L’esport i el TDAH

In Salut i Esport
Creu groga

Creu groga

Tinc un fill amb Trastorn per Dèficit d’Atenció, és aconsellable que porti a terme una pràctica esportiva?

És aconsellable pel al meu fill amb Trastorn per Dèficit d’Atenció fer esport?

En una vida cada vegada més sedentària no es pot negar la realitat que viu la infantesa en els nostres dies. A les hores escolars se sumen hàbits sedentaris promoguts per la cultura de les pantalles i les pautes alimentàries incorrectes.  L’activitat física és indispensable en la vida de qualsevol infant però encara més en el cas de nens i nenes amb dificultats atencionals i d’impulsivitat com són els nens amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH d’aquí en endavant).

Quin benefici personal podem trobar gràcies a la pràctica esportiva?

Personalment hem de destacar sobretot la millora del concepte d’autoeficàcia. La vida escolar i familiar d’un nen amb dificultats atencionals està plena de petits fracassos que provoquen altes dosis de frustració i aquests afecten directament la seva autoimatge i autoestima. Practicar una activitat física en la qual se senti valorat i motivat serà fonamental per compensar aquests fracassos que es produiran en el seu dia a dia.

Gràcies a l’esport estem treballant de manera directa en un ambient altament motivant, el mateix que es vol treballar tant a casa com a l’escola respecte a les habilitats menys desenvolupades en els infants que pateixen TDAH com són l’organització, la descomposició de tasques complexes en tasques senzilles, la gratificació de l’esforç, les conseqüències directes del seu comportament, la concentració gràcies a focalitzar una única tasca, l’autocontrol de la conducta… i tants altres beneficis sense preu.

Com ha d’actuar la figura de l’entrenador en aquests casos?

Una figura fonamental en el món de l’esport infantil és la de l’entrenador, el qual és un referent importantíssim del qui aprendre no només les tècniques i tàctiques específiques de la disciplina esportiva practicada, sinó de manera vicària (aprenentatge per observació i imitació de la conducta d’un model real) comportaments com l’autocontrol, l’organització, el compromís i l’esforç. Ha de tenir una sensibilitat especial amb aquests infants per culpa de les seves exigències i adaptar-se de manera eficaç al seu particular funcionament. D’aquesta manera seria perfecte que aquest entrenador esportiu pogués consultar i tenir contacte amb el terapeuta del nen per anar tots en la mateixa direcció deixant-se aconsellar de manera bidireccional.

“L’activitat física és indispensable en la vida de qualsevol infant, però encara més en el cas de nens i nenes amb dificultats atencionals”

Quins beneficis socials tindria la pràctica de l’esport?

Els nens i nenes amb dificultats de control de la conducta com són els que pateixen TDAH tenen moltes dificultats per portar a terme una correcta socialització amb els seus iguals i els adults. La pràctica de l’esport ajuda els infants a tractar amb els altres en situacions cooperatives en les quals millorar els seus vincles de manera positiva i significativa. En qualsevol situació de caràcter social, i més en les competitives, apareixen conflictes inherents a la pràctica. En els ambients esportius és bàsic aprendre a gestionar els conflictes i és el terreny ideal on practicar les diferents opcions de resolució que tenen. D’aquesta manera el que ha après en les sessions esportives podrà ser aprofitat tant a casa com a l’escola.

Quins resultats podem esperar de portar a terme activitat esportiva?

L’esport genera tot un seguit de processos, tant interns com externs, que provoquen una reducció significativa de l’estrès provocat pel nostre estil de vida actual. De fet l’esport és l’ambient idoni per canalitzar tota la vida emocional dels nens i nenes amb TDAH extraient el seu màxim potencial. Col·laboraran amb companys, viuran la competició de manera directa, aprendran dels seus èxits però sobretot a com viure les derrotes, valorar la importància de l’esforç quan perseguim una meta determinada…els beneficis són innumerables.

Per què és aconsellable la pràctica esportiva físicament per als nens amb TDAH?

A causa d’una irregular maduració cerebral, el TDAH com a trastorn neurobiològic és resultat d’aquest fet, el seu sistema motor i propioceptiu moltes vegades no se situa en la franja d’edat que li pertocaria. Des de fa 15 anys els estudis han trobat una estreta correlació entre desenvolupament motor fora de les habilitats normatives d’edat i els nens i nenes amb TDAH a causa del fet que totes dues comparteixen zones cerebrals tals com el còrtex prefrontal i el front orbital. Fer esport potenciarà de manera indispensable habilitats com la coordinació, la motricitat fina i gruixuda i la planificació de moviments.

You may also read!

Anni Espar, una gran campiona a Mataró

És una de les millors jugadores de tota la història del waterpolo espanyol. Campiona del món i d’Europa amb

Read More...

DAMIÀ DEL CLOT, Passió per Vilassar de Mar, el Maresme… i el bàsquet

DAMIÀ DEL CLOT Alcalde de Vilassar de Mar Home vitalista com pocs, Damià va heretar del seu avi matern la passió

Read More...
FCF

Tots som un equip, una campanya amb una gran acollida

La Federació Catalana de Futbol ha desenvolupat al llarg dels darrers anys diverses campanyes per fomentar els valors en

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu