vaig jugar, per tant, records fantàstics.

More in Consell Esportiu del Maresme CEM