UD MATARONESA
Quan parlem de la Mataronesa, parlem d’un club d’arrels humils, compromès amb el seu barri i la seva gent. Parlem, també, del club de futbol més antic de la ciutat de Mataró. Aquesta temporada 2020-21 fan cent anys i, en honor a ells, repassarem la seva història.
Els colors vermell i negre de la Mataronesa van vestir-se per primera vegada el 26 de gener de 1921, quan e van establir les bases fundacionals del club. Tot i fer cent anys, oficiosament en fan molts més… hi ha documents que demostren el parentesc de la UD Mataronesa amb el ja desaparegut Football Club Mataró, entitat ben organitzada que va ser precursora del club que coneixem avui dia i que ja vestia de vermell i negre quan va ser fundada el 1904.
Temporada dels anys vint
La dissidència d’alguns membres del Football Club Mataró va donar lloc a la creació d’un nou equip: l’Iluro SC. I, com veurem més endavant, aquest fet que sembla poc rellevant acabarà sent cabdal en l’estructura de clubs de futbol que hi ha a Mataró en els nostres dies.
En els seus primers anys, la Mataronesa jugava partits amistosos, fins que el 1929 el club es va federar i va passar a disputar competicions oficials.
L’arribada de la cruenta Guerra Civil va aturar l’activitat esportiva de tots dos clubs de la ciutat, i en acabar el conflicte va tenir lloc el que molts ciutadans de l’època, i alguns dels nostres temps, consideraven una injustícia. L’Iluro SC va adoptar el nom de CD Mataró, mentre que la Mataronesa va mantenir el seu nom a contracor.
Els membres de la Mataronesa raonaven que, en ser l’equip més antic de la ciutat i provenir del Football Club Mataró, si algú havia de portar el nom de la ciutat, eren ells.
Consumada la injustícia, i davant de l’empenta que va rebre el nou Mataró en els següents anys, la Mataronesa es va veure irremeiablement relegada a segon equip de la ciutat i, amb l’ascens del CD Mataró a Tercera Divisió, es van quedar sense camp propi per jugar. Així va començar una etapa nòmada de la Mataronesa, que entrenava i jugava pels camps del Maresme sense tenir una llar futbolística fixa, un camp propi. Però seguien ferms. Aquest periple va finalitzar la temporada 1970-71 quan, després de molta lluita, es va construir un camp al barri de Cerdanyola que acabaria sent casa de la Mataronesa fins els nostres dies, tot i haver-lo de compartir amb diversos equips modestos de la ciutat en l’actualitat.
Si quelcom caracteritza un club com la Mataronesa és la humilitat i el sentiment de pertànyer a una comunitat, a un grup unit. Parlem d’un equip que ha passat per diverses dificultats econòmiques al llarg de la seva història però que mai ha anat curt de capital humà, més aviat al contrari. En paraules del president David Jiménez, «la Mataronesa ha gaudit, al llarg de la seva història, de persones excepcionals.
Un club humil amb una massa social molt fidel
Són gent humil, compromesa amb nosaltres durant moltíssims anys i que no busca sortir a una foto i ser reconegut, simplement s’estimen el club com si fos seu i hi treballen cada dia amb passió. És per això que seguim estant presents».
La història esportiva de la Mataronesa és extensa. Des dels seus primers anys en competició oficial, acostuma a militar en categories regionals. Una de les fites més importants va ser l’ascens a Preferent Regional de la mà de Paco Clos, exjugador del FC Barcelona i inter-nacional amb la selecció espanyola.
David Jiménez recorda que «jo era jugador del primer equip quan ens entrenava Paco Clos. Vam ascendir a Preferent Regional i va ser una temporada molt especial. Vaig aprendre molt d’ell i també de tots els entrenadors amb qui vaig compartir vestidor». D’aquí prové la icònica fotografia del tècnic, afaitant-se el bigoti al vestidor, tot complint la promesa que havia fet si s’aconseguia l’ascens.
Paco Clos va ser l’entrenador de l’ascens a Preferent
A dia d’avui, la Mataronesa compta amb només dos equips, l’amateur i el primer equip, que competeix a la Tercera Catalana de la FCF. No obstant aixó, el president comenta que «aspirem a poder tenir equips de futbol base aviat». A més, tot i no comptar en l’actualitat amb equips femenins, la Mataronesa també és pionera en aquest àmbit. «El meu pare i president del club durant catorze anys, Clemente Jiménez, va ser un visionari. Ell ja creia en el futbol femení fa molts anys i nosaltres vam crear el primer equip de futbol femení de tota la ciutat de Mataró».
Amb tot, estem orgullosos que un club obrer com la Mataronesa celebri el seu centenari. És la millor garantia que, moltes vegades, es pot arribar molt més lluny només amb afecte, compromís, humilitat i saber fer.
