Connect with us

Entrevista

Pere Robert, Una vida dedicada a l’esport

Director d’Esports de l’Ajuntament de Mataró, també és vicepresident esportiu  de la Federació Catalana i Espanyola de Natació. Va participar com a jugador als JJOO. de Moscou ’80, Los Angeles ’84 i Seul ’88 i com a delegat esportiu de l’equip espanyol de waterpolo en els següents set JJOO: Barcelona, Atlanta, Sydney, Atenes, Pequín, Londres i Rio. Un personatge molt estimat i estretament lligat al seu Mataró natal

Pere, segon per la dreta dempeus, va formar part de l’equip que va jugar l’Europeu de 1983 i que li va donar al waterpolo espanyol la primera medalla de la seva història, un bronze

Si hi ha un home vinculat al món de l’esport, és vostè…

De nen vaig jugar a bàsquet  a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, fins i tot a futbol, però ja amb onze anys vaig començar a fer waterpolo en el CN Mataró fins als divuit. A aquesta edat vaig fitxar pel CN Montjuïc, llavors una de les grans referències del waterpolo a Catalunya, a l’ Estat i a Europa , i em vaig retirar en aquest club amb 34 anys, després d’haver estat campió d’Espanya en cinc ocasions.

Vostè és història viva del waterpolo català i espanyol. Una referència.

Vaig tenir l’orgull de formar part de l’equip que li va donar al waterpolo espanyol la primera medalla de la seva història. Va ser en l’Europeu de Roma de 1983. Allí es va plantar la primera  llavor de  l’èxit que després ha tingut el waterpolo espanyol.

I tres Jocs Olímpics a l’esquena…

A Moscou vam anar formant part del Comitè Olímpic Espanyol, no com Espanya. Una decisió de Samaranch per sortejar el boicot a la Unió Soviètica per part dels EUA i els seus aliats. Vàrem ser quarts, tot un èxit. I vam repetir plaça a Los Angeles al 1984.

“Va ser un orgull formar part de l’equip que li va donar al waterpolo espanyol la primera medalla de la seva història”

Com era Pere Robert waterpolista?

Era atacant, el que sortia a buscar la pilota. Nedava molt ràpid. Sempre feia un o dos gols per partit. En el Mundial de Madrid de 1986 vaig quedar segon màxim golejador, per darrere de Manel Estiarte.

Ha estat nomenat Millor Dirigent de Federació del 2017, premi atorgat per l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport

Ha nomenat Estiarte. El millor waterpolista de la història?

Sens dubte. Es va dir d’ell que era el Maradona d’aquest esport. Jo afegiria que ha estat el Messi del waterpolo. Va disputar sis Jocs Olímpics i va ser cinc vegades màxim golejador, dues vegades campió del món, un d’olímpic…

Vostè va passar de ser jugador a delegat de l’equip nacional…

M’ho va proposar la Federació i vaig acceptar. Un honor i una etapa inoblidable, meravellosa… Vaig viure a la banqueta el mal tràngol de perdre l’or a Barcelona ’92 en la pròrroga i també l’enorme felicitat de ser campió olímpic d’Atlanta ’96. Formar part del ‘Dream Team’ del waterpolo espanyol és una cosa que mai podré oblidar.

Per què el ‘boom’ del waterpolo espanyol?

Per la concentració de recursos i talent dels clubs de Catalunya i Barcelona. Es va construir una gran estructura a traves dels clubs, es va fer un gran treball i es va saber treure el màxim profit del brutal potencial que hi havia. Alguna cosa molt semblant ha ocorregut amb el waterpolo femení. Avui som una gran potència mundial en waterpolo.

“Haver participat en deu jocs olímpics, set com delegat, ha estat una experiència inoblidable i meravellosa”

Què se sent desfilant en la inauguració d’uns JJOO? Bé, en set…

He desfilat en deu!, tres com a jugador i set com a directiu. Desfilant a Barcelona’92 se’m va escapar alguna llàgrima de l’emoció, òbviament, però recordo la de Moscou’80 perquè feia poc temps que estrenàvem democracia i en sortir a l’Estadi Lenin, vaig mirar a la dreta i hi havia una graderia sencera plena de persones exiliades amb  banderes republicanes i se’m va posar la pell de gallina.

Atlanta’96 va ser el súmmum, no?

No vam començar gens bé, però en quarts van guanyar als amfitrions, Estats Units, i allò li va donar una moral indestructible a l’equip. En la final davant Croàcia, TVE em va posar un pinganillo i un micròfon perquè durant la retransmissió se sentís el que passava en la banqueta. Un or que va valer el doble perquè ens vam poder treure l’espina de Barcelona’92.

El waterpolo és un esport molt sacrificat i dur. Ho recomana als nens?

Per descomptat, com tot l’ esport . És molt exigent, has de ser molt disciplinat i ja en la piscina, jugant, has de saber estar a l’aigua, tenir controlades les distàncies, les dimensions, la pilota, el rival, l’ arbitre  No és tirar-te a l’aigua i ja està. A més de tenir habilitats innates , físicament has d’estar preparat. Els qui es dediquen a això entrenen dues vegades al dia, matí i tarda, setmana rere  setmana.

Per això són tan bons…


“L’esport mataroní està en un molt bon moment”

Vostè, a més dels seus càrrecs federatius, és Director d’Esports de l’Ajuntament de Mataró. De quina salut esportiva gaudeix la capital del Maresme?

Li diré que l’esport mataroní està vivint un  molt bon moment .

En què es basa?

Tenim clubs i esportistes que representen totes les disciplines esportives que existeixen. Una cosa a tenir en compte segons dades de la Generalitat és que més del 50% de la població de Mataró fa esport, sigui federat o no.

Pere Robert, al seu despatx de la Regidoria d’Esports de Mataró

Això està molt bé…

A més, tenim un gran nivell esportiu. En els últims Jocs Olímpics, Mataró va tenir sis representants: Marta Bach, Roser Tarragó, Raquel González, Albert Ramos, Galia Dvorak i Jesús García Bragado. Comptem amb clubs molt potents en l’àmbit competitiu, com per exemple, entre d’ altres, el Centre Natació Mataró. El seu equip de waterpolo femení ha participat a la Final Four de la Champions.

Quantes instal•lacions gestionen?

Des de l’ajuntament gestionem 27 instal•lacions municipals. Tenim deu  camps de futbol, cinc poliesportius, pista d’atletisme, camp d’hoquei, un velòdrom, piscina municipal… I el ple és absolut. A més, no fa falta dir la gran quantitat de proves esportives de tot tipus d’especialitats que s’organitzen cada any, com la Mitja Marató i moltíssimes altres.

Es crítica que Mataró no exerceix de capital del Maresme, que no tingui una Ciutat Esportiva amb camps de futbol, pavelló, tot integrat…

El futbol, com esport rei, tira molt. És cert. Vam fer una prova pilot fa anys per aglutinar als millors jugadors en el CE Mataró amb el suport econòmic de l’Ajuntament. Per una cosa o l’altra no va acabar de quallar. És cert que tothom diu que Mataró hauria de ser una referència a escala futbolística, però no tothom va en la mateixa direcció.

Com se soluciona?

És difícil donar amb la tecla perquè a Mataró hi ha molts clubs de futbol, molts equips i això provoca certa dispersió. Dit això, sí que crec que seria bo per a la ciutat que hi hagués un club que liderés tot el potencial que hi ha.

Plans de futur?

Sempre sorgeixen idees i propostes, tenim un pla d’ inversions  pel 2018 per actuar en diferents equipaments esportius. A part de moltes activitats esportives, Mataró, per descomptat, s’esforçarà per ser el referent de l’esport del Maresme i un dels millors de Catalunya.

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More in Entrevista