Campiona d’Espanya de boxa del pes gall
Natali Francesca és campiona d’Espanya del pes gall de boxa. Ho és des del 2 de març de 2024, dia en què es va enfrontar a la canària Davinia Pérez a Badia del Vallès. Per aquesta boxejadora de Lleida, que viu a Llavaneres i s’entrena a Premià de Dalt i al Masnou, el campionat és “el principi de tot plegat”, no pas la culminació d’una vida que no sempre ha estat un camí de roses.
Als seus 34 anys entén que “no tinc temps per perdre i m’agradaria fer coses importants”. Aquestes coses importants passen pel campionat del món, però, malgrat que continua somiant en gran, reconeix que arribar fins aquí ha estat tota una aventura. La Natali va arribar al Maresme “de casualitat”. Era juny de 2022 i, farta de desplaçar-se tres cops per setmana des de Lleida fins a Barcelona per entrenar-se, va decidir que ja n’hi havia prou. A la capital de la Terra Ferma treballava al Decathlon, però va deixar aquesta feina per començar-ne una altra que li havien promès i que, a l’hora de la veritat, no va arribar mai.
“Tenia molt clar que no volia viure a Barcelona, volia un poble proper i vaig arribar a Llavaneres. Em va agradar molt: les vistes al mar, un poble tranquil, sense conflictes… Era perfecte”. No només per a ella, sinó també per a la seva filla que avui té onze anys. A Lleida va deixar una vida que no sempre va ser fàcil. De fet, arriba a la boxa, “una altra vegada de casualitat”, perquè “vaig començar fent kickboxing el 2013 i hi vaig estar tres anys” on va fer dos combats professionals. Després es passa al ‘grappling’, similar al Jiu Jitsu: “Em va agradar molt, però em vaig lesionar al genoll i em vaig desmotivar”.
Va ser poc després quan la boxa arriba a la seva vida: “Torno al kickboxing i conec un noi que fa boxa. Vaig començar a entrenar-me i em va agradar. Això va ser el 2019 i fins avui”. L’esport ha estat la manera de redreçar la vida de la Natali i el Maresme el lloc que li ha permès trobar l’estabilitat completa que, durant una etapa de la seva vida, havia perdut. “És molt difícil d’explicar, però la boxa m’ha omplert molt. M’aporta disciplina, motivació… Sempre he sigut molt competitiva i m’ha agradat l’esport. Fins als catorze anys havia fet de tot: bàsquet, futbol, natació, gimnàstica…”.
“El Maresme et canvia l’estat d’ànim per a bé”
Fins que un dia deixa totes aquestes disciplines i no hi torna fins que neix la seva filla. “Ho vaig deixar del tot i vaig triar un camí poc adequat, per ser clara, el mal camí. Vaig començar a fumar porros i tal… Vaig estar en aquell camí massa temps”, explica amb sinceritat i tota la força que li dona “haver-ne sortit i reconduït la meva vida”. Tampoc sent una nena ho havia tingut fàcil: “La meva mare tenia un trastorn de personalitat i problemes amb l’alcohol i no hi era. El meu pare em va criar tot sol”.
Tampoc no és fàcil per ella fer-ho amb la seva filla. De fet, dèiem que, un cop va arribar al Maresme, la feina que li havien promès no va acabar sortint. “Vaig haver d’agafar l’atur, gairebé un any. Vaig estar malament perquè no m’arribava per tot”. De mica en mica, i gràcies a feines com les classes personals o la que va tenir al Punt Lila els caps de setmana, i evidentment a l’esport (va lluitar pel Campionat d’Europa el maig de 2023 que va guanyar Sheila Martínez), “vaig poder subsistir”.
Després d’aquest combat, el seu actual entrenador, Juli Giner, li va oferir fer classes al seu gimnàs, el ‘Team JG’ a Premià de Dalt. Les coses, de mica en mica, han anat millorant fins a poder centrar-se en la boxa de forma professional com a esportista, però també com a entrenadora: “Dono classes a Mataró al ‘White Monkey’, a Premià de Dalt al ‘Team Juli Giner’, al Masnou al ‘Grapplers Paradise’ i tot això sense oblidar-se del seu promotor, el ‘Team Solé’, i del mateix Juli Giner, dues vegades campió d’Europa. A més, “totes aquestes feines em permeten conciliar amb la meva vida com a mare”.
La Natali Francesca, en definitiva, és ja una maresmenca més: “No em veig a cap altre lloc, estic molt a gust a la comarca i gaudint de tots aquests pobles. La meva filla va ser un pilar fonamental per prendre la decisió d’allunyar-me de tota la resta i adquirir bons hàbits. La meva filla va ser un punt d’inflexió i el Maresme el lloc que m’ha permès fer aquest canvi”, reconeix. A Lleida, afegeix, “hi havia massa coses que em feien connectar amb coses del passat, coses que no m’agradaven. Sentia que era un pou, un lloc que no em pertanyia. I el clima tampoc m’agradava”.
La campiona d’Espanya del pes gall va canviar la boira pel sol i el mar: “El Maresme et canvia l’estat d’ànim, et canvia l’humor. De fet, quan aquí fa mal temps, el meu cap connecta amb Lleida”. El Maresme, com el Campionat d’Espanya, és el principi de tot plegat: “No tinc temps per perdre i no em conformo amb això. D’aquí vaig cap amunt. I veure com la meva filla se sent orgullosa que la seva mare compleixi els seus objectius em fa molt feliç. Hi ha coses que encara no les entén, però la boxa és com la vida, a vegades les coses no surten bé i d’altres, com ara, sí”. La Natali Francesca és una guerrera que va fugir de la boira per abraçar-se al Maresme.
Entrevista d’Iván San Antonio
Fotos de Valentí Enrich
