NASCUT A BARCELONA L’ANY 1972. VA TREBALLAR FINS AL 2016 A L’EMPRESA FAMILIAR EN L’ÀMBIT DE LA REHABILITACIÓ. AUTODIDACTA I ACOSTUMAT A FER MÚLTIPLES FEINES, LI HA PERMÈS DESENVOLUPAR TASQUES MOLT DIVERSES A L’ÀMBIT PROFESSIONAL, ASSOCIATIU I POLÍTIC. ÉS BBA BACHELOR IN BUSINESS ADMINISTRATION- PER ESEI. POSTGRAU DE GOVERNANÇA I LIDERATGE LOCAL UAB. AMB ESTUDIS D’ADMINISTRACIÓ D’EMPRESA AL REGNE UNIT I ECONÒMIQUES
Parli’ns de les seves arrels
Vaig créixer, i vaig viure una gran part de la meva vida, a Badalona. El meus pares eren emprenedors i molt treballadors, la meva mare tenia una botiga de cortines i el meu pare una empresa de rehabilitació de façanes.
Va seguir els passos dels seus pares?
Sí, també. Des de molt jove vaig tenir aquesta inquietud. Vaig obrir una botiga de cortines, també vaig provar en un comerç de venda de productes de drogueria i pintura, fins que vaig acabar muntant una empresa de reformes amb el meu germà.
Inquiet…
He fet de tot a la vida. Des de la gestió d’empreses a pintor, electricista, paleta… Sempre autònom, treballant dur.
I li ha somrigut?
La vida m’ha fet fort, perquè res ha estat fàcil. Jo sé el que suposa portar un negoci endavant, sense ajuda de ningú, amb els entrebancs de l’administració pública i també perdre-ho tot. Sé el que és no poder pagar el lloguer, els rebuts, haver de decidir si pagar els autònoms o el menjar, que et truqui el banc que ha d’embargar-te.
I això?
Amb 25 anys em vaig arruïnar. La crisi em va afectar moltíssim i tot el que havia començat a construir amb esforç i il·lusió, se’n va anar en orris. Vaig passar de tenir una perspectiva de vida segura i una economia sanejada a veure el futur molt negre.
Però vostè va tenir una bona infància i adolescència…
Sí, me’n vaig poder anar a estudiar fora. L’economia ha estat la meva passió. Però va ser tornar d’Anglaterra i tot es va torçar.
L’economia… i la política, no?
Sí. De petit sempre deia que volia ser milionari o polític.
No està malament…
Volia canviar les coses, el món, i llavors creia, dins de la meva ingenuïtat infantil, que només es podia fer de dues formes: tenint molts diners o fent de polític. Tenia molta consciència social des que vivia en el barri de La Morera de Badalona. Pujava al turó de l’Enric i veia de lluny les xemeneies de la FECSA i ja pensava que ens estàvem carregant el planeta. La meva catalanitat també es va formar en aquesta època i en aquest barri badaloní.
Com es va formar aquesta catalanitat?
En alguns moments de la meva infantesa em vaig arribar a sentir menys català, els amics i veïns del barri de la Morera eren d’un entorn plenament català, jo en canvi, la meva família, érem una excepció, doncs una part dels meus orígens, per part del pare, són castellans. Ell era d’un poble a prop de Puertollano, Ciudad Real. La meva catalanitat es va reforçar gràcies a l’escola Àngelus, avançada al seu temps, però hi vaig estar poc temps. De petit no tenia consciència nacional, però vaig créixer pensant que Catalunya havia de lluitar per la seva identitat, la seva cultura, la seva llengua. Llavors tenia Jordi Pujol com un referent.
Quan apareix Arenys de Munt en la seva vida?
El meu germà hi havia comprat un pis a Arenys de Munt i jo recordava que de petit havia vingut aquí d’excursió amb el col·legi. Em va enamorar el poble. Havia un pis en venda i el vaig comprar. Era una època en la qual ja havia superat la crisi econòmica.
“En 2006 em vaig apuntar a ERC d’Arenys de Munt per internet.
Vaig anar a una primera reunió i a partir d’allà va començar tot”
Nouvingut a Arenys, ja adult… com s’involucra en política?
Vaig començar conèixer a la gent del poble fent de president de la comunitat, ja que passava el dia treballant fora. Això em va ajudar a buscar pactes, complicitats, posar d’acord persones amb interessos contraposats. En 2004 vaig muntar una pàgina web que es deia “No m’agrada el sistema”. Era un espai de reflexió crítica de la societat, de la política, dels sistema econòmic… En aquells moments ja tenia una visió catalanista del país, jo no vaig néixer sent independentiste, me’n vaig fer amb els anys, i amb 19 anys ja votava a ERC.
… que després acabaria sent el seu partit.
En 2006 em vaig apuntar a ERC d’Arenys de Munt per internet. Vaig anar a una primera reunió i a partir d’aquí em vaig implicar. He picat molta pedra. En 2011 vaig entrar com a regidor a l’oposició. I el 2013 entrem a l’Ajuntament en un govern de coalició. Vaig tenir la gran responsabilitat de portar la Regidoria d’Hisenda, una tasca que em va omplir molt.
Ja des de molt petit sempre deia que volia canviar
el món. He tingut molta consciència social tota la vida”
En 2019 es converteix en alcalde. Una carrera meteòrica.
He après molt d’aquells que m’han precedit en el càrrec, especialment de Joan Rabasseda. Ell va ser qui em va donar l’oportunitat de fer política i qui sempre em va aconsellar tenir paciència. L’any 2013 li vaig comentar que pensava presentar-me per a alcalde. Em va dir que esperés i que em preparés. I així ho vaig fer, perquè en política tot és perseverança i jo soc un corredor de fons.
Com definiria el que és Arenys de Munt?
És un poble amb una capacitat immensa de créixer, molt creatiu, de ‘pedra picada’ i grans valors i principis. Igualment som molt crítics i exigents, diem les coses sense filtres, però en definitiva, som una gran família.
Què li falta a Arenys de Munt?
Acabar el projecte d’urbanització del tram final de la Riera, que ha estat i és, històricament, l’eix vertebrador del poble. Però sobretot, cal fer realitat la ‘rotonda’ d’entrada a Arenys de Munt, perquè és una obra estratègica. Dinamitzarà el Polígon Industrial i ens connectarà amb l’entrada al poble i la carretera que va cap al Vallès.
I en l’àmbit esportiu?
Som increïbles! Arenys de Munt és capdavanter en molts esports, com en hoquei patins, on el club fa miracles amb un pressupost molt auster. Som referència en esports com el ciclisme, fem la Marxa dels Termes, i els equips de futbol i futbol sala tenen una gran base. Hem de continuar potenciant l’esport de base i obrint més espais per noves disciplines esportives com és el bàsquet.
“A nivell esportiu som increïbles, referents en
molts esports. Hem de continuar potenciant l’esport
de base i obrint més espais per a noves disciplines”
I tenen dos pavellons…
Vam haver de fer un altre pavelló, sí, perquè la demanda d’ocupació era i és altíssima. Arenys de Munt té una gran vida associativa, tant en l’àmbit cultural com esportiu. Els nostres grups excursionistes en són un clar exemple. Som molt actius.
