Sanyo Gutierrez , el mag del pàdel
El número 3 del món va estar en el Padel Indoor Mataró amb ocasió del cinquè aniversari d’aquest club. Esportiu Maresme va tenir el plaer d’entrevistar-lo.
PERFIL: Carlos Daniel Gutiérrez Amaya · San Luis (Argentina) · 15 juny 1984 · Rànquing mundial: 3r
D‘on ve el sobrenom de Sanyo?
Quan vaig començar a jugar, amb vuit anys, hi havia un anunci de la marca Sanyo en el qual apareixia un actor asiàtic. Deien que m’hi assemblava molt i a partir de llavors em van començar a dir: “Mira, el de Sanyo”. I Sanyo em vaig quedar.
Què va empènyer un nen argentí a dedicar-se al pàdel i no al futbol, per exemple?
Practicava tots dos esports i de fet amb 17 anys vaig arribar a jugar en un club de futbol de la meva ciutat. No obstant això, no m’agradava gens l’ambient del futbol i com que també jugava a pàdel, em divertia més i em permetia viatjar, em vaig decantar definitivament pel pàdel.
Per què va venir a Espanya?
Sempre va ser la meva obsessió. Somiava viure i jugar a Europa i particularment a Espanya. Era l’època en la qual jugava amb Gustavo Briner, érem els número 1 d’Argentina i ens vam dir que havíem de provar fortuna. El meu problema és que no tenia diners per pagar-me el passatge, així que Briner m’ho va prestar.
Difícils inicis…
Em va costar molt i em va doldre deixar a la meva família. Hi estic molt unit, els meus pares, els meus germans, els meus nebots… Va ser tot un repte per a mi. Vaig venir per aconseguir un somni… Em vaig instal·lar a Jaén i un altre amic em va prestar els diners per pagar el lloguer del pis.
Ha valgut la pena tot aquest esforç?
Molt, per descomptat. Vaig poder venir a Espanya, vaig començar a guanyar diners fent el que més m’agrada, vaig poder ajudar la meva família i segueixo en la senda d’aconseguir el meu gran somni.
Quin és?
Arribar a ser el número 1. He coincidit en la mateixa època de ‘Bela’, el Messi del pàdel, però quan em retiri i miri cap enrere podré dir amb orgull que vaig donar-ho tot per ser el millor.
Diuen de vostè que és el mag del pàdel…
Quan entro a la pista no penso en l’espectacle de cara a la gent. Surto a guanyar, però és veritat que em surten coses en el meu joc de forma natural que provoquen que la gent digui aquestes coses tan boniques de mi. Per a mi el pàdel també és desequilibri, engany. Per això diuen que sóc un mag.
Està al millor moment de la seva carrera?
Sens dubte. Més enllà dels títols aconseguits (hem jugat deu finals de dotze i he guanyat cinc títols al costat de Paquito Navarro), sí que puc dir que estic al moment àlgid de la meva carrera. Estic físicament bé, em sento lleuger, ràpid i amb un pàdel còmode.
“Tots els esforços que he hagut de fer per arribar on sóc han valgut la pena”
El futur del pàdel està assegurat?
M’emociona comprovar que ja hi ha nens que els seus ídols son ‘Bela’, Sanyo o Paquito Navarro abans que Messi o Cristiano Ronaldo. Hi ha molts nens que ja juguen al pàdel com a primer esport i això era impossible fa deu anys.
Com explica el ‘boom’ del pàdel?
Enganxa perquè, tinguis el nivell que tinguis, et vas a divertir. En el tennis si no tens un mínim de nivell no toques la pilota. Això sí, en professionals, el pádel és tan difícil com el que més. Hi ha mil efectes, mil rebots…
El pàdel es juga per parelles. La seva és Paquito Navarro. És difícil la convivència?
És el més difícil del pàdel, sens dubte. Al final no deixa de ser un matrimoni. Amb Paquito passo més temps que amb la meva xicota. Això provoca desgast i per aquest motiu es imprescindible la figura del psicòleg, perquè faci d’intermediari. Tant Paquito com jo mateix tenim un caràcter molt fort i Juan Carabias ens sap ‘controlar’ molt bé.
Què li ha donat Fernando Belasteguín al pàdel?
Moltíssim. És la història viva d’aquest esport i ha estat fonamental perquè estigui en el lloc que està. ‘Bela’ ha obert el camí a milers de jugadors. Un exemple a seguir.
Com vostè mateix… •
