El Maresme exporta talent
Sent juvenil de l’Espanyol va fitxar per la Juventus de Torí, arribant a debutar en el primer equip. Va triomfar en el Sassuolo, va marxar a la Fiorentina i ara l’Olympique de Marsella ha pagat 13 milions d’euros per ell. Campió d’Europa Sub ’21 amb Espanya. Una història d’èxit
En el teu DNI posa que vas néixer a Mollet del Vallès…
Sí, efectivament, vaig néixer a Mollet, però des de molt petit vaig venir a viure a Canet de Mar amb els meus pares. Amb tres anys ja estava vivint al Maresme.
És a dir, la teva infància va transcórrer a Canet…
Tota. Vaig fer la primària precisament en el col·legi que és aquí al costat del camp de futbol on estem fent el reportatge, en l’Escola La Misericòrdia, i després ja vaig anar a l’Institut del poble. Totes les meves arrels són a Canet.
“Em fascina el meu poble, Canet. Aquí tinc la família, els amics, les meves arrels i hi tornaré per viure quan pengi les botes”
I aquí, imagino, va començar la teva vinculació amb el món del futbol…
Així és, però els meus inicis van ser en el club de futbol sala del poble. Després ja em vaig passar al futbol en categoria prebenjamí i benjamí. Marxo del Canet en categoria aleví.
Iniciant així un llarg periple…
(Riures) Efectivament. Fitxo pel Cirera, després pel Mataró, Granollers i també vaig jugar en la Fundació Calella i la UE Vilassar de Mar. Va ser una època molt bonica perquè m’ho vaig passar molt bé.
Des de Vilassar arribes a l’Espanyol.
Sí, em va fitxar pel seu cadet de primer any. En l’Espanyol vaig fer un salt molt gran. Quan debutava en categoria juvenil vaig pujar directament a l’A, cosa que no és gens habitual. Això li ho dec a David Gallego, el meu entrenador, que després va arribar a entrenar el primer equip de l’Espanyol. David Fernández, que ara és coordinador del Reial Madrid, va ser qui em va portar a l’Espanyol. Va ser una època de la meva vida on tot va passar molt de pressa. I allí va ser, precisament, on em van reconvertir d’extrem dret a lateral.
I t’arriba la trucada de la Juventus de Torí. Paraules majors…
Després del meu primer any en el Juvenil A vaig passar a fer la pretemporada amb l’Espanyol B, amb el qual vaig debutar en la meva segona temporada com a juvenil a Segona B, amb disset anys. Recordo que després d’aquest partit que vaig jugar al desembre, vaig sortir del vestuari i m’estava esperant el meu pare, com sempre, amb el meu representant i un altre senyor, que em van presentar com el scoutting de la Juventus, però que és espanyol, Javier Ribalta. Em va dir que la Juventus em volia i que era per al mes de gener, és a dir, per a incorporar-me en qüestió de setmanes.
I vas donar el teu consentiment…
Sí. Em feia molta il·lusió jugar a Itàlia, en el juvenil de la Juventus. Vam parlar amb Jordi Lardín, llavors responsable del futbol base de l’Espanyol que em va entendre perfectament. Vaig sortir com a cedit per l’Espanyol aquella mitja temporada, de gener a juny, i al final del curs la Juventus va decidir comprar el cent per cent dels meus drets.
Quina experiència… i quina responsabilitat.
Em va costar molt decidir-me, no creguis, perquè era deixar enrere tot el meu entorn, amics, família, Canet, on vivia… Crec que vaig encertar amb la decisió presa.
“Tinc una mentalitat molt ofensiva. Ho porto a la sang perquè, malgrat que ara soc lateral, fins cadet sempre vaig jugar d’extrem”
Avui dia et consideres ‘perico’?
Sí, per descomptat. Sempre seré de l’Espanyol.
A Torí jugues en el que allí es coneix com a equip Primavera…
Vaig tenir la sort de tenir d’entrenador Fabio Grosso, que va ser internacional amb Itàlia, un gran lateral… Em van sortir molt bé les coses durant tota la temporada que vaig poder jugar completa. Allegri em va convocar per fer la pretemporada i la gira per Austràlia i la Xina amb el primer equip, una experiència molt bona per a mi. I va ser estant en aquesta gira quan el meu representant em va trucar i em va dir que el Sassuolo, també de la Sèrie A italiana, estava interessat a fitxar-me. Vam parlar amb la Juventus i van decidir cedir-me durant dues temporades. Una gran decisió perquè així podia tenir més minuts i partits en una Lliga tan exigent com és la italiana. Vaig ser titular, vaig jugar més de quaranta partits i el Sassuolo va decidir comprar-me a la Juventus abans de vèncer la cessió.
D’èxit en èxit perquè dos anys després et fitxa la Fiorentina.
Vaig viure un any molt bo a Florència. En general a Itàlia he crescut i he millorat com a futbolista. En total han estat sis anys de la meva vida. Totes les experiències han estat molt positives i gràcies a això vaig poder debutar amb la selecció espanyola sub 21, amb la qual vaig guanyar l’Europeu d’Itàlia.
Com et definiries com a futbolista?
Crec que pel fet que en el futbol base vaig ser extrem, tinc una mentalitat molt ofensiva. Ho porto a la sang. A Itàlia he après que el futbol també pot ser molt tàctic. Allí els entrenadors el que busquen en primer lloc és no encaixar gols. En Sassuolo menys, perquè allà es feia un futbol més ofensiu i això va beneficiar molt el meu futbol. A la Fiore vaig tenir entrenadors sense aquest perfil i no podia atacar amb tanta llibertat.
“M’alegro molt de seguir en l’Olympique de Marsella perquè allà puc desplegar el meu futbol i em sento molt estimat”
Va ser un alliberament que l’Olympique de Marsella truqués a la teva porta?
En certa manera sí, perquè ja havien intentat fitxar-me l’any anterior. Quan va sortir l’oportunitat d’anar en el mercat d’hivern no m’ho vaig pensar dues vegades. Em va trucar el president Longoria en persona. Villas-Boas m’havia demanat. Estic molt content que l’Olympique hagi comprat els drets federatius a la Fiorentina, perquè la veritat és que a Marsella estic superbé. El futbol que es fa en l’Olympique m’afavoreix moltíssim, és molt físic, amb més espais que a Itàlia i amb el nou entrenador, Sampaoli, m’hi entenc de meravella. A més, l’afició m’aprecia molt i em sento molt còmode.
Per cert, quin debut vas tenir!
(Riu) Sí, precisament contra el PSG! Va ser la final de la Supercopa de França. Anàvem perdent i vaig entrar en el minut setanta juntament amb Neymar, que sortia d’una lesió. Vaig haver de marcar-lo i recordo que a que en la primera acció vaig haver d’entrar-lo i em van treure targeta groga.
“Somio a debutar un dia amb l’absoluta de la selecció espanyola i també jugar la Champions League”
En català diem ‘gira el món i torna al Born’…
Sí, encara que porti tota la meva carrera professional jugant a l’estranger, a mi em tira molt la terra. Em fascina el meu poble, Canet, i tot el Maresme. Sempre que puc vinc aquí, on conec tothom. M’encanten els seus carrers, la platja, la muntanya, la tranquil·litat que es respira aquí… Aquí està la meva mare, la meva germana que acaba de tenir dues nenes, així que quan acabi la meva carrera com a futbolista continuaré vivint en Canet.
Quins somnis et queden per complir?
Arribar a debutar amb la selecció espanyola absoluta i jugar la Champions League.
Segur que ho aconsegueixes!
