Aquest mes de maig es compleix un any que el pàdel català té un nou responsable federatiu. De formació tennística, també és president d’un dels clubs més emblemàtics de Catalunya, La Salut.
Vostè ha estat unit, des que va néixer, al tennis…
Si, des de l’any 1966, soc soci del Club de Tennis la Salut. Vaig començar a jugar al mateix club i a mesura que m’anava fent gran, anava formant part dels equips de les diferents categories.
A què es dedica professionalment?
Tinc una empresa de màrqueting i logística.
Com va descobrir el pàdel?
Quan vivia a Gavà, prop de la platja. Portava quinze anys sense agafar cap raqueta. Estaven construint unes pistes semblants a les de tennis, però més petites, i m’hi vaig interessar. Després de provar-ho i començar a entrenar, em vaig aficionar moltíssim.
I no li va anar gens malament…
El 2008 vaig guanyar el campionat d’Espanya +40 juntament amb Oscar Not, un referent del pàdel espanyol, i també vaig guanyar el campionat de Catalunya +40 i +45, amb Jaume Carreras de parella.
“El Maresme és una de les comarques més actives de tot Catalunya i ofereix unes magnífiques instal·lacions”
Com arriba a presidir la FCP?
Quan vaig entrar a presidir el Club de Tennis La Salut i més endavant formo part de la junta directiva de la Federació Catalana de Pàdel. Després que Pere Hernández guanyés unes eleccions, jo vaig abandonar la junta per ser vicepresident de la Federació Espanyola de Tennis. Acabada aquesta etapa de quatre anys, grans jugadors del circuit català pensaven que la Federació mereixia i necessitava incorporar gent del món del pàdel, ja fossin exjugadors o presidents de clubs, perquè llavors quasi no n’hi havia. Així doncs, em van sol·licitar formar-ne part i vàrem confeccionar una candidatura alternativa. A les últimes eleccions, que es van celebrar el mes de maig, vam assolir la presidència.
Per què va deixar la Federació Espanyola de Tennis?
Perquè el meu objectiu era ser president de la de pàdel. Teníem un grup d’amics i gent del món del pàdel molt potent a qui ens feia molta il·lusió encetar aquesta candidatura.
Què n’opina de qui diu que el pàdel ha fet molt de mal al tennis?
No es així. És més, diria que el pàdel ha salvat econòmicament molts clubs de tennis, que han incorporat pistes de pàdel a les seves instal ·lacions. És cert que el pàdel, gràcies al teixit de clubs de tennis ja existents a Catalunya, s’ha pogut consolidar molt millor que si ho hagués fet per si sol. De fet, som la federació de pàdel amb més llicències a Espanya, triplicant a la andalusa, que ve després. En la meva opinió, ha sigut una relació de benefici mutu.
Parlem de números…
Fa deu anys, per exemple, a Catalunya teníem unes 14.000 llicències de pàdel, i a avui estem sobre les 22.000.
A què es deu aquest creixement? És un esport de moda o definitivament ha vingut per quedar-se?
És un esport molt accessible per a tothom, especialment per aquelles persones que mai han fet esport, ja que és molt fàcil iniciar-se en el pàdel i no cal cap tipus d’inversió inicial pel que fa a l’aprenentatge. A més, és un esport amb un component social molt important; els partits de pàdel sempre acaben amb el tradicional refresc, cervesa o vermut. Sempre dic que jugar a pàdel ens fa ser més feliços.
“El pàdel ha salvat econòmicament molts clubs de tennis, que han incorporat noves pistes i més oferta esportiva”
Tot i que tenen 22.000 llicències, moltíssima més gent juga a pàdel sense federar-se. Des de la presidència, tenen algun objectiu de cara a aquest públic amateur?
L’objectiu principal és crear competicions atractives pel jugador amateur. Ara, per exemple, hem creat el torneig Head Players, que assegura un mínim de tres partits, una norma molt exitosa en iniciatives privades que hem volgut adoptar.
El gruix del seus federats competeixen a les lligues de la Federació.
Així és, uns 16.000 federats competeixen en alguna de les nostres lligues, que dividim per edats i categories. El passat octubre vàrem iniciar una nova proposta: les lligues escolars de pàdel.
Com valora aquesta nova proposta?
M’atreviria a dir que ha estat tot un èxit i que s’ha consolidat. Des dels clubs i escoles ens comunicaven que molts nens volien jugar a pàdel, però el nivell de les lligues federades era tan alt que hi podien jugar molt pocs infants. Això per nosaltres representa un perill, ja que estem permetent que aquests nens interessats pel pàdel no tinguin la motivació per competir, o que marxin a altres esports. D’aquesta manera, hem aconseguit que moltíssims clubs s’hi apuntin, de manera gratuïta, i que aquests infants puguin fer l’esport que els agrada el cap de setmana. Econòmicament els clubs també s’han vist beneficiats ja que han registrat un augment en la demanda de quotes de socis i de classes d’entrenament, perquè els nens estan motivats i volen jugar i millorar.
És bonic que hi hagi aquesta diversitat, i que no tots els nens juguin a futbol com era bastant habitual abans…
Estic d’acord. És un handicap que molts esports hem tingut durant molts anys i del qual érem conscients fins i tot abans de guanyar les eleccions. Vam actuar ràpidament: al juny vam guanyar les eleccions i a l’octubre ja teníem tota la competició escolar organitzada. Hi bolcarem molts esforços.
… sense obviar tampoc la presència femenina dins el pàdel.
Desconec les dades exactes, però penso que el pàdel és un dels esports amb major proporció de dones practicants. I, com a apunt, som de les poquíssimes juntes directives que tenen més dones que homes.
“Fa deu anys teníem a Catalunya unes 14.000 llicències de pàdel, i actualment estem al voltant de les 22.000”
Parlem del Maresme. És una de les comarques de Catalunya amb més força a nivell de pàdel.
És una comarca que conec bastant bé gràcies a Tomàs Carbonell, extennista i gran amic meu, qui a més és propietari de diversos clubs del Maresme i vicepresident de la Federació Espanyola de Tennis. A banda, he jugat molt sovint al Maresme i puc dir per experiència que té unes excel· lents instal·lacions. És, sens dubte, una de les comarques més actives de tot Catalunya.
A què es deu la menor presència de clubs indoor?
Principalment per la climatologia, que per sort al nostre territori és genial, i també pel cost que comporta pagar un lloguer.
Què en pensa del World Padel Tour?
És un circuit que ha permès donar un salt qualitatiu al pàdel. S’ha professionalitzat molt el nostre esport; els millors del món ja poden viure del pàdel i cada cop hi ha més interès per part de la inversió privada. Ara estem a l’espera de veure com funciona el nou circuit promogut per Qatar; si els dos circuits poden trobar estratègies conjuntes, o almenys conviure junts, i tant de bo tot contribueixi a que els joves vulguin ser jugadors de pàdel i hi vegin un futur vertaderament professional.
Què creu que li falta al pàdel per ser un esport vertaderament professional i internacional?
D’una banda, exportar el pàdel a molts més països, tot i que clarament això necessita d’inversions econòmiques. I d’altra banda, modificar el model que existeix fins ara.
Expliqui’ns més…
Ara mateix les competicions de pàdel estan organitzades per una sola entitat, de manera que els clubs i les federacions no tenen cap mena d’iniciativa a l’hora d’organitzar competicions dins de circuits internacionals. Jo proposaria un model semblant al de la Federació Internacional de Tennis, de manera que es poguessin comprar setmanes per realitzar competicions, com fa per exemple el Club de Tennis Barcelona amb el Godó. D’aquesta manera els ingressos que generen aquestes competicions asseguren la supervivència de les federacions i els clubs.
Quins projectes tenen en ment pel futur?
Per l’any que ve tenim dos projectes. Un d’ells és fer una copa de campions de clubs. Com el seu nom indica, volem realitzar una fase final amb tots els campions dels torneigs socials de diferents clubs de Catalunya. L’altre és, el que nosaltres li diem, pàdel en família. És tracta de competicions on pares, mares i fills poden competir junts en tres categories, en funció de l’edat dels infants. També tindrà una fase final a nivell català.
Text de Toni Frieros. Fotos de Pep Morata.
