Connect with us

Ajuntaments

Montserrat Candini

UNA ENTREVISTA DE TONI FRIEROS  ·  FOTOS: PEP MORATA

Funcionària de carrera (va ser una de les primeres de la seva promoció), la filla de la botiguera Pepita volia ser periodista i estudiar art dramàtic. A aquesta néta de republicà empresonat, el destí l’ha portat a ser alcaldessa de Calella, una vila convertida avui en tot un símbol de qualitat turística i excel·lència esportiva.

Com ha aconseguit el seu consistori transformar Calella en el que és avui dia, tota una referència mundial en l’àmbit esportiu?

Solament hi ha una manera d’aconseguir-ho.

Com?

Compromís amb la institució. I es demostra no solament amb paraules, sobretot amb compromís econòmic a l’hora de fer els pressupostos, prioritzant els valors que representen l’ADN de la ciutat.

“Invertir en els valors que representa l’esport és la millor forma de fer Marca Calella”

Per què l’esport?

Invertim en els valors que representa l’esport, perquè és la millor forma de fer xarxa de ciutat. Invertir en La Volta, l’Ironman, Ciutat del Bàsquet 2018, i en tantes altres coses que fem, és invertir en la marca Calella.

Esportiu Maresme, amb l’alcaldessa

Quin pressupost destina Calella a organitzar esdeveniments esportius?

Hi ha moltes formes d’explicar aquesta inversió, en personal, en manteniment, etcètera, però diners directes per aquestes proves, 450.000 euros anuals.

És innegociable la cerca de l’excel·lència?

Sempre hem buscat la qualitat i no la quantitat. La qualitat acabarà sent quantitat. Cal ser humils, però al mateix temps ambiciosos, i saber que el nostre món és el món. No hi ha fronteres. Les úniques fronteres que hi ha són les fronteres culturals segregadores.

“Tinc mentalitat de ‘filla de botiguera’. M’identifico molt amb l’expressió “aixecar la persiana”. No és un gest, és una actitud vital”

Ho diu per l’èxit rotund de l’Ironman?

Que una població de 20.000 habitants sigui l’amfitriona de més de 3.000 atletes de 78 nacionalitats diferents de tot el món, amb les seves respectives famílies i entrenadors, és extraordinari. És el millor aparador que pot tenir Calella. Ens hem especialitzat en un model de turisme que és l’esportiu. I també en el cultural.

Com va sorgir l’Ironman?

Neix del Challenge-Barcelona. L’èxit va sorprendre la mateixa empresa. Va funcionar tan ben que els empresaris es van adonar que era una bona inversió. A partir d’aquí es va generar el que jo defineixo una ‘cadena de confiança’. Es va començar a parlar de Calella a tot el món, de la seva capacitat d’organització i això va acabar consolidant la prova.

Té ‘inputs’ que és així?

Les enquestes que fan els mateixos triatletes, que puntuen diferents aspectes de cada competició a tot el món, indiquen que l’Ironman de Calella és la segona prova millor valorada, a poca distància de la de Hawaii, on es disputa el mundial. Tenim contracte dos anys més amb l’Ironman i mentre jo sigui la responsable d’aquest consistori, treballaré perquè aquest matrimoni duri molts anys més. I deixi’m que des d’Esportiu Maresme agraeixi a tots els municipis de la nostra comarca, des del minut zero, l’ajuda i complicitat que ens demostren en l’organització de l’Ironman.

Davant el racó preferit del seu despatx

La Volta a Catalunya és una altra de les grans apostes de Calella.

Quan Rubén Peris m’ho va proposar ho vaig veure claríssim. Ja són set anys consecutius que la Volta surt de Calella. És un altre gran oportunitat per consolidar la nostra marca i que s’associï internacionalment com a destinació turística esportiva. No hi ha millor espot publicitari per a Calella i per tot el Maresme que les imatges de televisió de la Volta des de l’helicòpter.

Aquest any 2018 Calella és ‘Ciutat del Bàsquet’ català. Una més…

No s’hauria pogut triar millor any. S’ha tancat el cercle i s’han unit tots els astres perquè coincidís el 90 aniversari de l’arribada del bàsquet a Calella, el 50 aniversari del club… Farem més de 60 actes al llarg de tot l’any i farem que tota la ciutat s’involucri i estigui present en tots els actes i proves. Un model de celebració que té molt a veure amb la forma de fer d’aquest ajuntament: Cal fer ciutat. Entitats, clubs, associacions, comerciants, tot el món cultural i empresarial seran partícips. Ho lligarem tot, fins i tot amb els nostres esdeveniments culturals, com ‘Calella Film Festival’ o ‘Festimatge’, on es parlarà de bàsquet.

Té por de ‘morir’ d’èxit?

No, per descomptat que no, però el nostre model està tenint tal acceptació que ens criden a la porta esdeveniments molt importants i que ara, per un problema de saturació de calendari ens trobem que, en determinades coses, no podem dir que sí. I és una pena, perquè hi ha coses molt potents i no podem fer-les perquè ens falten caps de setmana.

“Que una població de 20.000 habitants sigui l’amfitriona de més de 3.000 atletes de 78 nacionalitats diferents de tot el món és extraordinari”

Com se soluciona això?

Tenim una assignatura pendent molt important com a ciutat. Hem crescut tant en activitats, i tenim tanta demanda, i els temps són els que són, que tampoc ens permeten fer grans inversions en infraestructures esportives. Per aquest motiu un dels principals objectius d’aquest ajuntament és un Pla d’Equipaments esportius, un pla que ja l’estem treballant amb tots els grups de l’oposició. Seria tancar el cercle i que tota la musculatura esportiva que tenim tingui les instal·lacions que es mereixen.

Què farà falta?

Més que inversió econòmica, que és essencial, serà prioritari una visió estratègica perquè aquestes instal·lacions siguin absolutament vàlides dintre de quinze, vint anys. Primer, racionalitzar les que ja existeixen i després, fer una bona inversió.

Vostè és alcaldessa de Calella des de juny de 2011. Quin és la seva prioritat?

Tinc mentalitat de ‘filla de botiguera’, per tant, intento ser una alcaldessa molt propera a la gent. Difícilment podràs transformar la teva comunitat sense parlar amb molta gent i, sobretot, anar a peu de carrer. Jo m’identifico molt amb l’expressió “Aixecar la persiana”. No és un gest, és una actitud vital. Què vull dir? Estar atenta, escoltar bé i mantenir viu aquest esperit que la meva mare tenia com botiguera i que va saber transmetre’m des de molt petita, quan em posava el davantal amb set anys a la botiga de queviures de Barcelona.

Les seves responsabilitats li deixen temps per als seus ‘hobbies’?

Molt poc temps, la veritat. És una feina de 7 dies a la setmana, 24 hores al dia. M’agrada molt el teatre de petit format, de veure l’evolució dels personatges. Vaig estudiar a l’Institut del teatre art dramàtic. També vaig fer estudis de periodisme… Sento una certa pobresa interna del que et nodreixen els bons llibres i les bones obres de teatre. La meva ànima, en aquest sentit, sí que se sent una mica òrfena i pobra. A més, m’encanta viatjar i conèixer diferents cultures. Tinc claríssim que el nostre món és el món. Que ningú digui que la universalització implica negar-nos a nosaltres mateixos. Que ningú cregui que la singularitat et priva de conèixer la universalització. Solament seràs universal si ets singular.

Com Calella…

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More in Ajuntaments