Entrevista: TONI FRIEROS · Fotos: PEP MORATA
El Balís és un dels grans clubs nàutics de referència a Catalunya. La seva capacitat per organitzar grans competicions està a l’altura del seu gran múscul social.El seu president ens fa una radiografia del moment actual de l’entitat.
De quina salut gaudeix avui dia el club?
D’una salut de ferro, sense que soni petulant, si us plau. Estem sanejats econòmicament i hem anat fent ‘guardiola’. En l’aspecte social tenim una gran activitat gràcies als nostres 3.216 socis i esportivament parlant continuem recollint molts èxits i organitzant proves d’envergadura.
Quin pressupost té El Balís?
Uns quatre milions d’euros anuals, aproximadament.
“Un dels meus objectius principals com a president del CN El Balís és renovar les dues concessions del Port i deixar el tema resolt per molts anys”
3.216 socis és una xifra considerable.
Sí, i la millor notícia és que ens estem rejovenint. Fa uns cinc anys la mitjana d’edat del club era de més de 60 anys i ara estem per sota dels cinquanta.
Ha fet referència als èxits esportius.
Recentment la Real Federació Espanyola de Vela va fer un rànquing i el CN El Balís era el més llorejat de tot el Mediterrani, només per darrere de tres o quatre clubs en tota Espanya. No obstant això, hi ha una altra dada del qual em sento més orgullós.
Comparteixi-ho amb nosaltres…
Quan vam fer l’últim acte de presentació de la nostra flota, així com de reconeixement als campions que va tenir el club durant el 2018 en diferents modalitats i categories, vàrem lliurar prop de 160 premis! Com diu un amic meu, “si no hi ha massa, no hi ha Messi”. Com a club tenim dos ‘potes’ i una d’elles és la inversió en la promoció de l’activitat esportiva i l’atenció al nostre soci, així com donar suport al territori.
Podem dir que El Balís és la gran referència en Vela del Maresme?
Segurament sí, tot i que la resta de clubs fan també una activitat extraordinària. La nostra política esportiva comença des de la base, primer en la captació i després en la formació. Cada any, entre nens i adults que volen aprendre a navegar, tenim més de 2.500 alumnes en les nostres instal·lacions. La vela és un esport molt sacrificat, tant per als joves com per a les seves famílies. Moure’s amb un vaixell per competir en diferents ports és complex. La vela s’associa als mesos d’estiu, però també s’entrena i es competeix en els mesos de més fred i això és molt dur físicament.
“Les regates internacionals són una de les nostres principals vocacions, per això organitzarem aquest estiu, entre el 29 de juliol i el 9 d’agost, el Mundial de Classe Europe 2019”
Quantes flotes té ara El Balís?
Onze diferents, des de l’Optimist fins al 470, encara que també comptem amb secció de rem (llegut català), pesca i motos d’aigua. Fa uns anys no teníem motos i avui dia comptem amb vuit pilots que entrenen aquí i defensen el nostre gallardet.
De què se sent més orgullós des que va arribar a la presidència del Balís fa ara tres anys?
El Balís és un club molt actiu i organitzem moltes proves, algunes amb marques pròpies de vela lleugera, com la MedSailing o el Trofeu Cornudella i unes altres de Creuer, com el Gran Premi El Balís o la Regata Dragonera. Sens dubte, el repte més gran de la nostra història va ser l’organització l’any passat del Mundial Classe Finn Màster. Per primera vegada un sol port va acollir prop de 500 embarcacions. Va ser un gran èxit en tots els sentits.
I no es deté aquí…
Les regates internacionals són una de les nostres principals vocacions, per això organitzarem aquest estiu, entre el 29 de juliol i el 9 d’agost, el Mundial de Classe Europe. Serà el cinquè gran esdeveniment que acollim en cinc anys. Això ens dóna la veritable dimensió del club.
Un club que també té una altra activitat, la gestió del port… Un port que no és de la seva propietat.
Vostè ho ha dit: ho gestionem nosaltres, nosaltres som els concesionaris. Tot el terreny guanyat al mar és propietat de l’Estat i la gestió està cedida a la Generalitat de Catalunya que, a la vegada, ens ha donat aquesta concessió. El Port del Balís té dues concessions; una sobre el port antic, el primer que es va construir, i la segona sobre l’ampliació del mateix en una segona fase. Oferim tots els serveis que pugui necessitar el propietari d’un vaixell: marina seca, servei tècnic, gasolinera i un llarg etcètera.
Una concessió que s’acaba…
Sí, la del primer port venç el 2020 i la segona, el 2022. Un dels meus objectius principals com a president del Balís és renovar aquestes dues concessions i deixar el tema resolt per molts anys.
Quants amarradors té El Balís?
800 amarradors que s’han d’actualitzar perquè en l’actualitat els vaixells es construeixen d’una forma diferent, són més amples, per dir-ho d’alguna manera, i segurament amb aquesta regularització disposarem de menys amarradors però el mateix espai per a atracar.
Li agradaria continuar com a president?
He de dir-li la veritat: sí. Per tot el que abans li explicava. Queden coses molt importants per fer i el club va per molt bon camí. Sap que ens faltaria?
No, digui…
Tenir un campió o campiona del món nascuda en les Tres Viles.
Tenen a Bàrbara Cornudella i Sara López, olímpiques en Rio de Janeiro…
Sí, però no han nascut al Maresme ni viuen aquí, encara que passin una gran part de les seves vides en El Balís. La història de Bàrbara, per cert, és molt bonica.
Comparteixi-la amb nosaltres…
Aquest any la Federació Catalana de Vela la ha triat com la millor esportista del 2018. Bàrbara és besnéta de Josep Cornudella Capdevila, el primer president que va tenir el club, constituït el 1965 gràcies a un grup de metges, i d’altres, estiuejants a Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt. Ells varen crear el Club Nautic El Balis i van guanyar la primera concessió per construir un espigó que va generar la platja del Balis. El 1974, com a homenatge al besavi de la Bàrbara, es va crear el Trofeu Cornudella, una regata de vela lleugera que s’ha mantingut al llarg del temps fins als nostres dies i que és l’esdeveniment esportiu amb més tradició del club.
No ens oblidem de José María Van der Ploeg…
Per descomptat que no. Per al club és un honor comptar amb un campió olímpic. Aquell or en la classe Finn en els Jocs Olímpics de Barcelona ’92 és un gran orgull per a nosaltres … i presumim d’ell, és clar.
Com ha de ser… •