Campiona de Catalunya, d’Espanya i d’Europa de marxa, Raquel és una de les grans atletes que ha donat el Maresme. Dues vegades escollida millor esportista de Mataró, ha batut diversos rècords de marxa. Va representar Espanya als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro i Tòquio i ja mira a París 2024. Tota una vida bolcada en la seva professió. Una esportista d’elit… amb majúscules.
Des de fa anys ets una de les millors atletes espanyoles, però… com comença tot?
De petitona, gràcies a l’assignatura d’Educació Física, vam anar a les pistes d’atletisme i un monitor em va comentar que corria molt i em va animar a practicar atletisme. Així va ser com vaig començar a pujar a les tardes amb el grup de veterans dels Lluïsos de Mataró, ja que per aquell temps al club no tenien escola d’atletisme però jo gaudia moltíssim fent kilòmetres amb ells.
Un ‘petit’ miracle, doncs…
Al cap d’un parell d’anys es va posar “en marxa” l’escola i vaig començar a practicar totes les especialitats i a enamorar-me esportivament de la marxa atlètica. Va ser un marxador, Juan Carlos Rodríguez, qui em va dir que tenia moltes condicions per fer marxa. Jo, quan només tenia tretze anys, feia cros i me’n sortia molt bé. Sense practicar gaire marxa, vaig ser campiona de Catalunya i bronze en el Campionat d’Espanya. De mica en mica vaig invertir més temps en la marxa, fins que em vaig decantar al cent per cent per aquesta especialitat. I fins avui dia.
“Poder prendre part en uns Jocs Olímpics és una experiència brutal a la qual només hi arribem alguns, és un somni que comença de petita i és la recompensa a l’esforç i al compromís amb la meva carrera esportiva”
I de Mataró… al CAR.
Si, amb quinze anys. Va ser la primera gran decisió important que vaig prendre i que va canviar la meva vida per complet fins avui dia. Vaig deixar casa meva, els meus pares, amics… i vaig començar a compaginar el batxillerat amb un estil de vida d’alt rendiment enfocat a l’atletisme.
Quines qualitats ha de tenir una bona marxadora?
Sobretot força mental per superar els moments de feblesa i sofriment. I després una suma de tècnica eficient i capacitats físiques que s’adquireixen amb el temps i l’entrenament. Però sobretot, actitud. S’ha de saber patir i no rendir-se mai.
“Si tornés a néixer faria el mateix amb els ulls tancats, sense dubtar ni un segon”
Si tornessis a néixer faries el mateix?
Amb els ulls tancats i sense dubtar-ho ni un segon. M’encanta l’estil de vida que porto i em sento recompensada en la meva vida personal. Fins i tot els moments més amargs els recordo amb satisfacció. En aquest sentit crec que soc una privilegiada.
Després dels JJOO de Rio de Janeiro 2016 vas estar quatre anys preparant-te per a Tòquio. Què va suposar que s’endarrerís un any la cita olímpica? Decepció?
Els esportistes teníem una il·lusió molt gran, és veritat, però… decepció? No, perquè no es cancel·laven, només es posposaven. En aquell moment la decepció era tot el que estava passant. El camí esportiu m’ha ensenyat a saber adaptar-me davant de qualsevol tipus d’adversitat i de res servia pensar que no podia estar aquell any a Tòquio. Vaig canviar el pla d ‘entrenament però no el meu propòsit.
“La primera decisió important que vaig prendre, i que va canviar la meva vida per complet, va ser entrar al CAR amb quinze anys”
Vas canviar el CAR de Sant Cugat pel CAR de Madrid…
Sí, des de 2018 estic a Madrid, on visc, perquè aquí puc entrenar amb un grup d’altíssim nivell, al càrrec de José Antonio Quintana, on he trobat un punt de motivació extra i d’excel·lència que busquem els atletes. Sempre en volem més.
Com va ser l’experiència en els JJOO de Tòquio?
Per ser exactes, nosaltres estàvem a Sapporo, al nord del Japó, i vam viure l’estiu més calorós de tota la història, circumstància que després va repercutir en el nostre rendiment. Vam estar tota una setmana tancats a l’hotel i solament se’ns permetia sortir per a anar a entrenar. No vaig poder viure la cerimònia d’inauguració, però sí la de clausura. De totes maneres, poder prendre part en uns Jocs Olímpics és una experiència única que no es paga amb diners, és una recompensa que estàs esperant tota la vida.
“Després de Rio de Janeiro i Tòquio, ara el meu objectiu són els jocs de París 2024”
Vas fer millor marca i posició a Sapporo que a Rio de Janeiro en 20 km marxa.
Al Brasil vaig tenir la mala sort de competir malalta i al Japó no vaig respondre com hagués volgut. La meva intenció era aconseguir diploma i vaig quedar en catorzena posició, un lloc que valoro molt perquè sé el que costa arribar a uns Jocs Olímpics i tots els sacrificis que hi ha darrere.
Vas arribar al Japó molt ben preparada…
Vaig fer una preparació molt conscienciada amb les condicions similars a Sapporo i la temporada va anar molt bé. Vaig quedar quarta en l’Europeu de 20 km i vam ser campiones d’Europa per equips amb la selecció espanyola per segona vegada. Durant el 2021 em vaig quedar només a un segon de la millor marca de tota la meva carrera en aquesta distància.
“Per descomptat que compensa tant d’esforç i sacrificis. He estat rica i afortunada per haver viscut coses úniques d’un valor incalculable”
Tens 32 anys. Més de la meitat de la teva vida has estat en l’alta competició. Compensa?
Per descomptat que compensa! Sempre dic que he estat rica i afortunada en emocions i experiències per haver viscut coses úniques d’un valor incalculable, com vibrar a l’hora de guanyar una medalla en un estadi. I no tothom pot competir en uns Jocs Olímpics i jo he arribat a dos, a més de campionats del món, d’Europa, etcètera.
Com s’aconsegueix estar tants anys en l’elit?
Amb compromís. Tinc clar el que m’apassiona, l’esport, i aconseguir els meus propòsits, ara, com a atleta. L’exigència de l’alta competició es molt dura i no negaré que hi ha dies que anímicament no estem tan al cent per cent, que es presenten lesions i tenim moments de baixada, però tots aquest dubtes se superen amb la força mental de tenir clar el que volem quan estem molt bé però quan no també.
Des de 2018 visc al CAR de Madrid, perquè puc entrenar amb un grup d’altíssim nivell i on he trobat el punt de motivació extra i d’excel·lència que busquem els atletes”
Vius per la marxa?
Sí, entreno cada dia, matí i tarda i no només són hores en pista, també al gimnàs, sessions de recuperació, etc. Nosaltres hem d’enfortir fins i tot els dits dels peus! A més a més hem de ser molt rigorosos amb els àpats i el descans és un altre entrenament… requereix tot el dia i gairebé tots el dies. És tot un món.
Imagino que al cap ja tens els JJOO de París el 2024…
Aquest és l’objectiu a llarg termini, però abans, com sempre, cal recórrer un llarg camí. Ara tinc present el Campionat del Món d’Oregon (als Estats Units) al juliol i el Campionat d’Europa a Munic (Alemanya), a l’agost.
I medalles…?
És el gran somni de qualsevol atleta i la gran motivació del dia a dia.
Si haguessis de triar un moment de la teva longeva carrera esportiva, quin seria?
És difícil, perquè, com deia, he viscut moltes experiències úniques. Una que recordo amb especial estima es el dia que vaig aconseguir la classificació per els meus primers Jocs Olímpics. Recordo que va ser davant del Colosseu de Roma i al creuar la meta hi havia la meva família i el meu equip de treball. Compartir aquestes emocions amb ells i el sentiment que “ho hem aconseguit” va ser increïble.
“Mataró i el Maresme són el meu veritable refugi i si hi ha alguna cosa que trobo a faltar, a més de la meva gent, és la platja”
Vius a Madrid. Trobes a faltar Mataró, el Maresme?
Això sempre. He tornat a casa per Nadal i poder estar amb els meus pares i la meva família és un gran regal, ja que des dels 15 anys que visc fora i valoro molt compartir un esmorzar amb família. Mataró és el meu refugi predilecte i si hi ha alguna cosa que trobo a faltar, a més de la meva gent, és la platja.
I després de l’atletisme, què?
Des de petita he tingut present el futur. Vaig graduar-me en Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra i a continuació vaig fer un Máster en Direcció en Comunicació i un altre Máster en Gestió Esportiva i cursos en Dret i Finances. M’he preparat per continuar vinculada al món de l’esport i m’agrada formar-me. Actualment segueixo amb un MBA en direcció d’empreses a la UCAM i ho compagino impartint conferències en col·legis, universitat i empreses. Les experiències i els valors que aprens en l’esport els pots exportar i aplicar en el dia a dia de la teva vida personal i professional.
Tu ets un exemple de tot això.
PALMARÈS
Mataró (Barcelona) – 16.11.1989
1,70 m / 50 kg
Entrenador: José Antonio Quintana
Club: FC Barcelona
Internacional: 14 (2013-2021)
✦ Plusmarquista d’Espanya Absoluta de 10.000 m marxa (42:14.12 en 2016)
✦ Campiona d’Espanya Absoluta de 20 km marxa (2015)
✦ Campiona d’Espanya Absoluta de 50 km marxa (2019)
✦ Campiona d’Espanya Absoluta de 10 km marxa (2016-2018)
✦ Campiona d’Espanya Sub20 de 10 km marxa (2008)
✦ Campiona d’Espanya Sub18 de 10 km marxa (2005)
RÈCORDS D’ESPANYA
✦ Absolut Pista 3.000 m marxa: 12.06.05 (2016) 10.000 m marxa: 42:14.12 (2016)
✦ Absolut Ruta. 50 km marxa: 4.11:01 (2019)
INTERNACIONAL
-JJOO 2016-
✦ 2016 Rio de Janeiro 20 km marxa (19a/1.33:03)
✦ 2021 Tòquio (Sapporo) 20 km marxa (14a/1.31:57)
– CAMPOIONAT DEL MÓN –
✦ 2015 Pequín 20 km marxa (14a/1.32:00)
✦ 2019 Doha 20 km marxa (15a/1.38:02)
– CAMPIONAT D’EUROPA –
✦ 2014 Zuric 20 km marxa (9a/1.30:03)
✦ 2018 Berlín 20 Km marxa (10a/1.31.48)
✦ 2019 Alytus Bronze Europeu 20km marxa Campiona d’Europa amb Espanya
✦ 2021 Podebrady 4a en el Campionat d’Europa per països Campiona d’Europa amb Espanya (4a/1:28:37)
