“La Premier League és la lliga més competitiva del món”
Cesc Fàbregas està d’enhorabona. Recentment ha tornat a conquistar, segons les seves pròpies paraules, “la competició més difícil del món”. Es referia a la Premier League. És la tercera vegada que la guanya a Anglaterra, la segona en tres anys amb el seu actual club, el Chelsea. La primera va ser, en el ja llunyà 2004, amb l’Arsenal.
Parlem, sens dubte, del millor esportista que ha donat el Maresme en tota la història, amb permís d’altres grans atletes, com Ricky Rubio, Gisela Polit i punts alguns que també mereixen el nostre respecte i admiració. El palmarès del d’Arenys de Mar és senzillament extraordinari, solament a l’abast d’esportistes privilegiats i tocats amb una vareta màgica. És evident que, des dels seus inicis com a jugador de futbol sala a l’Escola Presentació, estava predestinat a triomfar en la vida, pel seu caràcter, perseverança i per la passió que sempre va mostrar, primer com a promesa i després com a professional. Una trajectòria marcada per l’èxit col·lectiu i individual, fins al punt de ser un dels deu futbolistes que més vegades ha vestit la samarreta de la selecció espanyola.
Tot just acaba d’ampliar el seu extraordinari palmarès conquistant la Premier League amb el Chelsea
El CF Arenys de Mar, entrenat per Joaquin García, va ser el seu primer equip de futbol 11. Cesc és l’últim jugador a l’esquerra en la fila inferior. El seu pare, Francesc, apareix en la fotografia amb jersei blau a dalt a la dreta.
La marxa de Cesc al competitiu món del futbol es va iniciar, com sol ocórrer freqüentment, per ‘culpa’ del seu progenitor, Francesc Fàbregas Soler, que va arribar a jugar en diferents equips del Maresme, entre d’altres, el Calella. La família de Cesc vivia en la part alta de la Riera d’Arenys de Mar i era habitual veure el petit Cesc amb una pilota de futbol als voltants de la famosa destil·leria Calisay, avui convertida en centre cultural. Les seves parets de maó van rebre innombrables cops de pilota.
Joaquim García va ser el primer entrenador que va tenir Cesc als 10 anys a l’Arenys de Mar, si bé va poder gaudir molt poc temps de les seves virtuts, ja que solament un any després el va fitxar el Mataró. I ja en aquesta categoria, a tan primerenca edat, es va posar de manifest que Cesc era diferent dels altres: “Per edat havia d’haver jugat a l’Aleví B, però vam decidir posar-lo a l’Aleví A, de Preferent, la màxima categoria”, explicava Xavier Fortanet, l’entrenador que Cesc va tenir al Mataró. La falta de físic, en comparació amb altres nois de la categoria, la suplia amb qualitat tècnica, ordre tàctic i molt lliurament.
Ja des de nen, quan jugava en l’Arenys de Mar i Mataró, estava predestinat a ser un dels millors futbolistes del món
Arenys de Mar, Mataró… El Maresme se li va quedar petit molt ràpid a Cesc, perquè solament havia començat la pretemporada amb el Mataró quan el RCD Espanyol ja es va interessar pel seu fitxatge. Òscar Perarnau, que va arribar a ser secretari tècnic del club espanyolista, va anar personalment a veure’l: “Cesc em va entusiasmar”, recordava Perarnau. Va parlar amb els seus pares per incorporar-lo a l’Espanyol la següent temporada, però en aquest interval de temps també va aparèixer el FC Barcelona i es va emportar el gat a l’aigua. L’artífex d’aquest fitxatge també té nom i cognom: Rodolf Borrell. L’actual membre del staff tècnic del Manchester City, i que va ser màxim responsable de l’acadèmia del Liverpool, ho recorda com si fos avui mateix: “Em vaig tornar boig quan el vaig veure jugar i em vaig assabentar que, a més, era un any més petit que els altres”. Borrell va moure cel i terra per fitxar-lo perquè va saber que l’Espanyol li havia pres la davantera: “Vaig convèncer el mateix Oriol Tort perquè vingués amb mi a veure jugar Cesc amb el Mataró. En va tenir prou amb mitja part per dir-me que tenia raó, que no podíem deixar-lo escapar”.
I així va ser com Cesc Fàbregas , el 21 de febrer de 1998 es va enfundar per primera vegada la samarreta del Barça en un partit amistós, si bé no es va incorporar oficialment fins a la temporada següent per sumar-se a l’Aleví A. El club blaugrana li va posar un taxi a la seva disposició que el recollia cada dia a la sortida del col·legi d’Arenys de Mar i el portava a l’entrenament. Tres vegades per setmanes, anada i tornada.
Borrell es va convertir en un dels grans valedors de Cesc. En l’Infantil A del Barça, segons les seves paraules, “vam tenir una de les millors generacions de futbolistes de tots els temps, els nascuts en el 87”. Tenia raons suficients per dir-ho. A més de Cesc, en aquest equip jugaven, entre altres, Gerard Piqué i Leo Messi. Déu n’hi do……
Ha estat gran referència a l’Arsenal, al Barça i a la selecció espanyola, amb la qual va guanyar un Mundial i dues Eurocopes.
Després d’un any a l’Arenys va ser fitxat per l’Aleví A del Mataró. Solament va estar una temporada, ja que abans d’acabar el campionat va fitxar pel FC Barcelona. Cesc és el cinquè de la fila de dalt.
La vida de Cesc, i la seva destinació, va canviar radicalment quan ell i la seva família van decidir acceptar l’oferta de l’Arsenal anglès. Als seus 16 anys, i després d’haver estat a les ordres de Tito Vilanova en el Cadet B del Barça, va emigrar a Anglaterra seduït pel tècnic francès Arsène Wegner. Va plorar quan va abandonar el Camp Nou, però no sabia llavors que iniciava un viatge amb tornada. Cesc mai es va desvincular d’Arenys de Mar ni del Maresme. Sempre que podia tornava a casa. “Les meves arrels estan i sempre estaran a Arenys”, havia dit en més d’una entrevista.
Després de triomfar en l’Arsenal, Cesc va tornar al club de la seva infància i dels seus amors, el FC Barcelona. I ho va fer per posar-se a les ordres de qui havia estat el seu ídol de nen, Pep Guardiola. Cesc va tornar al Camp Nou com a campió del món a Sud-àfrica i d’Europa a Suïssa i Àustria amb la selecció espanyola, on va tenir un gran protagonisme. Arenys de Mar li va rendir un merescut homenatge com a campió del món. Durant la celebració, Cesc va fer els seus parlaments vestint la samarreta de l’Arenys de Mar, com a tribut i agraïment als seus inicis.
Cesc, que posa amb l’entrenador que el va fitxar pel Barça, Rodolf Borrell, va jugar tres anys amb Leo Messi, un d’infantils i dos en cadets. Van formar la generació del 87, considerada la millor de tots els temps del futbol base blaugrana.
Segurament li hauria agradat romandre més temps en el FC Barcelona, però solament va completar tres temporades i amb tres entrenadors diferents. A més de Guardiola, Tito Vilanova i ‘Tata’ Martino. Va tornar a marxar de casa seva amb un títol de Lliga, una Copa del Rei i dues Supercopes. El seu somni hauria estat penjar les botes en el Camp Nou, però com ell mateix va dir en una entrevista: “No m’espanten els nous reptes”.
I aquest nou repte tenia nom i cognoms, el Chelsea de José Mourinho. Va ser la gran sorpresa del mercat futbolístic de l’estiu del 2014. Tornada a Anglaterra i a les ordres de qui havia estat el seu ‘enemic’ durant tres anys en el Reial Madrid. Ja sense Mourinho, Cesc ha seguit triomfant en el Chelsea a les ordres de l’italià Antonio Conte conquistant un nou títol de la Premier League.
Als seus 30 anys, i amb una vida familiar consolidada, Cesc és pare de dues nenes, Lia i Capri, fruit de la seva relació amb Daniella Semaan. Instal·lat avui en un exclusiu barri londinenc, i després d’haver triomfat a la vida, mai oblida d’on ve: Arenys de Mar.
El Maresme ja pot estar ben orgullós d’un dels seus fills predilectes. •
·
Un palmarès extraordinari
TÍTOLS NACIONALS
- Premier League: Arsenal F.C. Anglaterra 2004
- Community Shield: Arsenal F.C. Anglaterra 2004
- FA Cup: Arsenal F.C. Anglaterra 2005
- Supercopa d’ Espanya: F.C. Barcelona Espanya 2011
- Copa del Rei: F.C. Barcelona Espanya 2012
- Lliga d’Espanya: F.C. Barcelona Espanya 2013
- Supercopa d’Espanya: F.C. Barcelona Espanya 2013
- Copa de la Lliga: Chelsea F.C. Anglaterra 2015
- Premier League: Chelsea F.C. Anglaterra 2015
- Premier League: Chelsea F.C. Anglaterra 2017
TÍTOLS INTERNACIONALS
- Títol Selecció Seu Any
- Eurocopa: Espanya Àustria-Suïssa 2008
- Copa del Món: Espanya Sud-àfrica 2010
- Eurocopa: Espanya Polònia-Ucraïna 2012
- Supercopa d’Europa: F.C. Barcelona Mònaco 2011
- Copa Mundial de Clubs: F.C. Barcelona Japó 2011
TRAJECTORIA SELECCIÓ ESPANYOLA
- Mundial Alemanya: Vuitens 2006
- Mundial Sud-àfrica: Campió 2010
- Mundial Brasil: Primera fase 2014
- Eurocopa: Àustria-Suïssa Campió 2008
- Eurocopa: Polònia-Ucraïna Campió 2012
- Eurocopa: França Vuitens 2016
DISTINCIONS INDIVIDUALS
- Distinció Torneig any
- Millor jugador Mundial Sub-17 2003
- Máxim golejador Mundial Sub-17 2003
