Fins a 12 esportistes vinculats a la nostra comarca van participar en els JJOO de París, d’on van tornar amb dues medalles d’or
El passat 11 d’agost es van clausurar els JJOO de París, on la delegació espanyola va guanyar un total de 18 medalles: 5 ors, 4 plates i 9 bronzes, a més de nombrosos diplomes olímpics que van obtenir els esportistes que van finalitzar entre la quarta i vuitena plaça.
Espanya va quedar en el lloc número 15 en el medaller final tenint en compte que a París van competir 204 nacions amb una mica més de 10.500 atletes. Espanya va superar a París les medalles de Rio de Janeiro (17) i Tòquio (17), però no les d’Atenes 2004 (20), Pequín 2008 (19), Londres 2012 (20) i molt menys les de Barcelona 1992 (22), que era el gran objectiu.
El Comitè Olímpic Espanyol (COE) va presentar a París un total de 383 esportistes, la delegació més nombrosa des dels JJOO de Barcelona 92 i van prendre part en 31 esports diferents. En aquesta delegació hi van participar 12 esportistes vinculats al Maresme, bé per naixement, formació o per jugar en un club de la nostra comarca. Parlem de Mariona Ortiz (bàsquet), Florian Trittel i Gisela Pulido (vela), Raquel González Campos (atletisme), Ona Batlle (futbol) i Isabel Piralkova, Silvia Avegno i Anni Espar (waterpolo).
En aquesta relació també caldria afegir a quatre exjugadores del CN Mataró de waterpolo que en el moment de ser convocades amb les seves respectives seleccions encara pertanyien a l’entitat mataronina, amb la qual havien guanyat la lliga. Parlem de Vivan Sevenich, Simone van de Kraats i Laura Aarts (Països Baixos) i Rita Keszthelyi (Hongria). Les tres primeres van obtenir el bronze.
Qui estava a la llista de reserves i finalment no va poder participar a París va ser Berta Ferreras, que havia completat tota la preparació prèvia de l’equip espanyol de natació sincronitzada. Una pena que a última hora es quedés sense estar en els que haguessin estat els seus segons JJOO després de Tòquio. Un altre cas especial va ser el de la veterana atleta de marxa Raquel González Campos, que sí que va acudir a París com a suplent de l’equip espanyol de relleus de marxa, una nova especialitat olímpica (va guanyar l’or), i que finalment es va quedar sense poder córrer. Raquel ja havia estat a Rio de Janeiro i Tòquio.
Si tenim en compte que Espanya va conquistar cinc medalles d’or, podem afirmar que, proporcionalment, el Maresme va tenir un enorme protagonisme a París, ja que, en dues d’elles, els nostres esportistes van estar molt presents. Parlem de la medalla d’or de vela en la classe 49er guanyada per Florian Trittel, del Club Nàutic El Balís, al costat del seu company d’equip el càntabre Diego Botín (va ser la primera medalla d’or d’Espanya a París) i també de la primera medalla d’or en la història de l’equip femení de waterpolo on Anni Espar, del CN Mataró, i Isabel Piralkova, que viu a Mataró i es va formar en el Centre, van ser protagonistes. Dos ors històrics.
ISABEL PIRALKOVA – Or/ Waterpolo
“És el moment més feliç de la meva vida“
Les ‘Guerreres de l’aigua’ van aconseguir la triple corona daurada per a Espanya en waterpolo i van acabar amb 32 anys d’espera. Jocs Olímpics, Mundial i Europeu per a unes espanyoles que van aconseguir el segon or olímpic per a un equip femení després del d’hoquei a Barcelona 1992. Després de perdre les dues finals que havia jugat a Londres 2012 i Tòquio 2020 contra els Estats Units, l’equip de Miki Oca va conquistar l’última corona que faltava en el seu palmarès. Isabel Piralkova, formada al Centre Natació Mataró des dels sis anys fins a arribar a jugar en el primer equip, i actualment al CN Terrassa, era la benjamina de l’equip femení espanyola amb 19 anys acabats de fer. Nascuda a Arenys de Mar, de pare búlgar, que va arribar a jugar en el CN Mataró, i mare gallega, debutava en uns JJOO. Entrevistada després de derrotar a la final a Austràlia per 11-9, Isabel va reconèixer que “ha estat el moment més feliç i important de vida, un somni fet realitat”.
ANNI ESPAR – Or/ Waterpolo
“Aquesta medalla em posa la pell de gallina”
Anni Espar, que va jugar cada minut de la final, va viure a París els seus quarts jocs olímpics després de Londres, Rio de Janeiro i Tòquio. L’extraordinària jugadora del CN Mataró, de 31 anys i campiona absolutament de tot en aquest esport, va ser peça clau en l’èxit d’Espanya: “Des de la plata a Londres 2012 somiava amb aquest moment i més després de quedar-nos també a les portes de l’or a Tòquio”. Espar, molt emocionada per l’or conquistat, va dir: “Se’m posa la pell de gallina veient el que hem aconseguit. És brutal”.
FLORIAN TRITTEL – Or/Vela 49er
“És el premi a tota una vida dedicada a la vela”
El regatista maresmenc del Club Nàutic El Balís, Florian Trittel, al costat del seu company de veler el càntabre Diego Botín, eren els grans favorits per guanyar l’or en la prova del 49er, que es van penjar després d’un concurs impecable i tancat amb una Medal Race final espectacular. Una parella que va dominar amb autoritat aquesta prova celebrada a la badia de la ciutat de Marsella i que va néixer a penes uns mesos després de Tòquio 2020. Arribava als Jocs Olímpics de París 2024 com a número u del rànquing mundial. El 2022, sense arribar encara a l’any de treball junts, Botí i Trittel van ser campions d’Europa i subcampions del món. El 2023 van sumar un bronze mundial i el 2024, en la recta final cap als Jocs Olímpics, de nou bronze mundial, segon en la Setmana Olímpica i victòria també en el Trofeu Sofía de Palma. Per a Trittel van ser els seus segons JJOO, ja que a Tòquio va obtenir diploma olímpic en la classe Nacra en finalitzar en sisena posició. Per a Florian “aquesta medalla d’or és el premi a tota una vida dedicada a aquest esport i especialment el resultat de tres anys de preparació intensa, vivint les 24 hores del dia per a la cita de París”. La vela espanyola ha hagut d’esperar pacientment 12 anys fins a tornar a penjar-se l’or en uns JJOO.
MARIONA ORTIZ – Bàsquet
L’esportista de Calella, jugadora del Casademont Zaragoza, debutava als 32 anys en uns Jocs Olímpics amb la selecció espanyola. Un premi merescut per a la base formada al CB Calella i al Mataró i que va acabar la temporada 23-24 en el quintet ideal de la Lliga Femenina Endesa. És a dir, una de les millors jugadores espanyoles. A París, la selecció espanyola va caure a quarts de final davant Bèlgica (que va acabar sent quarta) per 79-66 després d’haver guanyat tots els seus partits en la fase de grups, on va derrotar Sèrbia, la Xina i Puerto Rico. Mariona Ortiz va tenir un important rol en la selecció dirigida per Miguel Méndez, oferint una gran lectura del joc, serenitat i decisió, virtuts que la van portar a disposar de molts minuts en uns JJOO que sempre quedaran en el seu record.
ONA BATLLE – Futbol
Sens dubte, una de les grans decepcions per a la delegació espanyola a París, ja que l’equip femení era el gran favorit per penjar-se la medalla d’or. La de Vilassar de Mar va ser titular indiscutible i pràcticament va jugar tots els minuts del campionat. A Espanya se la va veure cansada i ja va sofrir molt per arribar als quarts de final, on va derrotar Colòmbia als penals. A semifinals, el Brasil va sorprendre les jugadores espanyoles per 4-2. En el partit per la medalla de bronze, Espanya no va poder amb Alemanya (1-0). Alèxia Putellas va fallar un penal en l’últim minut de l’afegit. Per a Ona Batlle, així com per a la resta de les jugadores, la quarta plaça va ser “un cop molt dur del qual toca recuperar-se com més aviat millor”. Així i tot, la temporada 23-24 d’Ona Batlle ha estat per emmarcar després d’haver-ho guanyat tot amb el Barça.
GISELA PULIDO – Vela
L’esportista de Premià de Mar, deu vegades campiona mundial de kitesurf freestyle (té el rècord de precocitat amb el primer títol conquistat als 10 anys), va competir en els Jocs Olímpics de París en la modalitat Fórmula Kite, disciplina inclosa per primera vegada en el programa olímpic de vela. El 2019, Gisela va assumir el repte de canviar tot l’après per lluitar per estar en uns Jocs Olímpics on va sortir amb molt mal sabor de boca, ja que de les 16 mànigues previstes en el programa de Fórmula Kite abans de la Medal Race, només es van poder disputar 6 en la badia de Marsella per la falta de vent. Malgrat tot, la maresmenca, establerta des de fa anys a Tarifa, creu que “va ser una passada ser aquí i tenir l’oportunitat de viure uns Jocs Olímpics des de dins, perquè és una cosa única”. Finalment, va quedar en la posició número dotze.
RAQUEL GARCÍA CAMPOS – Atletisme
La gran atleta de Mataró es va presentar en els seus tercers Jocs Olímpics sabent que potser no hi podria participar. Desgraciadament així va ser. Va acudir a París com a reserva de l’equip espanyol de marató de marxa per relleus (una nova modalitat olímpica) i finalment no va ser requerit el seu concurs. Una prova on Espanya va guanyar la medalla d’or amb Álvaro Martín i María Pérez. Si Raquel va entrar a l’equip espanyol va ser per mèrits propis, per la seva extraordinària trajectòria esportiva: campiona d’Espanya, subcampiona d’Europa i triada millor atleta espanyola del 2022. Raquel va afirmar que “m’ha omplert el cor veure a companys i amics aconseguir grans èxits esportius, amb tres medalles olímpiques espanyoles de marxa. Agraïda de poder viure aquest moment”.
SILVIA AVEGNO Waterpolo
Arribada al Centre Natació Mataró el juny de 2022 procedent del SIS Roma, la que era màxima golejadora de la lliga italiana i actual capitana de la selecció del seu país, s’ha convertit en peça fonamental en els últims èxits de l’equip de waterpolo entrenat per Dani Ballart, actual campió de la lliga espanyola. Amb 27 anys, la golejadora nascuda a Gènova va tornar a ser peça clau en la seva selecció que, no obstant això, a París no va poder passar dels quarts de final, ja que Itàlia va ser derrotada pels Països Baixos, rival d’Espanya a semifinal. Finalment, Itàlia va haver de conformar-se amb la sisena posició. Els de París van ser els primers Jocs Olímpics per a la Silvia, després d’haver guanyat amb Itàlia la medalla de bronze en el Mundial de Fukuoka l’any passat.
