Raquel González
Mataró 16.11.1989 · 1,70m – 49kg · Entrenador: José Marín · Club: FC Barcelona · Internacional: (2013-2016)
La millor esportista de Mataró de 2016 és una de les atletes espanyoles més destacades. Viu i entrena al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat des dels 15 anys i competeix sota els colors del FC Barcelona. Va participar en la prova de 20 kms marxa en els últims Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016
Es pot dir allò de ‘els testos s’assemblen a les olles’?
No, perquè en la meva família ningú ha fet esport. El meu pare treballa en el sector de la pastisseria. La meva mare, Mari Carmen, era infermera i des que vam ser família nombrosa ella s’ha dedicat a treballar a casa. I els meus germans David i Jèssica, tampoc. Jo sóc la petita de la família.
Llavors? Vaig començar a fer atletisme en el col·legi com a part de l’assignatura d’educació física. Vaig estudiar a l’Àngela Bransuela de Mataró. Algunes tardes pujava a les pistes que hi ha al costat de l’Hospital. Juntament amb altres quatre nenes feia fons amb el grup de veterans, ja que per aquells temps encara no hi havia ni escola d’atletisme, ni marxa específicament…
Un ‘petit’ miracle, doncs…
Allí em vaig apuntar al Grup d’Atletisme Lluïsos de Mataró i uns anys més tard es va formar l’escola on ja vaig començar a practicar totes les especialitats. Va ser un marxador, Juan Carlos Rodríguez, qui em va dir que tenia moltes condicions per fer marxa. Jo, quan només tenia tretze anys, feia cross i se’m donava molt bé. Sense practicar gaire marxa, vaig ser campiona de Catalunya i bronze en el Campionat d’Espanya. Poc a poc vaig invertir més temps en la marxa, fins que em vaig decantar al cent per cent per aquesta especialitat. I fins al dia d’avui.
I de Mataró… al CAR.
Així és, amb quinze anys. Aquesta va ser la primera gran decisió important que vaig prendre i que va canviar la meva vida per complet fins al dia d’avui. Vaig deixar casa meva, els meus pares, amics… i vaig començar a compaginar el batxillerat amb un estil de vida d’alt rendiment enfocat a l’atletisme.
“Porto des dels 15 anys vivint i entrenant al CAR de Sant Cugat”
Es va penedir alguna vegada d’aquella decisió?
Mai. L’esport d’elit m’ha fet viure una vida molt més intensa. A més d’anar a la universitat com la majoria de joves, la marxa m’ha donat l’oportunitat de créixer personalment més forta, de conèixer molts racons del món, experiències, persones… i el més valuós, viure sensacions úniques.
Quina és la seva rutina?
Depèn dels períodes, si haig de preparar-me per a una competició o no. En època de càrrega, per exemple, faig entre 100 i 150 quilòmetres setmanals. Un dia normal m’aixeco a les 7,30 del matí i em vaig al llit a les 22,30 de la nit després de dues o tres sessions d’entrenaments diaris.
Va fer realitat el seu somni…
El somni de petitona, sí! Participar a uns JJOO es quelcom que qualsevol nen amant de l’esport anhela i el meu es va fer realitat a Rio de Janeiro 2016. Una gran recompensa que, no obstant això, va tenir el seu costat fosc.
No em digui!
Al febrer de 2016, sis mesos abans dels Jocs, vaig haver de parar un mes a causa d’uns forts dolors al genoll esquerre. Faltaven dos mesos per a la Copa del Món de Roma, la cita on havia de guanyar-me el passaport per a Rio.
Què va passar?
Malgrat els dolors, malgrat que després de cada entrenament no podia ni caminar, vaig aconseguir dos rècords d’Espanya, em vaig posar líder mundial en tres distàncies i vaig aconseguir la classificació a Roma davant de tota la meva família.
I cap a Rio 2016!
I com que les coses fàcils no van amb mi, em vaig posar malalta. Amb molts antibiòtics em va baixar la febre, però vaig recaure-hi. Tot i així vaig decidir sortir a competir els 20 quilòmetres marxa i donar el màxim. Havia lluitat molt dur durant anys com per no seguir fent-ho. En arribar a meta vaig patir convulsions i van haver de dur-me a l’hospital. Ho vaig donar tot. Recordo hores més tard estar plorant pensant que havia perdut una gran oportunitat.
Noooo…
En tornar a casa em vaig dir a mi mateixa que no podia castigar-me així. Era injust que un resultat em fes sentir d’aquella manera quan vaig complir amb el meu compromís, ho vaig donar tot i havia de valorar-ho com és mereixia.
Quina desgràcia!
Que mai vénen soles, perquè després de Rio vaig haver d’operar-me del genoll. Els forts dolors que portava sofrint durant mig any eren inaguantables per més temps. No podia ser que acabés el dia sense poder ni caminar.
I ara Tòquio al 2020?
Aquest és el meu nou somni i el repte que em queda per complir. Tindré 30 anys, una edat en plena maduresa per a una prova de resistència.
“Vaig fer realitat el somni de la meva vida: competir als JJOO de Rio 2016. Ara em preparo per arribar als de Tòquio 2020”
Quines qualitats ha de tenir una bona marxadora?
Sobretot força mental per superar els moments de feblesa i sofriment. I després una suma de tècnica eficient i capacitats físiques que s’adquireixen amb el temps i l’entrenament. Però sobretot, actitud.
El seu ídol?
No tinc cap ídol concret. Crec que no hi ha ningú perfecte i sí molts valors repartits dignes d’admirar. És per això que procuro quedar-me amb aquelles qualitats que admiro de diferents persones. Independentment de si són esportistes molt reconeguts, amics, familiars o persones anònimes.
“Per fer marxa s’ha de tenir una gran força mental i actitud”
Quin ha estat el moment àlgid de la seva carrera?
La Copa del Món de Roma de 2016. Aquells mesos van ser molt tempestuosos, els dolors i aturades podien posar en risc la cita de Rio. Però ho tenia clar, anava a Roma a aconseguir el bitllet pels Jocs Olímpics. Vaig travessar la meta i li vaig dir als meus pares i al meu equip “ho hem aconseguit”. El fet que la situació hagués estat tan complicada em va fer assaborir molt millor aquesta recompensa.
Si tornés a néixer faria el mateix?
Amb els ulls tancats i sense dubtar-ho ni un segon. M’encanta l’estil de vida que porto i em sento recompensada en la meva vida personal. Fins i tot els moments més amargs els recordo amb satisfacció.
Què farà després?
Tinc clar que vull seguir vinculada al món de l’esport. Els estudis universitaris i els màsters que he fet estan encaminats a la gestió i a la comunicació.
Fa vida a Mataró?
Encara que tinc grans amics en moltes parts de Catalunya, Espanya i del món, m’encanta fer vida a Mataró, per descomptat. Gaudeixo molt d’estar a casa, amb la meva gent de sempre, del mar i de practicar altres esports. •
PALMARÈS
HISTORIAL NACIONAL
Plusmarquista d’Espanya Absoluta de 10.000m marxa (2016)
Plusmarquista d’Espanya Absoluta de 3.000m marxa (2016)
Campiona d’Espanya Absoluta de 20km marxa en ruta (2015)
Campiona d’Espanya Absoluta de 10.000m marxa en pista (2016)
Campiona d’Espanya Júnior de 10km marxa en ruta (2008)
Campiona d’Espanya Juvenil de 10km marxa en ruta (2005)
Campiona d’Espanya Universitària de 5.000m marxa (2012-14-15-16)
HISTORIAL INTERNACIONAL
JJOO 2016 Rio de Janeiro 20 km marxa (20ª)
Campionat del Món 2016 Pequín 20 km marxa (14ª)
Campionat d’Europa 2014 Zurich 20 km. Marxa (9ª)
ALTRES
2 RÈCORDS D’ESPANYA (3KM MARXA I 10KM MARXA pista)
26 VEGADES MEDALLISTA EN CAMPIONATS D’ESPANYA
LÍDER MUNDIAL EN TRES DISTÀNCIES en 2016
PLATA EN ELS JOCS DEL MEDITERRANI, Mersin 2013
MILLOR ATLETA CATALANA, 2016
CANDIDATA A MILLOR ATLETA ESPANYOLA 2016
MILLOR ESPORTISTA DE MATARÓ 2016
