Medalla de plata en els últims Jocs Olímpics de Tòquio 2020, la portera del CN Mataró col·lecciona títols pràcticament des que es va tirar a l’aigua per primera vegada
Forma part d’una generació irrepetible de jugadores. Una trajectòria esportiva que mereix ser coneguda i reconeguda.
Per què et va donar pel waterpolo?
Realment vaig començar fent natació. Va ser el meu germà gran, en Carlos, qui feia waterpolo al CN Sabadell i amb qui va quedar subcampió del món júnior. De fet, el meu primer contacte amb el waterpolo no es va produir fins que jo estava a primer d’ESO.
“Fitxar pel CN Mataró ha estat una de les millors decisions de la meva carrera”
I aquest canvi d’esport?
La veritat és que ja esta va cansada de ne – dar. M’avorria. Només gaudia quan fèiem relleus. Veia més divertit i competitiu el waterpolo, així que vaig començar de jugadora amb l’Escola Santa Clara, que és del CN Sabadell.
Dius que vas començar de jugadora, no de portera…
Exacte. Recordo que era cadet i la nostra portera es va lesionar. El meu germà sempre em deia que ho faria molt bé de portera perquè ja era alta, tenia reflexos i bones cames. Així que em vaig posar de portera durant tres partits i només em van fer sis gols. I m’hi vaig quedar…
“Estic en el lloc perfecte i en el club ideal per lluitar per tots els títols; les distàncies entre Sabadell i Mataró s’han escurçat molt”
Vas aconseguir un palmarès impressionant al CN Sabadell…
Vaig arribar al primer equip la temporada 2011-2012, com a segona portera. Davant hi havia la Laura Ester, considerada la millor del món. Van ser sis anys on ho vam guanyar absolutament tot, sí.
I deixes casa teva…
Tenia contracte, però al juny de 2017 van creure al Sabadell que el millor era anar cedida al CN Sant Andreu per tenir més minuts. Després del primer any de cessió, el Sabadell va decidir liquidar el contracte i vaig passar a ser del Sant Andreu. Va ser molt dur per mi, un pal, perquè vaig sentir que no em volien a casa meva. No m’ho esperava. Fins i tot vaig pensar a deixar el waterpolo, però no ho vaig fer perquè el Sant Andreu es va portar molt bé amb mi. Em van acollir amb els braços oberts i vaig gaudir molt durant dues temporades.
Fins que et va trucar el CN Mataró…
Sí, la Marina Zablith! Va ser una sorpresa molt agradable. Que es fixessin en mi i que creguessin en les meves qualitats per formar part d’un projecte guanyador va ser un orgull. Em va saber molt greu deixar el Sant Andreu perquè era com la meva pròpia família, però jo soc molt competitiva, vull guanyar títols i sabia que, després d’haver estat al Sabadell, el CN Mataró era la millor opció. Estaven fent les coses molt bé. Recordo que quan el Mataró ens va guanyar la Copa de la Reina fa uns anys, totes les jugadores del Sabadell estàvem gairebé plorant perquè no podíem creure que haguéssim perdut.
Has encertat?
Sens dubte. Les distàncies entre el Sabadell i el Mataró s’han escurçat molt. Era el que necessitava i el que buscava. A més, per a mi va ser tot un repte adaptar-me a la nova forma d’entrenar i de jugar de Dani Ballart, que va substituir la Marina a la banqueta. No ha estat gens fàcil adaptar-se a en Dani, perquè tàcticament té uns conceptes i mètodes que eren desconeguts per a mi.
“Sortir del CN Sabadell, el club de tota la meva vida, va ser un pal molt fort. Fins i tot vaig pensar a deixar el waterpolo”
Per exemple?
Que la portera sigui una atacant més. És a dir, set jugadores més enllà del centre del camp, en terreny rival. És molt arriscat i nosaltres ho fem al Mataró.
Va ser arribar i moldre…
Bé, la meva primera temporada va ser la 2020-21 i vam perdre totes les finals, però la temporada passada vam derrotar tres vegades al Sabadell a la Supercopa d’Espanya, Copa de la Reina i Copa Catalana. Llàstima que se’ns escapés l’última Lliga.
Parlem de la teva renúncia a la selecció espanyola. Una decisió que ha sorprès a tothom, ja que només tens 28 anys i ho has guanyat tot amb Espanya…
Molt senzill, perquè cada vegada que anava amb la selecció no era feliç. Anava al CAR el primer dia, entrenava súper bé i l’endemà tenia la moral pel terra, estava amargada.
Haig d’entendre que ha estat conseqüència de la teva relació amb el seleccionador, Miki Oca…
Així és. Em transmetia la sensació que era una inútil, que no valia per a res. I jo em preguntava: Si realment és així, llavors per què em convoques per a la selecció?
Però estàs a la selecció des dels 16 anys…
Sí, ha estat una trajectòria internacional molt llarga i exitosa, però al final estar sota les ordres de Miki Oca representava per a mi una pressió psicològica tan forta que no podia ser jo mateixa. Em superava. Sentia que estava en un pou del qual no podia sortir. M’ensorrava.
“He renunciat a la selecció perquè no era feliç: era arribar a la concentració i m’ensorrava. Patia una pressió psicològica molt gran”
Cal reconèixer que a Tòquio no es va portar molt bé amb tu…
Només vaig jugar uns pocs minuts de la final perquè ja estava perduda. No entenc que en altres partits on anàvem guanyant per una diferència abismal no em fes jugar. Em va saber greu.
Bé, al final una medalla de plata olímpica…
Tòquio va ser una sensació agredolça, però al final aquesta medalla ha estat el premi a tota una trajectòria i a molts anys de sacrificis. Això ja ningú m’ho podrà treure i això em fa forta. Crec que he pres una bona decisió perquè mereixo ser feliç i així li vaig dir a l’ajudant de Miki Oca, Ángel Andreo; i al mateix seleccionador, amb qui vaig parlar dos minuts per comunicar-li la meva decisió.
“La medalla de plata a Tòquio ha estat el premi a tota una trajectòria i a molts anys de sacrificis. Això ja ningú m’ho podrà treure i em fa més forta”
Com et defineixes esportivament?
Molt exigent i buscant sempre la perfecció. Crec que a l’aigua sé llegir el joc, soc activa i diuen que tinc un do especial per aturar els penals.
Què esperes d’aquesta temporada en el CN Mataró?
De ben segur que serem molt competitives i lluitarem per tots els títols. Avui dia el Mataró és capaç de competir de tu a tu amb els millors equips de waterpolo d’Europa i per a mi és un orgull formar part d’aquest projecte.
Vius a Mataró?
Sí, perquè és el millor per entrenar, estar a prop del club. T’estàs preparant a fons per a quan hagis de penjar el casquet… Així és. Estic fent Gestió Aeronàutica a la UAB, a Sabadell. És com ADE en aerolínies, aeroports i serveis de control aeri, a més d’una menció en logística de transport aeri i ara m’estic traient el certificat STS de pilot de drons. Faig pràctiques en el Centre de Control de Trànsit Aeri de la Regió Est de ENAIRE, a Gavà. M’encanta aquest treball i em vull preparar molt bé per poder dedicar-me a això el dia de demà.
Ja ho veuen, de l’aigua al cel…
Palmarès Elena Sánchez
- SELECCIÓ ESPANYOLA
- Plata JJOO Tòquio 2020 (Japó 2021)
- Or Campionat d’Europa, Budapest 2020 (Hongria)
- Plata Campionat del Món, Gwanju 2019 (Corea del Sud)
- Bronze Campionat d’Europa Barcelona 2018 (Espanya)
- Or JJMM 2018, Tarragona (Espanya)
- Plata Superfinal de la Lliga Mundial absoluta, Shangai 2016 (Xina)
- CN MATARÓ (SET 2020-ACTUALITAT)
- Or Copa de la Reina (2022) + trofeu millor portera
- Or Copa Catalana (2021)
- Or Supercopa d’Espanya (2021) + trofeu millor portera
- Plata LEN Trophy (2021)
- Plata Copa de la Reina (2021)
- Plata Lliga Nacional (2020-21)
- Plata Supercopa d’Espanya (2020)
- CN SANT ANDREU (SET 2017-MAIG 2020)
- Plata Copa de la Reina (2019)
- Plata Supercopa d’Espanya (2018)
Entrevista de Toni Frieros.
Fotos de Pep Morata.
