JUGADORA DEL FC BARCELONA
És una de les millors jugadores que ha donat el futbol femení espanyol. Tota la seva infància i adolescència ha transcorregut a Dosrius.
Ens presenta el seu poble?
Dosrius és un lloc encantador, molt acollidor. M’encanta la seva tranquil·litat i la seva gent. Aquí ens coneixem gairebé tots i puc desconnectar de l’estrès i de la competició.
On va estudiar?
Els meus pares van voler que estudiés en l’Escola Ginebró, a Llinars del Vallès.
“El Barça em va fitxar amb 11 anys després de veure’m jugar un partit de futbol sala amb el F.S.Mataró”
De petita ja li tirava el futbol?
Les nenes de la meva edat dormien amb una nina. Jo ho feia amb una pilota de futbol. Sempre em va tirar molt, encara que vaig fer altres esports.
Quins?
Vaig practicar taekwondo i motociclisme.
Com va arribar al futbol?
Vaig començar amb vuit anys a jugar a futbol sala en la Penya Blanc i Blava de la Roca i d’aquí vaig passar al Futbol Sala Mataró. Puc dir que la meva vida va canviar quan vam anar a jugar uns partits d’exhibició al ‘Planet Futbol’.
Fotos: PEP MORATA. Media Day del Barça femení abans de debutar en partit de Champions League davant el Minsk a Bielorússia.
Què va passar?
Després de jugar un partit se’m va acostar un representant del Barça i em va donar la seva targeta. Em va dir que estaven interessats a fitxar-me. I va ser així com amb onze anys, en el 2003, vaig entrar al Barça.
“De petita no dormia amb una nina, ho feia amb una pilota de futbol”
Tota la vida…
Sí, a excepció de dos anys que vaig fitxar pel Llevant.
Ha tingut ídols?
Un sobretot, Ronaldinho. M’encantava veure’l jugar, perquè era màgia pura, alegria. Va ser una pena que no estigués més anys al Barça.
Com es defineix vostè mateixa?
Crec que sóc una jugadora molt vertical i potent, que viu de cara al gol.
“Somio marcar el gol que li doni al Barça la seva primera Champions League”
Algun gol especialment?
Un d’inoblidable, el que vaig marcar en el minut 118 de la pròrroga en la final de la Copa de la Reina del 2013. De fet aquell any vàrem conquerir el triplet, una cosa molt difícil d’aconseguir.
Quin somni li queda per complir?
Uf!, molts. Per exemple, fer el gol del triomf del Barça en una final de la Champions League. I per descomptat, participar en uns Jocs Olímpics i en un Mundial.
Vostè ara és professional…
Sí, des del 2016, quan vaig signar amb el FC Barcelona. És un somni que després de tota la vida dedicant-te a aquest esport puguis ser-ho.
Com valora el creixement que està experimentant el futbol femení?
És extraordinari veure com estem ara sabent d’on venim, encara que queda molt camí per recórrer. Els mitjans ens donen més visibilitat i això es tradueix en major interès pel nostre esport. •
VA NÉIXER AL 1992
Internacional en totes les categories
Olga García va néixer a Dosrius (Barcelona) l’1 de juny de 1992, en plena febre olímpica. És filla de Luis Javier García i Montserrat Pérez. Té una germana petita, Patricia. Va jugar dues temporades en l’U.D. Llevant i ha estat internacional per Espanya en totes les categories.
