Llegenda viva del triatló
Pioner en aquesta exigent modalitat esportiva, el mataroní José Luis Cano va participar en el primer triatló que es va celebrar a Catalunya (Banyoles, 1986). Avui, amb 54 anys, més de 50 proves Ironman a les seves cames i uns 400 triatlons completats, és el responsable d’aquesta secció en el Centre Natació Mataró. I continua competint, és clar…
La seva vida mereix un llibre…
(Riu) L’esport sempre ha estat la meva passió. Abans d’anar al servei militar vaig treballar en una empresa de gènere de punt i després ja vaig entrar al Club Natació Barcelona com a socorrista des de 1988 fins a 1997, que va ser quan entro al Centre Natació Mataró com a responsable de triatló. Em vaig treure el títol d’entrenador nacional el 1992. Una llarga trajectòria, sí.
Comencem…
El meu primer esport en edat cadet i infantil va ser el ciclisme. Corria en el Club Ciclista Premià de Mar. Un dia va caure a les meves mans una revista: ‘Ciclisme a fons’. I parlava d’una prova anomenada triatló que consistia a nedar 3.800 metres, córrer una marató i fer 142 quilòmetres amb bicicleta. I que es feia a Hawaii. Vaig quedar captivat amb aquella notícia. I em vaig dir: “Què cal fer per a ser triatleta?”. Vaig començar a preparar- me. Ingenu de mi.
“Soc un home molt afortunat. He fet de la meva passió la meva professió”
Per què?
Em vaig apuntar al primer triatló que es feia a Catalunya, a Banyoles. Jo sabia que amb bicicleta i corrent era fort i encara que la natació em costava més, creia que nedant crol i braça salvaria la prova. El primer em va treure més de quinze minuts a l’aigua! Vaig tornar a l’any següent a Banyoles i vaig guanyar. Aquell article d’aquella revista de ciclisme va canviar la meva vida.
Sí?
I tant! El triatló va passar a convertir- se en la meva filosofia de vida. Em va encisar no solament l’esport en si, sobretot el que envolta al triatló. La gent, l’ambient…
I des de llavors…
És curiós, però no porto un control exhaustiu de les proves que he corregut, però he participat en més de cinquanta Ironman i, entre triatlons i duatlons, segur que també en més de quatre-centes. Recordo que un amic meu, Eduard Burquete, em va portar dels Estats Units el manillar que s’utilitza en la bicicleta de l’Ironman. No existia a Espanya en els anys vuitanta i els meus amics es reien del meu: “On vas amb aquestes banyes de vaca?”. Anys més tard, tothom ho utilitzava.
“El triatló és un regal que m’ha fet la vida”
Quin moment de la seva dilatada carrera destacaria?
La meva mentalitat sempre ha estat la de sortir a guanyar, no simplement acabar, encara que la veritable medalla per a tots els que no som professionals és aquesta, creuar la meta. Produeix una enorme satisfacció. Sens dubte em quedo amb l’Ironman d’Àustria de 2010, on vaig quedar cinquè. Mai havia aconseguit baixar de les vuit hores i trenta minuts i allí vaig fer la meva millor marca personal de sempre: 8 hores i 23 minuts. El 2002, en aquesta mateixa prova, ja havia establert el rècord d’Espanya de la distància, amb 8 hores i 30 minuts, i va estar vigent durant quatre anys.
Quantes vegades ha estat a l’Ironman de Kona, a Hawaii?
És la meca de l’Ironman, on es va fer el 1978 la primera competició, per això és tan icònica. És la prova que tanca la temporada i has de classificar-te prèviament en el circuit. Hi ha diferents grups d’edat. Jo vaig anar per primera vegada el 1997 i vaig repetir el 1999, 2007 i ja el 2018 per competir a la categoria de 50 a 54 anys.
Com s’aguanten tants anys en un esport tan dur?
Tinc l’autèntic privilegi de poder viure del que és la meva passió. El triatló és un regal que m’ha fet la vida i l’única cosa que em fa ràbia és que anem complint anys i vas veient que ja no pots competir igual que abans (riu). Això sí, m’esforço igual i entreno amb la mateixa il·lusió del primer dia.
Què prefereixes, bicicleta, córrer o nedar?
Córrer. Gent experta sempre m’han dit que tinc gens de corredor, potser per això compenso el temps que pugui perdre nedant. La bicicleta, al marge que m’encanta, també se’m dona molt bé.
Ningú millor que vostè per dirnos què li sembla l’Ironman de Calella..
Jo vaig participar en les primeres reunions, ho vaig veure néixer! Primer era un Challenger i sempre vaig apostar per Calella per a acollir-ho, encara que llavors em diguessin boig. És un Ironman molt bonic perquè tens la gent molt a prop i, a més, compta amb un punt a favor: és una prova molt ràpida i això agrada molt als atletes perquè es poden fer molt bones marques.
“He fet més de 50 proves Ironman i més de 400 triatlons i duatlons i tinc la mateixa il·lusió del primer dia”
Està de moda el triatló?
S’ha fet molt popular, sens dubte. Hi ha gent que ho comença per moda, per provar, entre els quals molts ho deixen, i després els que ho practiquen sempre. Quan vaig començar com a director tècnic i entrenador de la secció de triatló del Centre Natació Mataró el 1998 no érem més de 25. Avui som 85 atletes, un dels clubs més potents de Catalunya. Entre ells tenim a Toni Noè, de 74 anys, tota una lliçó de vida per a nosaltres.
Un club molt actiu…
Per descomptat. Participem en proves tant a nivell de la federació catalana com de l’espanyola. Ara anirem al campionat d’Espanya de mitjana distància de triatló de Pamplona, al juny al de Zarautz i al juliol a l’Ironman de Vitòria. L’equip femení està a Segona Divisió a nivell nacional i el masculí a Tercera. A Catalunya, els dos estan a Primera Divisió.
És molt exigent el triatló?
Un professional entrena entre 30 i 40 hores setmanals. Nosaltres entrenem tots els dies de la setmana, menys quan competim. Un triatleta popular entrena entre 15 i 20 hores setmanals. I moltes vegades a unes hores intempestives, perquè tots hi treballen. Aquí, davant de la platja del Centre Mataró és habitual veure dins l’aigua a gent a les set del matí.
“Quan vaig començar com a entrenador del CN Mataró erem 20; ara som 85 triatletes”
Li queda algun repte per complir als seus 54 anys?
Tornar a l’Ironman de Hawaii a Kona i intentar guanyar el meu grup d’edat. Sobre tot, seguir gaudint del triatló i del meu equip.
Segur que ho aconsegueix.
Palmarès
✦ 2021. Campió d’Espanya GGEE 50-54 CE distància olímpica Banyoles
✦ 2019. Guanyador GGEE 50-54 Ironman Vitòria amb 9 h 14’
✦ 2018. Subcampió de Catalunya de MD. Triatló Banyoles
✦ 2018. 1r Ironman Barcelona GGEE 50-54 amb 8h 58’
✦ 2016. 3r absolut Full distància Vitòria (Ironman)
✦ 2013. Subcampió d’Espanya Llarga Distància (Challenge Calella 13è amb 8 h 38’)
✦ 2010. 5è Ironman Àustria amb 8h 23’ (millor marca personal )
✦ 2007. Campió de Catalunya de Duatló. Castellfollit de la Roca
✦ 2005. Guanyador Ironcat amb 8h 35. Campió de Catalunya L.D.
✦ 2004. Campió de Catalunya de Duatló. Reus
✦ 2003. 10è Ironman Frankfurt amb 8h 53´
✦ 2002. 4t Ironman Àustria i rècord espanyol de la distància durant 4 anys (8h 30´)
✦ 2000. Campió d’Espanya llarga distància . Home de ferro (Eivissa)
✦ 1998. Campió d’Espanya llarga distància. Home de ferro (Eivissa)
✦ 1995. Guanyador Home de Ferro (Màlaga) amb 8h 56´.
✦ 1994. Campió Copa Amèrica Triatló Barranquilla (Colòmbia)
✦ 1991. 3r Campionat Espanya absolut curta distància.
✦ 1987. Guanyador II edició Triatló Banyoles i I Triatló Vila Olímpica (Barcelona) 8 vegades internacional amb la Selecció espanyola tant en llarga com curta distància
Una entrevista de Toni Frieros.
Fotos de Pep Morata.
