Textos: Miki Soria
Marta Torrejón és una llegenda del futbol femení nacional. Des que va començar a xutar una pilota als Salesians de Mataró amb només set anys, en porta ja 20 lligada als terrenys de joc. Primer al millor Espanyol de la història i després al Barça, on s’ha convertit en tota una referència dins un equip que cada cop es troba més a prop de lluitar per la seva primera Champions League. La futbolista amb més internacionalitats de la història d’Espanya fa balanç de la seva carrera i del que li queda encara per endavant
Sembla que portem tota la vida veient-te a un camp de futbol i només tens 27 anys…
Són uns quants anys ja, la veritat. Amb només set vaig començar als Salesians de Mataró i amb 11 ja vaig fitxar per l’Espanyol. Quan vaig començar a jugar a futbol no m’imaginava que arribaria un dia al Barça.
“Els anys que vaig passar a l’Espanyol em van servir per ser la jugadora que sóc ara”
Què recordes d’aquella primera etapa als Salesians de Mataró?
Ho recordo com una època molt bona. Era l’equip del col·legi, així que molts érem companys de classe. L’ambient era molt familiar i gaudia molt.
En aquella època les noies havíeu de jugar sí o sí amb nois…
Sí. No hi havia tantes facilitats com ara ni equips femenins de base, però no recordo cap problema. M’ho passava molt bé.
L’afició pel futbol venia de família? Va ajudar que el teu germà Marc entrés a l’Espanyol?
No tan sols el meu germà. Quan era petita recordo anar a veure jugar el meu pare a camps de terra, quan encara jugava en amateur o als veterans. El meu tiet igual, els meus cosins… Era habitual per mi. De fet vaig començar amb set anys, però jo amb quatre ja li vaig dir a la meva mare que m’apuntés a un equip.
“Entre els meus somnis està guanyar la Champions i participar en uns Jocs Olímpics”
Què recordes del pas a l’Espanyol?
Ho recordo com un canvi important. Vaig passar de jugar al col·legi a fer-ho a Barcelona, on havia d’anar-hi sempre en autobús. Era diferent, molt més exigent, amb més disciplina, competència… No era tot de color de rosa com abans, però van ser anys que em van servir per ser la jugadora que sóc avui dia.
Amb què et quedes d’aquella etapa?
He d’agrair-li molt al club. No sé quants anys hi vaig ser, ben bé 10 segur. Va ser una època de creixement de base per mi i la meva experiència principal. He d’estar agraïda als entrenadors que vaig tenir al masculí i al femení perquè gràcies a ells he pogut aconseguir moltes coses.
Va haver-hi molta gent a qui no li va semblar gens bé que marxessis a l’etern rival…
Evidentment i totes les opinions són respectables. Però també s’ha d’entendre que som jugadores i que cadascuna busca el que creu que és millor per ella. Penso que era el moment de canviar i sóc de Barcelona i no volia marxar de casa, per tant, l’equip que em va oferir aquesta possibilitat era el Barça i la vaig acceptar.
Mirant-ho amb perspectiva es podria dir que vas encertar?
Sens dubte. Crec que era el moment idoni. A més, quan vaig marxar de l’Espanyol l’equip va entrar en un procés de transició. El Barça estava començant a apostar fort pel futbol femení i ho segueix fent encara més, per tant, crec que vaig encertar.
Has guanyat tres lligues i fet història a Europa de blaugrana sent gairebé imprescindible a l’equip
No m’agrada la paraula imprescindible, perquè qualsevol pot fer-ho bé en el teu lloc i l’equip pot guanyar igual. Però sí que és veritat des que vaig fitxar he tingut molts minuts, tant amb Xavi Llorens com amb Fran Sánchez. Crec que el treball diari és el que et porta fins a aquí.
Un treball que no s’assembla en res avui dia respecte a anys anteriors. El canvi al mateix Barça ha estat molt important
És espectacular l’aposta que fa el club. En aquests cinc anys que porto, el dia a dia ha canviat molt. Hem passat d’entrenar només a les tardes a fer-ho al matí, a esmorzar i dinar al club, amb més gent al voltant que t’ajuda en tot… Tant de bo molts altres equips facin el mateix i la lliga acabi sent més competitiva. Així tots creixerem i les noies que venen des de baix es trobaran un camí cada cop més senzill.
Quin futur li espera al Barça? Creus que podrà lluitar aviat de tu a tu amb equips com l’Olympique de Lió o el Wolfsburg?
Aquesta és la idea que hi ha, però s’ha d’anar dia a dia i any a any. S’han de fer les coses bé, que l’equip es faci fort i que poc a poc les sensacions siguin millors. A veure on ens porta el futur, però l’equip està en clara progressió. Sabem que ens queda un camí llarg per recórrer, però cada cop tenim més eines i jugadores de més nivell.
La Champions és el somni més important que et queda per fer realitat?
Un dels més importants, sí. Sincerament, no és una cosa en què pensi ara mateix. Sóc realista. Aquest equip encara ha de créixer i no sé si ho podré arribar a veure. Però si no em dona temps, que les que venen darrera com Aitana ho puguin aprofitar.
I amb la selecció?
Els Jocs Olímpics serien un altre dels grans somnis. Sempre he dit que m’encantaria disputar-ne uns, però el nivell és molt alt i primer de tot hem d’aconseguir classificar-nos, cosa que no serà gens fàcil. S’ha d’anar pas a pas i fer les coses bé.
De moment el que sí has fet és convertir-te en la futbolista amb més internacionalitats de la història de la selecció espanyola…
Això és fruit del treball diari i de la confiança que m’han donat tant Jorge Vilda ara com Nacho Quereda abans. He de seguir treballant de valent i aportant el que pugui a la selecció.
Sempre has dit que el teu germà Marc ha sigut un ídol per tu. Ara ets tu la que representa un símbol per moltes noies i jugadores del futur
La gent del meu voltant et dirà que he idolatrat al meu germà i la veritat és que sempre l’he seguit amb molta admiració. Quan era petita no em perdia cap partit seu i encara que després al ser jo professional he tingut menys temps, sempre l’he seguit amb atenció. No sé si ara hi haurà moltes nenes que vulguin ser com jo de gran (riu obertament). Però això demostra que el futbol femení creix molt.
Per acabar, què serà de Marta Torrejón el dia de demà?
De moment tinc contracte amb el Barça aquest i dos anys més. Estic molt contenta aquí i vull seguir treballant i creixent perquè sempre hi ha coses a millorar. Si dono el millor de mi segur que el dia de demà podré assolir nous reptes. El dia que s’acabi el futbol tinc clar que vull treballar del que he estudiat. Tinc la carrera de biologia i m’he matriculat ara a geografia i història. Vull treballar del que m’agrada i després, doncs formar una família.
Vaja, com tothom! •
Nascuda a Mataró el 27 de febrer de 1990, Marta Torrejón és tota una institució al futbol femení espanyol. Va començar als Salesians de Mataró i ràpidament va fer el salt a l’Espanyol, on amb 14 anys va debutar a la Superlliga femenina. De blanc-i-blava va guanyar una lliga i tres Copes de la Reina abans de donar el salt al Barça, on ha augmentat el seu palmarès assolint tres lligues i dues Copes més. És la internacional amb més partits de la història de la selecció espanyola (72), amb la qual ha disputat dues Eurocopes (2013 i 2017) i un Mundial (2015).
