Esportiu Maresme ha tingut l’honor i el privilegi d’entrevistar el millor triatleta de tots els temps. Campió del món, plata als Jocs Olímpics de Londres i premi Princesa d’Astúries 2016, va participar i va guanyar l’IRONMAN 70.3 de Calella
Els grans campions de veritat són humils i exemplars. I Gómez Noya ho demostra amb els seus actes i el seu comportament.
La veritat és que anaves per futbolista…
Així és. Vaig començar a jugar a ‘Os Amigos’, un equip del Ferrol. Normalment jugava de lateral dret. M’agradava molt i ho vaig estar compaginant un temps amb la natació.
Per què ho vas deixar?
Em sentia més còmode fent esports individuals i els meus millors amics del col·legi nedaven al Club de Natació del Ferrol, així que vaig decidir provar, també per seguir la tradició del meu pare, que havia estat nedador.
I va ser quan vas conèixer a José Rioseco…
Sí, segurament una de les persones més importants en la meva vida. Va ser el meu primer entrenador i vam començar junts aquesta aventura del triatló fins a arribar a ser campió del món..
Vas començar nedant i vas ser campió de Galícia en aquesta disciplina. És la que millor et va, en el triatló?
Al principi, sí, però després vaig haver d’estar a la mateixa altura en bicicleta i corrent. Fixa’t que per la meva naturalesa el que millor se m’ha donat sempre és córrer. He tingut molta facilitat. I això és bàsic en triatló perquè la majoria de proves es decideixen en la cursa a peu.
El triatló està de moda, però… Té el reconeixement que es mereix?
Com triatleta he de dir-te que crec que encara no té l’atenció mediàtica d’altres esports, però sí que cada dia compta amb més adeptes. Estem creixent molt, moltíssim, si bé encara no tenim l’espai que sí que tenen altres disciplines.
Gràcies a tu, Mario Mola, Iván Raña abans, doneu molt de què parlar…
Es tracta d’això, d’aconseguir bons resultats i que la gent i els mitjans ens prestin atenció. Per a mi el més bonic és comprovar que cada dia hi ha més curses i més gent practicant aquest esport.
Ho acabes de dir. Cada dia hi ha més gent que el practica. Quin consell donaries a aquelles persones que volen dedicar-se al triatló?
El triatló és un esport assequible per a tothom, però necessita una bona preparació. No pots passar d’estar estirat en un sofà a fer un Ironman. I en funció de les teves qualitats i nivell d’entrenaments podràs anar més ràpidament o més a poc a poc. Per acabar un Ironman amb garanties, una persona que estigui bé de forma i entreni una mica, ho pot aconseguir. El meu consell és que sempre parlis amb un entrenador, perquè ell et guiï i et marqui les pautes d’entrenament. No es pot passar de res al tot. Hi ha d’haver una progressió.
I per triomfar en triatló?
Cal tenir unes condicions innates, naturals, facilitat per córrer, nedar, però sobretot moltíssima disciplina per treballar molt, de forma constant … És un esport amb el qual no et faràs famós ni milionari, però que et donarà una gran satisfacció personal. Jo he tingut la sort de poder viure d’aquest esport i de dedicar-me professionalment al triatló, però hi ha molt sacrifici darrere.
Cap i alimentació…
Són dos aspectes essencials per a un bon triatleta. Cal ser molt fort mentalment per treballar bé i patir quan toca. Sóc molt estricte amb la meva alimentació quan toca fer-ho, però no segueixo cap dieta en particular. Menjo de tot, però molt sa, producte de qualitat, poc processat.
Quantes hores al dia entrenes quan et prepares per a una carrera?
Habitualment faig hora, hora i mitja de natació, entre tres i cinc hores de bicicleta i de carrera a peu entre cinquanta minuts el dia que menys, i fins a tres hores el dia que més. En total, prop de vuit hores diàries, encara que no cada dia, és clar …
T’han posat sempre com un gran exemple de superació. Vas tenir una malaltia cardíaca i et van retirar la llicència per córrer. I vas guanyar aquesta batalla…
Va ser el moment més difícil de la meva vida i de la meva carrera professional, sens dubte. Vaig demanar consell i ajuda als millors especialistes del món i una vegada que vaig tenir garanties que podia fer aquest esport sense risc per a la meva salut, vaig lluitar de valent per recuperar el meu dret a competir. Aquesta va ser la carrera més difícil que he hagut de fer. Aquesta experiència em va ajudar a tenir més cap, a fer-me més fort i millor triatleta.
Només així se supera la mala sort que vas tenir dies abans dels Jocs Olímpics de Rio…
Sí, vaig caure amb bicicleta i em vaig trencar el colze. Va ser molt dur.
¿Aniràs per l’or en els Jocs de Tòquio?
És una cosa que no descarto, encara que aquest any estic més concentrat en la mitja distància. Faré 35 anys i vull anar any a any. Quan s’acostin els Jocs, ja veuré com ho afronto.
Què ha significat en la teva vida el premi Princesa d’Astúries a l’Esport?
Més que per a mi, és un reconeixement per al nostre esport, el triatló. No estem acostumats a rebre premis d’aquesta magnitud i per tant va ser un gran èxit i un gran orgull.
A Gómez Noya, quan no entrena, no competeix, no viatja … Què li agrada fer?
Estar amb la meva xicota i amb la meva gent, però sobretot tocar la guitarra. M’agrada molt la música, tant que podria estar les mateixes hores o més que entrenant-me.
Has competit en tot el planeta, en múltiples proves de triatló, d’Ironman … les competicions de Calella estan a l’altura de les millors del món?
Sens dubte. L’Ironman de Calella és una de les proves més boniques, exigents i reconegudes del món. Té un nivell altíssim i la prova de ciclisme, particularment, és molt dura i la fa molt atractiva per als triatletes.
Un honor, campió… •