“Roda el món i torna al Born” és un refrany que se li podria aplicar perfectament a Miquel Robusté Colomer. Des dels quatre fins als onze anys va jugar a la UE Vilassar de Mar, fins que el RCD Espanyol el va fitxar en edat aleví.
Un central fort i solvent que va ser habitual en totes les seleccions inferiors d’Espanya i considerat llavors una de les grans promeses del futbol espanyol. En el Campionat d’Europa sub-19 de 2004, sent capità de la selecció, es va fer amb la medalla d’or: “És un dels millors records que tinc de la meva vida futbolística, per descomptat. Vaig tenir de companys de selecció a Sergio Ramos, David Silva, Soldado, Llorente…”, rememora Miquel.
Va jugar dos anys amb el Llevant a la màxima categoria i va ser campió d’Europa sub 19 amb Espanya
Robusté va debutar amb el primer equip del RCD Espanyol a la temporada 2005-2006 en un partit de Copa del Rei davant el Cadis, precisament l’any que el club blanc-i-blau va conquistar aquest títol, l’últim de l’entitat. A causa de la seva joventut, va iniciar un periple de cessions que el van portar al Poliesportiu Ejido de Segona Divisió i a l’any següent va signar pel Llevant: “Segurament aquesta etapa de quatre temporades en el Llevant ha estat la que més m’ha omplert com a professional. És veritat que vam baixar a Segona, passant per molts problemes econòmics i que fins i tot el club podia haver desaparegut, però malgrat tot això vam aconseguir tornar a Primera Divisió i el Llevant es va recuperar. Per cert, vaig tenir de company a Rubiales, l’actual president de la RFEF”.
Després de passar pel Xerez, Ponferradina i Cartagena, va agafar les maletes i va viure una experiència que li venia molt de gust, jugar a una lliga estrangera: “M’havien parlat molt bé de Romania, així que vaig acceptar l’oferta del Rapid de Bucarest, una ciutat molt interessant. Per desgràcia van sorgir dificultats econòmiques i l’equip va acabar baixant diverses categories, així que vaig decidir tornar a casa i jugar el més a prop possible de Vilassar de Mar. Aquí va ser on va sorgir l’oferta del Badalona, a Segona B”.
“Em fa molta il·lusió acabar la meva carrera al club on vaig començar amb quatre anys. Ara vaig a entrenar i a jugar caminant des de casa”
Robusté va acabar sent tot un referent al Badalona, samarreta que va defensar durant sis temporades amb un rendiment altíssim, amb més de 150 partits jugats: “En acabar el meu contracte amb el Badalona i baixar a Tercera Divisió, em vaig plantejar penjar les botes, però va arribar l’estiu i vaig veure que em trobava bé físicament i que potser podia continuar una mica més (riu). Vaig parlar amb ‘Peque’, l’entrenador del Vilassar de Mar, a qui coneixia molt bé, i ens vam posar d’acord”.
Va ser així com Robusté ha tornat a casa: “Em fa molt feliç acabar la meva carrera futbolística a la UE Vilassar de Mar, on vaig començar quan en tenia quatre anys. I ara, igual que quan tenia vuit, nou o deu, puc anar caminant des de la meva casa al camp”.
Miquel assegura que la Tercera Divisió “és una categoria molt igualada i competida. Excepte l’Europa, la resta tenim opcions de tot. El nostre inici de Lliga està sent irregular, perquè sempre costa agafar-li el pols a la categoria, però a poc a poc anirem millorant i crec que hi ha plantilla per fer una bona temporada”.
Als seus 37 anys, Robusté continua gaudint: “La vida al vestidor, en els entrenaments, saltar al camp, és una cosa que em continua omplint. Intento aportar al grup la meva experiència amb la mateixa il·lusió amb la qual jugava a Primera Divisió”.
Sens dubte, un gran mestre.
