Proper, afable i tranquil, Josep Triadó ocupa les seves responsabilitats amb maduresa i sentit comú. Com a alcalde, ha impulsat i consolidat la marca Premià de Dalt i com a nou president del Consell Comarcal del Maresme vol que la nostra comarca sigui un referent a Catalunya.
Els Triadó són tota una institució a Premià de Dalt..
El meu pare, Josep, va estar quaranta-quatre anys treballant a l’Ajuntament. En els anys en què eren quatre treballadors, va ser agutzil, policia i fins i tot enterramorts!
Vostè, de professió, és banquer…
Vaig estudiar empresarials. El 1992 vaig començar a treballar a la Caixa Laietània, arribant a ser, primer, el director d’una sucursal de l’Hospitalet i, després, de Teià, fins que el 2014, concretament el 20 d’octubre, vaig ser nomenat alcalde de Premià de Dalt.
Com va sorgir la seva vinculació al món de la política?
Hi ha un nexe d’unió amb les meves dues grans passions: l’esport i el Barça. Era el tresorer de la Penya Barcelonista Sant Jaume i sempre buscàvem fórmules per tenir ‘uns quants calerons’. El meu pare tenia relació amb Joan Baliarda, llavors alcalde de Premià de Dalt, i em va demanar anar a la seva llista. Així va ser com el 1999 vaig entrar de número cinc en aquesta legislatura.
Què li va encarregar?
Números! Sempre vaig estar lligat a la Regidoria d’Hisenda, però també vaig passar per gairebé totes: cultura, ensenyament, habitatge, esports…
Què té la política que atreu tant?
Des de fora és cert que està criticada i poc valorada. Precisament em vaig involucrar perquè estava convençut que, des de dins, podria ajudar les famílies, a les persones, a millorar la seva qualitat de vida i tot el que, des de fora, jo criticava o veia malament.
“Des de 2009 no hem demanat un sol crèdit, pòlissa o préstec. No devem diners a ningú ni tenim cap deute”
Què creu que ha aportat a Premià de Dalt des dels seus diferents càrrecs de responsabilitat?
Abans Premià estava molt dividit en barris, com pobles dins del mateix poble. També estava vist només com un municipi molt residencial, de gran qualitat de vida, això sí, però mancat d’activitat. Avui Premià de Dalt és un poble viu i proactiu, amb iniciatives de tota índole, dinàmic, amb un nexe d’unió que ha estat, que és, l’Institut i sobretot la zona esportiva.
Sens dubte, Premià de Dalt és un municipi lloat per la seva excel·lent zona esportiva…
Està situada a la millor zona del poble i perfectament comunicada. No hi ha moltes poblacions de 10.000 habitants amb els nostres equipaments. Som uns privilegiats.
Com el Bikepark La Poma…
Abans, deixi’m dir-li que per a nosaltres l’esport, la vida saludable, és una de les senyes d’identitat de Premià de Dalt. L’esport representa els valors i les virtuts que ens agraden: treball en equip, esforç, responsabilitat… I també integració, inclusió i interrelació entre persones. L’esport és una de les marques més importants de Premià de Dalt.
Li preguntava per La Poma…
És el millor biciparc d’Europa i un dels millors del món, per les seves prestacions i per la seva privilegiada ubicació. Està obert els 365 dies a l’any i ho millorarem encara més amb una oficina, vestidors, àrea social i restauració.
El millor està per venir?
Sí, perquè ara renovarem la gespa dels nostres dos camps de futbol i ja està en procés de licitació l’ampliació del nou pavelló poliesportiu, que tindrà una altra pista annexa. En una segona fase s’hi afegirà la piscina i el gimnàs. Tenim un creixement molt gran de l’esport base. A Premià de Dalt hi ha més menors de catorze anys que majors de seixanta-cinc.
Vaja, que crearan el seu propi ‘Espai Barça’, oi?
Bé, el que volem és fer la nostra pròpia Masia, la Masia del Maresme. Serà el nostre parc esportiu o anella esportiva, com es vulgui dir, amb tots els serveis i equipaments integrats en una sola zona, el centre de Premià de Dalt.
I això com es paga, alcalde?
Per sort no ens ha de preocupar aquesta qüestió perquè ja tenim els diners per fer realitat aquest projecte.
Això està molt bé…
Des de 2009, Premià de Dalt no demana un sol crèdit, pòlissa o préstec als bancs. No devem diners ni tenim deutes. La nostra gestió ha estat molt rigorosa en aquests últims anys i això ens ha permès estalviar. Hem aplicat la cultura del pagès: no demanar prestat, gastar només el que tens i si et sobra, guardar-ho per quan arribi la tempesta.
Sàvia decisió… •
“El gran repte pel 2021 és tenir l’autopista gratuïta”
Des del passat mes de juliol, Josep Triadó també és president del Consell Comarcal del Maresme, una administració pública local supramunicipal al servei dels municipis de la comarca que vetlla perquè totes les persones que viuen al Maresme, amb independència de la grandària del seu municipi, tinguin accés als mateixos serveis sota els mateixos principis d’eficiència, qualitat i innovació.
“Fins a la dimissió de l’anterior president, jo era el conseller de medi ambient. El nostre actual full de ruta descansa sobre tres ‘S’: Solidaritat (hem d’eliminar les bosses de pobresa), Sostenibilitat i Solvència”, explica Josep Triadó. Per no estendre’s, posa èmfasi en tres línies d’actuació perquè entenguem les funcions del CCM: “Aconseguirem que els habitants dels 30 municipis tinguin accés a la fibra òptica, perquè puguin gaudir dels serveis d’aquesta tecnologia. A més, estem treballant per fer una gestió eficient de les aigües residuals, perquè arribi al mar transformada en aigua neta, al mateix temps que la transformem en energia i en compost per a l’agricultura”.
El tema estrella, sens dubte, són els plans que existeixen per aconseguir que el 2021, quan s’acaba la concessió, l’autopista del Maresme sigui gratuïta: “Cal estudiar-ho tot molt bé perquè no es col·lapsi aquesta via, també veure si l’N-II pot transformar-se en una via amable i s’estudiarà la creació d’un carril bici que connecti a tota la comarca”.
Un apassionat del futbol i del Barça
Josep Triadó predica amb l’exemple. Cada matí, a les set, assisteix a una classe dirigida al gimnàs i fins i tot surt a córrer abans d’aquesta hora. Tota la seva vida ha estat lligada a l’esport i el Barça: “Des dels 12 fins als 18 anys vaig jugar a bàsquet a l’equip de Premià de Dalt. Després vaig passar al futbol, on en l’últim any de juvenil vam ser campions de lliga i vam pujar de categoria. Jugava d’extrem dret. Era ràpid i hàbil. Vaig estar en el primer equip nou anys, acabant sent el capità”. És soci del Barça des de 1982: “El meu pare ens va fer socis quan es va ampliar al Camp Nou. Des de nen sempre he anat a l’Estadi i he mirat de no perdrem cap partit del Barça”. Des de 2015 participa en una tertúlia esportiva a Radio Marca.