Connect with us

Cabrera de Mar

Tomás Carbonell

“El pàdel s’ha consolidat; ha deixat de ser l’esport de moda”

Extennista professional d’èxit, el de Cabrera de Mar gestiona tres clubs de pàdel, dos al Maresme, i coneix a la perfecció les raons de l’èxit que està experimentant aquest esport

Tomás, el pàdel segueix sent un esport de moda o ja està totalment consolidat?

Encara que a Catalunya va arribar una mica més tard que en altres comunitats, com a Andalusia o Madrid, per exemple, el pàdel, efectivament, ja està totalment consolidat entre nosaltres. Ningú podrà pensar ara que en tres anys deixarà d’existir.

Sabia que després del futbol és l’esport per equips que més ha crescut en els últims anys?

És que el pàdel s’ha convertit en tot un fenomen ‘esportiu social’. Té el que la gent busca i necessita. És un esport fàcil, que no exigeix estar físicament al cent per cent i, a nivell de lesions, com no hi ha contacte, no abunden.

“És un joc ‘vietnamita’, d’habilitats, de túnels. Si ataques malament, s’acaba”

Quines altres virtuts destacaria?

Jo, que sóc del món del tennis, sempre deia que el tennis havia d’evolucionar en la manera de puntuar. En això el pàdel és molt bo. Els formats de joc, a més, són tan flexibles (a tres, mixt, a vint minuts, al primer que arriba a tres…) que fan que aquesta ‘promiscuïtat’ esportiva ho converteixi en un esport fantàstic. El pàdel no té les limitacions d’altres esports, molt més encotillats. Pots jugar i puntuar com vulguis.

Ha ‘enamorat’ a una part molt important de la societat que no sabia quin esport practicar?

Segur. La gent necessita una mica més ràpid saber el que vol. Altres esports exigeixen més preparació, més tècnica, trigues molt a evolucionar… El pàdel no. En dos, tres mesos, veus una progressió, com la bicicleta o el running, per això s’han convertit en esports tan populars.

En tres mesos, diu?

Sí, en tres mesos jugant a pàdel regularment, pots tenir una evolució del cent per cent.

No oblidem la part lúdica i social, compartir amb altres amics…

Sens dubte. És molt social i és relativament barat. Tots els clubs organitzem ‘americanes’, on per molt pocs euros t’entren els partits, una beguda, un regal… I per les hores que estàs divertint-te és molt assequible. Diguem que és un menú perfecte.

“Roger Federer i Rafa Nadal no tindrien res a fer contra els Belasteguín i companyia”

El pàdel està arraconant al tennis?

No. El pàdel és diferent i han de coexistir els dos. A més, el pàdel ha copiat moltes coses del tennis, com el sistema de puntuació, el ‘tie break’… No obstant això, és veritat que el pàdel ha sabut rectificar els errors del tennis, però segueix sent la base de tot. Del tennis al pàdel és relativament fàcil fer el pas, del pàdel al tennis ho veig molt més difícil.

També enganxa per la seva espectacularitat?

No sé si en el pàdel amateur es veuen amb tanta assiduïtat com en el professional, però enganxa, sí. Poder canviar amb tanta facilitat de company de joc també és una altra de les claus. I el pàdel també és un esport d’excuses. Sempre pots culpar al teu company, si perds! Treballes moltes hores i necessites socialitzar més que mai, parlar, estar prop d’altres persones. Tots aquests factors fan que el pàdel estigui on està.

Vostè té un club ‘indoor’ a Argentona. Era una demanda dels jugadors?

Sí, perquè encara que en el Maresme tenim molts dies de sol i plou molt poc, hi ha aficionats que solament poden jugar un dia i una hora determinada. I no volen arriscar-se al fet que plogui, faci vent o molt fred. El ‘indoor’ et dóna aquesta seguretat. Està concebut per a tota aquesta gent que no té tanta flexibilitat horària. I no t’enganyaré: qui comença jugant en ‘indoor’ després li costa passar a jugar a l’aire lliure.

A més d’Argentona, els seus clubs de pàdel estan a Cabrera i a Badalona.

Són tres projectes diferents. A Cabrera és un projecte més global, perquè al marge de pàdel hi ha un centre de fisioteràpia i osteopatia molt bo, entrenadors personals, preparació física molt personalitzada, un bon restaurant…  Un club molt social i molt familiar. A Argentona, un pàdel indoor, és més ‘play&pay’. Jugues, pagues i te’n vas. Té menys vida social. I a Badalona, hem estat els primers a posar un pàdel en un centre comercial com és ‘Magic Badalona’. Un pàdel més metropolità on hi ha molta gent que entra, surt, juga… Pots anar allí mentre que la teva parella, o tu mateix abans o després, pots anar de compres.

“El pàdel ha sabut rectificar els errors del tennis”

Una curiositat: Un campió de tennis pot ser campió de pàdel?

Depèn quan decideixi intentar voler ser campió de pàdel. Si ho decideixes als 25 anys, per exemple, és impossible. El pàdel està molt professionalitzat avui dia i els qui es dediquen a això porten potser quinze anys entrenant dues o tres hores diàries. La pregunta és: Federer o Nadal serien campions del món de pàdel ara? No, no ho serien. No tindrien res a fer.

Vostè juga molt bé a pàdel…

Quan et consideres que jugues bé a pàdel, i jo crec que tinc un nivell ‘altito’, t’enfrontes a aquests grans monstres de la raqueta, com Lima, Belasteguín… i no et menges una rosca, perquè el pàdel és un esport vietnamita, de guerrilles, de túnels, d’habilitats, no és joc directe. Una peculiaritat: els grans jugadors gairebé sempre et fan el punt dels teus mals atacs, de les teves febleses. Cada vegada que ataques malament, el punt s’acaba.

Pàdel al poder! 

 

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More in Cabrera de Mar