Esportiu Maresme ha acompanyat la carrera futbolística de Sergi Gómez en el seu periple pel Celta i el Sevilla. Des de la temporada passada juga al RCD Espanyol, una decisió esportiva que li ha permès tornar a viure al seu Arenys de Mar natal, on va començar tot. Celebrem el nostre sisè aniversari amb ell.
Si tanques els ulls, quins records de la teva infància et venen al cap?
Estar jugant a futbol a la placeta de l’Església amb el meu germà gran, Agustí, i els meus cosins, vigilats per la meva àvia i la tieta. Vida de poble en estat pur. Records molt intensos…
Alguna persona especialment?
Estava molt unit a la meva àvia Felicidad, la mare del meu pare. Era ‘la Abuela’. Ells havien emigrat de Salamanca a Arenys de Munt, on el meu avi va treballar en la construcció. El meu pare va conèixer la meva mare, que era d’Arenys de Mar, i aquí va ser on van començar a viure quan es van casar i vam néixer nosaltres, els seus tres fills. La meva àvia era una persona molt sàvia i les seves reflexions i consells em van servir com a part de la meva educació.
“Tanco els ulls i em veig jugant a futbol de petit a la plaça de l’Església vigilat per l’àvia i la tieta, i també als camps del meu col·legi, La Presentació”
I la teva etapa escolar?
Sempre he cregut que si he pogut arribar a ser futbolista professional, entre moltes altres coses, ha estat per la facilitat que vaig tenir de jugar al carrer. Abans em referia a la plaça de l’Església, però és que a La Presentació, el col·legi al qual hem anat pràcticament tots els nens d’Arenys de Mar, també vaig jugar moltíssim a futbol.
I això?
Primer deixi’m que li digui que nosaltres vivíem just davant de La Presentació. Jo mirava pel balcó de casa quan entraven els meus companys de classe i llavors baixava. La Presentació és un col·legi amb més de cent anys d’història. És on va estudiar la meva mare i també la seva, la meva àvia. Tenia, i continua tenint, molt d’espai a l’aire lliure, molt de bosc, i en aquests camps de terra em passava molt, molt de temps jugant a futbol. És d’on són els meus inicis.
Curiosament, mai vas arribar a jugar a l’Arenys de Mar. Vas començar a Canet…
Va ser el destí. Estava una tarda al pavelló d’esports del poble veient entrenar el meu germà Agustí que jugava a bàsquet i en comptes de botar la pilota de bàsquet amb les mans, el que feia era xutar-la a veure fins a quina alçada arribava. Els pares dels meus millors amics, Sergi Maymi i Ricard Rebollo, en van dir que estaven muntant un equip de futbol set a Canet de Mar. I així va ser com vaig començar al futbol federat.
“Ser pare m’ha canviat la vida. Res no es pot comparar amb tenir un fill. Les prioritats canvien totalment. Ara gaudeixo molt d’aquesta etapa”
I no va ser un equip qualsevol…
No, teníem un equipàs. Estava amb nosaltres Jordi Amat, que continua sent un dels meus millors amics. Aquesta és una de les grans herències de l’esport: amistats que duren tota la vida. Aquest benjamí del Canet li plantava cara als grans equips: Barça, Espanyol, Damm… Al final d’aquella temporada l’Espanyol es va emportar cinc o sis nois.
T’hi vas quedar…
Fins a aleví A, que va venir el Mataró, llavors el millor club del Maresme. Vaig ser-hi tres anys i alguns dels meus millors amics són d’aquella època. Vaig ser molt feliç a Mataró. Cada any vam pujar de categoria.
Vas sortir de la teva zona de confort…
D’Arenys de Mar a Mataró, al principi em portava el meu pare, fins i tot el meu avi, però va arribar un dia que hi vaig anar en patinet. Anava riera avall fins a l’estació. Allà agafava el tren fins a Mataró i pujava després fins al camp de futbol. Més tard vaig fer aquest mateix recorregut, però amb bicicleta.
“Vaig arribar al Barça amb 14 anys després d’estar tres anys al Mataró. A nivell futbolístic, formatiu, educatiu i de vivències, el Barça va ser una experiència inoblidable”
I truca a la porta el Barça. Paraules majors…
En el meu últim any d’infantil amb el Mataró vam fer una gran temporada i jo vaig ser convocat per a la selecció del Maresme i de Catalunya. Albert Benaiges, que estava vinculat al Mataró i al Barça, em va fitxar per al cadet.
Què et va aportar estar tants anys al Barça?
Vaig arribar sent un nen, amb catorze anys, i em va permetre fer realitat un somni i perseguir un altre: arribar al primer equip. És veritat que només vaig poder jugar un partit, però el viatge va valer la pena. A nivell formatiu, educatiu, de vivències i futbolístic va ser una experiència inoblidable.
Vas arribar a viure a La Masia…
Sí, sí… primer venia un taxi a buscar-me a Arenys de Mar i ens portava a un grup de nois del Maresme fins al Mini Estadi. En aquella època vaig coincidir amb el Carles Aleñá. En el segon any ja em vaig quedar a La Masia, vivint amb Sergi Roberto, Muniesa, Bartra, Riverola… Continuem sent una colla de grans amics i ens veiem i passem dies junts sempre que podem.
Anys molt feliços…
Molt, perquè era un altre nivell. Comences a guanyar lligues, títols, viatges per tot el món… Vaig ser convocat i capità de la selecció espanyola sub-17, amb la qual vam ser tercers al Mundial, després la sub-19, la sub-21… El juvenil, el Barça B… En el meu últim any vam fer una gran temporada a Segona Divisió, vam quedar tercers de la lliga.
“Tornar als orígens, tenir el mar a prop, la platja, el port, la riera, els meus pares i els meus germans em fa molt feliç. Soc molt d’Arenys i del Maresme”
Què recordes del teu debut amb el Barça de Pep Guardiola?
Era agost de 2010. Tenia 18 anys i vam anar sis o set del filial. Ser defensa central titular davant el Sevilla a la final de la Supercopa d’Espanya és un record inesborrable.
Et va doldre deixar el Barça?
És clar, perquè deixes la teva casa després de vuit anys de vivències i experiències, però a la vida cal saber fer els passos adequats i ser realistes. Tenia davant a Puyol, Piqué, Milito… era difícil tenir minuts i va sorgir l’opció d’anar al Celta, on hi havia amics meus com Fontàs o Rafinha. Van ser quatre anys molt bons, on vaig jugar molt, vam arribar dues vegades a la semifinal de la Copa del Rei i vam disputar la Copa de la UEFA.
I del Celta al Sevilla, que va pagar sis milions d’euros pel teu traspàs…
Caparrós i Carlos Marchena van demanar el meu fitxatge. Jo volia continuar creixent com a futbolista i consolidar-me a Primera Divisió. Van ser tres anys molt intensos en el aspecte futbolístic i competitiu amb partits cada tres dies i lluitant per tots els títols. La primera temporada amb Machín vaig jugar tots els partits. Va ser molt emocionant jugar la Champions i sobretot guanyar l’Europa League. I em quedo amb la calor i l’afecte de l’afició. A Sevilla es viu el club i el futbol d’una forma molt intensa, molt especial.
“Portar més de 300 partits al futbol professional m’omple d’orgull perquè he treballat molt per arribar fins aquí. Continuo cuidantme al màxim i tenint la il·lusió del primer dia”
I decideixes tornar a casa, en aquest cas per jugar al RCD Espanyol…
Les circumstàncies canvien, les prioritats també, i l’Espanyol ja havia intentat fitxar-me anys enrere. Havia nascut el meu fill Milo i m’agradava l’interès de l’Espanyol. I tornar a Arenys de Mar, on visc actualment, em venia molt de gust. Tornar als orígens, tenir el mar a prop, la platja, el port, la riera, als meus pares, els meus germans… Soc molt d’Arenys i del Maresme.
T’ha canviat la vida?
Totalment. Sempre he estat molt familiar, però ara amb el petit a casa, més encara. Ser pare no és comparable amb res. Per cert, el dia que s’anunciava el meu fitxatge per l’Espanyol estava naixent el meu fill.
Toca estrènyer les dents en l’Espanyol…
M’encanta el meu club i em sento molt estimat i important a l’equip. L’Espanyol és una entitat molt familiar, estem tots molt units, i segur que complirem l’objectiu de seguir a Primera Divisió. Hi ha equip i plantilla per fer-ho.
Té Sergi Gómez ‘corda’ per molts anys encara?
Portar més de 300 partits al futbol professional m’omple d’orgull perquè he treballat molt per arribar fins aquí. El futbol dona moltes voltes i no saps el que passarà demà. El que sí que tinc clar és que estimo la meva professió, visc per i per al futbol, em cuido al màxim, i tinc la mateixa il·lusió del primer dia. Continuo treballant tant amb el meu club com amb la meva gent de confiança la part física, nutricional, fins i tot la preparació dels partits en funció dels rivals. Soc molt detallista i exigent amb mi mateix.
Per cert, tens l’espina clavada de no arribar a debutar amb laselecció absoluta el març de 2019 a Malta?
El simple fet que Luis Enrique i Robert Moreno em cridessin per l’absoluta ja va ser un orgull i una satisfacció, sens dubte el premi a tota una vida dedicada al meu esport i a la meva professió. Aquesta experiència ningú podrà treureme-la.
Mai…
“M’encanta el RCD Espanyol. És una entitat molt familiar, estem tots molt units, i segur que complirem l’objectiu de seguir a Primera Divisió”
LA CARRERA DE SERGI GÓMEZ EN XIFRES PARTITS JUGATS*
- 1a Divisió: 216
- 2a Divisió: 87
- Copa d’Espanya: 32
- Europa League: 23
- Champions League: 3
- Supercopa d’Espanya: 2
- Selecció Sub-19: 13
- Selecció Sub-21: 9
EQUIPS
- Celta de Vigo: 134 partits
- Barça B: 96
- Sevilla: 85
- RCD Espanyol: 56*
- Selecció espanyola: 22
- FC Barcelona: 1
*Fins al 19 de març
Entrevista de Toni Frieros
Fotos de Pep Morata
