Víctor Romero, talent mataroní a l’elit de l’handbol nacional
Amb tan sols 18 anys, el mataroní Víctor Romero ja comença a fer-se espai entre l’elit de l’handbol. Després d’haver tocat el cel al guanyar amb la selecció espanyola juvenil el Campionat d’Europa, ja ha debutat amb el primer equip del Granollers. A més es disposa a començar la carrera de Medicina. No oblida les seves arrels ni el club que el va formar, el Club Joventut Handbol Mataró.
Ets nascut a Mataró.
Sí, i encara hi visc!
Estudies?
Aquest setembre he començat la carrera de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. Prèviament vaig fer la primària i part de l’ESO a l’escola GEM, a Mataró; i vaig cursar quart d’ESO i el batxillerat a l’IES Carles Vallbona, a Granollers.
Sorgit del Club Joventut Handbol Mataró, ja ha debutat amb el primer equip del Granollers a la Supercopa de Catalunya davant el FC Barcelona
L’handbol et ve de família…
Tant el meu pare com la meva mare hi jugaven, i fins i tot les meves tietes. Això sí, cap d’ells va arribar a ser jugador professional.
Així doncs, com et vas iniciar en l’esport?
Els meus primers passos a l’handbol van ser a l’escola esportiva del GEM. Tenia 9 o 10 anys. Fins que va arribar el CJH Mataró. Recordo que vaig anar a fer una prova i els hi vaig agradar, i així va ser com vaig fitxar pel Mataró. Evidentment al principi no m’ho prenia com ho faig ara, sinó que la meva intenció principal era gaudir de l’handbol i fer esport amb els meus amics. No obstant, teníem un molt bon equip i competíem a la segona categoria més alta que ens corresponia per edat. Fins i tot vam guanyar un títol de lliga. En etapa infantil vaig decidir marxar al Granollers.
Repassem-ne la teva trajectòria…
Vaig arribar com a infantil de primer any, però jugava amb els de segon any. Quan em tocava ser de segon any, llavors sí que jugava amb els de la meva edat.
És a dir, un any amb els grans i un any amb els teus.
Correcte. Així va ser també en etapa cadet.
En aquests anys has aconseguit un palmarès envejable.
En etapa infantil vam guanyar la medalla d’or al Campionat d’Espanya amb la selecció catalana, i vam quedar quarts al Campionat d’Espanya de clubs. Sent cadet de primer any, vam guanyar la Mini Copa del Rei, i vaig repetir títol com a cadet de segon any, a més de seguir sent convocat amb Catalunya. Finalment, com a juvenil, hem estat campions de Catalunya i d’Espanya amb el Granollers.
I has fet el salt a la selecció espanyola…
Així és, en edat juvenil, que és la que em corresponia aquestes últimes temporades. Hem aconseguit èxits molt importants, com ara el Campionat Mediterrani que vam jugar a Turquia i, com no, la medalla d’or al Campionat Europeu, on vam guanyar la final contra Suècia per 34-32.
Aquests últims mesos han estat molt intensos…
Han estat moltes alegries juntes. El dia 15 d’agost vam tornar del Campionat Europeu i una setmana després, el dia 22, em vaig incorporar als entrenaments del primer equip. Pocs dies després vaig debutar amb el primer equip davant del FC Barcelona a la Supercopa de Catalunya.
“M’agradaria fer-me un lloc al més alt nivell; jugar Champions i formar part de la selecció espanyola absoluta”, confessa aquest estudiant de Medicina
I, per si fos poc, també vas debutar a la Liga ASOBAL!
I també davant del FC Barcelona. Debutar en un recinte com és el Palau Blaugrana és encara més espectacular. Si bé tots dos partits van acabar en derrota, aquesta experiència és quelcom inoblidable per a mi. És el somni de tots els nens i nenes que pugen des de la base.
Si poguessis mirar al futur, com t’agradaria veure’t d’aquí uns anys?
M’agradaria fer-me un lloc a l’handbol de més alt nivell, a l’elit. M’encantaria jugar Champions i format part de la selecció espanyola absoluta, i treballaré per aconseguir-ho. I també m’agradaria veure’m amb la carrera acabada, o si més no ben encaminada!