Connect with us

Bàsquet

Laura Peña: explosió de talent

La de Vilassar de Mar, escollida jugadora revelació de la Lliga, tot just acaba de debutar amb la selecció espanyola absoluta

L’AE Sedis Bàsquet de la Seu d’Urgell compta amb la jugadora revelació de la Divisió d’Honor de bàsquet femenina, la Lliga Endesa. La Laura Peña, la base del Cadí La Seu d’Urgell, està vivint la millor època de la seva carrera esportiva. Després d’iniciar- se de ben petita al Mataró, formar-se en el Sant Adrià i portar tres anys a la capital de l’Alt d’Urgell, Laura ha rebut la recompensa de debutar en la selecció espanyola absoluta.

Com et vas assabentar de la convocatòria, Laura?

Estava baixant amb cotxe precisament de la Seu a Vilassar de Mar. Em trobava en una estació de servei i vaig rebre la trucada del seleccionador, Miguel Martínez Méndez. Tenia el seu telèfon perquè m’havia convocat l’any anterior per a l’equip espanyol 3×3 quan n’era el responsable.

Què va passar pel teu cap?

Ufff… Quan em va dir si me n’anava a algun lloc de vacances, m’ho vaig imaginar. Volia comptar amb mi per als amistosos del mes de juny. Em vaig emocionar molt, la veritat. Havia fet un gran any en el Cadí, havíem quedat quartes a la Lliga, havíem derrotat l’Uni Girona a la Lliga Catalana, tota una fita per al nostre club, així que m’ho vaig prendre com un premi, una recompensa…

Il·lusió, vertigen?

Sí! Totes dues coses alhora. Il·lusió perquè és un pas molt gran en la meva carrera esportiva. Arribar a la selecció absoluta és el somni de qualsevol esportista. I vertigen perquè era un repte, un desafiament, una oportunitat única que calia aprofitar.

“Sempre que puc vinc a Vilassar de Mar. És el meu refugi, m’omple alhora de pau i energia

I vas debutar…

Sí, a Melilla contra Bèlgica a principis de juny. La Federació va anomenar aquests partits amistosos com a ‘Camino al Futuro’, perquè és un temps de renovació de l’equip nacional.

Has estat gairebé tota la teva vida en el Sant Adrià, prop de casa. Per què vas acceptar l’oferta del Sedis la Seu d’Urgell?

És veritat, Sant Adrià ha estat casa meva, des de Mini fins a arribar al primer equip. Pujar a la màxima categoria del bàsquet espanyol amb el Sant Adrià ha estat una de les grans alegries de la meva vida. Vam perdre la categoria a l’any següent i el club, per diferents raons, no podia continuar sent igual de competitiu. I vaig acceptar la proposta del Cadí perquè ja portaven alguns anys a l’elit del bàsquet espanyol, tenien un projecte esportiu molt ambiciós, havien aconseguit entrar a Europa i per a mi suposava un repte brutal en l’àmbit personal. A més, encara que està lluny de Vilassar de Mar, no deixa d’estar a Catalunya. Fitxar pel Cadí ha estat una de les millors decisions que he pres a la meva vida.

Vius a la Seu d’Urgell, és clar…

Sí, sí, el club s’encarrega de donar-nos totes les facilitats, pis, transport, perquè nosaltres només hàgim de preocupar-nos d’entrenar i jugar. Baixo tres o quatre vegades a l’any a casa, perquè visc per i per al bàsquet les vint-i-quatre hores al dia.

Exigent amb tu mateixa?

Sempre hi ha un marge de millora. Si et conformes amb el que has fet o on has arribat, no avances. Jo treballo per ser millor cada dia, per aconseguir millors números, per exemple, en tir exterior. La meva mitjana és de 7,8 punts aquesta temporada. Haig de treballar per a millorar-ho.

Com et defineixes jugant?

M’agrada tenir la sensació que estic dirigint el joc, ser protagonista, influir en el partit, com feia la meva gran referència en el bàsquet, Núria Martínez. M’agrada la pressió i la responsabilitat. Crec que em supero davant les dificultats, no m’amago.

I per a ‘amagar-se’, Vilassar de Mar…

És el meu refugi! Estar a casa amb la meva família em dona energia i pau al mateix temps. Encara que no desconnecto físicament. Surto a córrer a la muntanya, una mica de platja… No puc estar asseguda al sofà tot el dia.

Com portes la carrera de Dret?

Segueixo, segueixo! La faig per la UOC, i malgrat que no li puc dedicar tant temps com abans, tard o d’hora l’acabaré perquè m’agrada molt.

“Els meus grans somnis son guanyar títols amb el Cadí, consolidar-me a la selecció espanyola… i arribar al Jocs Olímpics de París 2024”

Així li dones una alegria a la teva mare, que és advocada.

Sí! I al meu pare, que va ser qui em va ficar en el bàsquet. Ell va jugar al Mataró i a Vilassar de Mar. Així els dos contents.

Dius que ets ambiciosa…

M’agrada anar a poc a poc, anar aconseguint objectius. El meu gran somni és arribar el més lluny possible amb el meu equip i ara consolidar-me en la selecció. I això vol dir, arribar als Jocs Olímpics de París 2024. Seria el màxim. Treballaré per fer realitat aquest somni.

Segur que ho aconsegueixes!

Entrevista de Toni Frieros.

Fotos de Pep Morata.


More in Bàsquet