Els presentem a un dels joves esportistes del Maresme amb més futur. El seu somni és escalar posicions en la classificació ATP i arribar a disputar un Gran Slam. Austràlia és el seu preferit
La vida de Max Alcalà Gurri, sense saber-ho, va canviar l’estiu de 2009. Amb set anys els seus pares (Joan i Laura), empresaris del sector de serveis, el van portar a fer tennis al stage d’estiu del Club Tennis Cabrils: “Jo jugava a futbol a l’escola. M’encantava, però va ser provar el tennis i néixer una atracció irresistible “, explica Max amb timidesa.
“Li va agradar tant que va deixar el futbol i ens va demanar que li apuntéssim a l’Escola del club”, recorda el seu pare Joan. El nen anava millorant i va arribar el moment de competir. El CT Cabrils no tenia equip de competició, per aquest motiu Max va de marxar al CT La Genera, on va estar fins als deu anys. Un cop més, el destí va voler que es creués amb un entrenador que li va canviar la vida: Xevi Camps. “Vaig començar amb ell a benjamins i ell ha estat qui m’ha guiat”, explica Max.
Revela que el seu gran ídol sempre ha estat el tennista suís Roger Federer: “M’encanta el seu estil de joc, la classe amb la qual es mou per la pista i executa tots els seus cops”.
A l’hora de definir-se afirma que el seu millor cop és el seu potent revés a dues mans. I el que més ha de millorar, el servei: “Crec que per sobre de tot sóc un jugador molt competitiu i lluitador, que puc suportar la pressió en els moments delicats del partit”.
El seny, la concentració, aquesta part invisible del joc, la té molt ben dominada. Almenys això diu el seu entrenador, Xevi Camps. El coneix molt bé. Quan Xevi va abandonar La Genera per traslladar els equips de competició al CT Cabrils, Max Alcalà se’n va anar amb ell. Junts, i amb Pau Fanlo, Oriol Fillat, David Álvarez i Áxel López van guanyar el Trofeu Compta, el Campionat d’Espanya Infantil: “Va ser un triomf molt important per tots nosaltres. Guanyar a clubs tan importants com hi ha a Catalunya a va ser un èxit històric per al Cabrils”.
“Sobre tot sóc un jugador molt competitiu i lluitador, que sap suportar la pressió en els moments més delicats dels partits”
Un èxit que els va posar al mapa tennístic i que a Max li va servir per concentrar tots els seus esforços en el tennis: “Em vaig canviar de col·legi, al Lleó XIII, especialitzat en atendre esportistes com jo, que viatgem gairebé cada setmana”.
Tant esforç i sacrifici va tornar a donar els seus fruits. Max es va proclamar subcampió d’Espanya sub-15 en el torneig disputat a Cartagena: “Va ser en aquest campionat quan realment em vaig adonar que tenia nivell suficient per poder dedicar-me al tennis”, recorda amb satisfacció. Gràcies a aquests èxits va començar a ser convocat per la Federació Espanyola de Tennis al CAR per guanyar-se el lloc en alguns dels equips nacionals, amb els que encara no ha pogut debutar.
Sí que ho ha fet en els tornejos més importants per a jugadors de la seva edat. Va acabar sent el jugador número 12 en la classificació Tennis Europe sub-16 i va conquistar el Tennis Europe de Torelló grau 1 al maig de 2017: “Segurament ha estat la victòria internacional més important que he aconseguit fins al moment”.
Amb 1,75 metres d’altura i 57 quilos de pes, en Max és conscient que ha de treballar físicament per guanyar musculatura i força: “Paral·lelament, el meu objectiu ara és intentar aconseguir punts ATP. Ja he disputat els tornejos Futures de Reus, Dénia, Sabadell, Vic, Tànger, així com els ITF Juniors d’Algèria, Vinaròs, Suècia o València. Cada vegada és més difícil pujar esglaons, però cada un que puges, veus recompensat l’esforç”.
Amant de la PlayStation, té molts somnis per complir: “M’agradaria estar entre els dos-cents del món de l’ATP. I poder debutar en un Grand Slam. El meu preferit és Austràlia. M’encantaria jugar-lo!”, diu Max. “El meu tennis s’adapta millor a la pista ràpida que a la terra batuda, perquè sóc un jugador més agressiu que defensiu i amb cops plans, no liftats”. Entrena cada dia en dobles sessions. Tres hores de pista i hora i mitja de gimnàs. A més d’estar amb Xevi Camps, també treballa amb Jordi Burillo, ex tennista que va destacar en els anys noranta.
Max està enormement agraït als seus pares pel gran esforç que duen a terme des de fa molts anys: “Sense ells, hauria estat impossible arribar fins aquí”. Recentment els hi va fer un altre regal: el Campionat de Catalunya Absolut. El va guanyar amb 16 anys acabats de fer. Apuntin aquest nom. Donarà molt que parlar. •
PALMARÈS
– ANY 2018 –
Finalista
Campionat de Catalunya Júnior Individual i Dobles
Campió
Campionat de Catalunya Cadet
Finalista
Campionat d’Espanya Cadet
Campió
ITF sub-18 Júnior Argelia
Finalista
ITF Sub-18 Júnior I Trofeu
David Ferrer
Campió
Campionat de Catalunya Absolut
– ANY 2017 –
Finalista
Campionat d’Espanya sub-15
Campió
Campionat de Catalunya Cadet
Finalista
Apple Bowl Avilés Internacional sub-16
Campió
Campionat Catalunya sub-15
– ANY 2016 –
Campió
Campionat de Catalunya per equips, categoria Or
Subcampió Catalunya
Campionat de Catalunya Infantil
Campió
Campionat d’Espanya per Equips
(Trofeu Compte)
Subcampió
Campionat d’Espanya per comunitats autònomes
– ANY 2015 –
Campió
Campionat de Catalunya sub-13
– ANY 2014 –
Campió
Campionat de Catalunya Aleví
