Quan una entitat esportiva compleix cent anys de vida, i més en un municipi relativament petit, és perquè durant un segle sencer els seus habitants l’han sentit com una cosa pròpia. Només aquesta fidelitat, sentiment de pertinença i orgull per un escut i uns colors, fan possible que un club pugui arribar tan lluny. El millor exemple del que afirmem el representa l’actual president del CE Llavaneres, Valentí Martínez Vallmajor, conegut per tots com Tino. Va començar a jugar a futbol amb set anys i mai va abandonar l’entitat. Va ser jugador de totes les categories, capità del primer equip durant vuit temporades, directiu i des de 2016 el seu president. Aixó sí que és el que diuen els anglesos: “One Club Men”.
L’entitat, que és la suma del CE Llavaneres i l’Escola de Futbol Llavaneres, viu un moment d’esplendor esportiu, amb 24 equips i gairebé 400 llicències
Gràcies al llibre ‘Més enllà de fer esport, el futbol a Sant Andreu de Llavaneres’, obra de Lluís Albertí, Francesc Costa, Antoni Perarnau i Joan Radó, coneixem els orígens d’aquest esport en el municipi i com, a través dels anys, va anar formant part del dia a dia dels llavanerencs. Està documentat que els primers partits oficiosos van començar a jugar-se el 1921, res més finalitzar la Primera Guerra Mundial, si bé la constitució del club de futbol no va esdevenir fins al 6 de maig de 1924 sota el nom de Football Club Llavaneras, sent trenta els seus socis fundadors.
Can Caralt, Can Mir, Can Matas, Can Rosal, Riera de la Vall, són solament alguns dels camps de terra on s’organitzaven partits, sent especialment esperat pel públic local el que es disputava cada any durant la Festa Major de la Minerva. Ja en els anys quaranta destacava la rivalitat amb el Sant Vicenç, del municipi veí. El primer èxit esportiu de l’entitat va arribar el 1950, quan es va proclamar campió Provincial.
En els anys seixanta era normal que, per a la Festa Major, l’equip estigués reforçat per jugadors d’altres clubs, com Fusté, del FC Barcelona. El 1964, per exemple, se li va retre un homenatge al mític capità del Barça Joan Segarra, que es retirava del futbol.
Poques decisions van ser tan encertades i van tenir tanta repercussió en el futur del futbol a Llavaneres com la que es va adoptar a finals dels anys noranta (1997) quan Òscar Perarnau, que va arribar a ser director esportiu del RCE Espanyol, i Pepe Mora, van crear en les mateixes instal·lacions municipals l’Associació Esportiva Escola de Futbol Llavaneres. Va ser la primera escola de futbol del Maresme. Ja des dels seus inicis va formar jugadors de gran talent que van acabar sent fitxats per clubs de superior categoria, com el FC Barcelona, Espanyol, Granollers, Mataró… El 2003, a través d’un conveni d’afiliació, l’Escola de Futbol
Llavaneres va ser, l’any 1997, el primer municipi del Maresme que va crear una escola de futbol, a càrrec de Òscar Perarnau i Pepe Mora
Llavaneres va passar a integrar-se dins de l’estructura del Club Esportiu Llavaneres, a pesar que era, i continuen sent, dues entitats jurídiques separades.
PRESENT.- El primer equip del club, que és la suma de les dues entitats esportives, mai ha passat de jugar en Segona Regional o el que en l’actualitat es coneix com a Segona Catalana. És una circumstància que no el preocupa gens a la junta directiva: “Som un club de poble i el nostre primer objectiu és que tots els nois i noies de Llavaneres que vulguin jugar a futbol puguin fer-ho. La prioritat és formar i després, competir. Si formant i competint podem aconseguir categories, perfecte. El que no farem mai serà incorporar jugadors d’altres municipis expressament amb l’únic objectiu d’ascendir. Això no entra en conflicte amb el propòsit que els nostres primers equips siguin tan competitius com sigui possible, sobretot per evitar que els nostres jugadors hagin d’anar-se’n a altres clubs buscant categories més altes”, assenyala el president, Tino Martínez.
El primer equip ha pujat a Segona Catalana l’any del Centenari i pot presumir de tenir un gran creixement en equips femenins, cinc en l’actualitat
El Centenari del Llavaneres ha arribat amb una gran notícia. El primer equip, després de diversos anys fregant l’objectiu, es va proclamar campió de grup a Tercera Catalana la passada temporada i va pujar una vegada més a Segona: “Va ser una alegria immensa per a tot el club després d’haver sofert les restriccions de la pandèmia. Únicament vam poder disputar una volta, però l’ascens ens va deixar molt satisfets”.
Precisament, per culpa de la pandèmia, no s’han pogut dur a terme les accions previstes per celebrar el Centenari com cal, més enllà de les samarretes commemoratives i el mural que presideix l’entrada al camp de futbol. No es descarta que en els pròxims mesos es puguin realitzar els actes suspesos.
Una de les grans satisfaccions del president és el gran creixement i evolució que està vivint el futbol femení: “Fa deu anys vàrem crear un equip i gairebé totes les jugadores van acabar en el Barça o Espanyol. Fa dos anys que treballem de valent per recuperar el futbol femení i en una temporada hem passat de tres equips a cinc. Han vingut moltes noies d’altres municipis”.
En l’actualitat, el club compta amb 24 equips, 12 d’ells de l’Escola, 48 tècnics i tres coordinadors. Parlem de prop de 400 fitxes federatives, de les quals gairebé el 80% són de jugadors de Llavaneres: “Necessitem urgentment un altre camp, especialment de futbol 7, per poder donar un servei de millor qualitat a causa de l’alta ocupació que tenim. És impossible ara mateix acollir a més jugadors o crear més equips”, conclou el president.
Un model de club d’èxit, ben gestionat i amb els objectius molt clars.
El ‘fitxatge’ de Marc Torrejón
El primer equip del Llavaneres ha incorporat com a segon entrenador, i també com a jugador, a Marc Torrejón. Veí de Llavaneres, Torrejón ha estat un destacat defensa central format al planter del RCD Espanyol amb àmplia experiència a Primera Divisió i a la Bundesliga alemanya. Després de disputar 71 partits amb l’Espanyol, va jugar al Racing de Santander, Kaiserslautern, Friburg i Unió Berlín. En Marc va ser internacional sub-21 amb Espanya. Ara, als seus 35 anys i ja retirat com a professional, ajudarà a créixer l’equip del seu poble.
JUNTA DIRECTIVA
Tino Martínez Vallamajor
PRESIDENT
“Som un club de poble i el nostre objectiu és competir el millor possible sempre des de la formació”
Josep Robles
SECRETARI
Enrique Casadevall
TRESORER
ORGANIGRAMA ESPORTIU
COORDINADOR FUTBOL 7
Joan Mora
COORDINADOR FUTBOL 11
Pol Delgado
COORDINADOR FUTBOL FEMENÍ
Lluis Garrido
ESCOLETA
Juan Arrién
