PAU RIBES Tendresa i valentia

In Natació

Pioner de la natació sincronitzada masculina

“Competir al costat de la Gemma Mengual va ser un somni. Ella és com una mare per a mi”

“Competir al costat de la Gemma Mengual va ser un somni. Ella és com una mare per a mi”

Pau Ribes va ser el primer nedador en la història de la natació espanyola en prendre part en una prova de sincronitzada. Va representar per primera vegada Espanya amb tan sols 19 anys en el Campionat Mundial de Natació de 2015 en el qual va competir en el duo mixt lliure al costat de Gemma Mengual. Després va guanyar dues històriques medalles de bronze als europeus de Londres i Glasgow amb la mataronina Berta Ferreras

Quan et vas iniciar en natació sincronitzada?

Va ser amb 7 anys. Vaig començar fent natació i, des de ben petit, sentia l’aigua com el meu món. De fet, era un nen completament diferent a l’aigua. Em donava molta tranquil·litat. Un dia vaig anar a les piscines de Montjuïc a veure un espectacle de natació sincronitzada i em vaig enamorar amb els salts, els moviments i les acrobàcies. Llavors vaig saber que volia practicar-ne.

Compagines els estudis amb la teva vocació?

Sí, però no va ser fins que vaig ser més gran que vaig voler estudiar. Jo era un nen hiperactiu, em van diagnosticar TDAH i els estudis i jo mai ens vam portar molt bé. Però últimament he tingut la sort i la motivació de trobar estudis relacionats amb el que m’agrada. Tinc un Grau Superior d’Esports, un Grau Mitjà de nadons a l’aigua, i el nivell 1 d’entrenador de la Federació Catalana.

Vas patir alguna mena d’estigma social en voler practicar un esport eminentment femení?

Sí, de fet vaig ser el primer noi a nivell espanyol, per tant era un cas excepcional. El meu club (Club Natació Granollers) es va estranyar molt quan em vaig voler apuntar, però em van obrir les portes. Tot i això no va ser gens fàcil: els amics i els coneguts em veien com un “rara avis”, i fins i tot vaig patir bullying i vaig ser molt criticat. Però de tot se n’aprèn i em vaig adonar que al cap i a la fi el que importa és ser feliç i ser tu mateix.

Pau, al Pou de Glaç de Canyamars
Pau, al Pou de Glaç de Canyamars

Parla’ns, doncs, de la teva infància…

Va ser una infància dura. Com deia abans, patia TDAH  i els professors mai em van valorar, sempre em deien que havia de deixar la natació i fer colzes. Era molt nerviós i problemàtic i això, afegint-hi els mals moments que vaig passar als vestuaris, va fer que hagués de visitar diversos psicòlegs. No obstant, sempre vaig tenir el suport dels meus pares i, sobretot, de la meva àvia. Va ser el meu àngel de la guarda.

Per què?

Ella va ser professora durant molts anys, i em va ajudar moltíssim tant a nivell personal com a l’hora de treure’m els estudis.

Explica’ns com entrena en Pau Ribes…

Vaig estar intern al CAR des del 2015 fins aquest any, però segueixo entrenant allà. Els entrenaments consisteixen, normalment, d’una hora de gimnàs o de treball de flexibilitat, el que nosaltres anomenem “treball en sec”, i després ja ens llancem a l’aigua.

I un cop a l’aigua…

Comencem escalfant, després fem alguns exercicis per tal de prendre consciència del nostre cos i els nostres moviments, quelcom molt important en aquesta disciplina, i després ja treballem en base a les coreografies i els esforços que requereixen, ja que cadascuna és diferent. Entrenem de dilluns a divendres i ara estem acabant la fase de pretemporada, ja que la primera competició que tenim és al març.

Amb només 19 anys, vas representar Espanya al costat de la Gemma Mengual. Com vas viure aquesta experiència?

Va ser un somni fet realitat. El 2015 van aprovar la participació masculina en modalitat mixta i vaig rebre la notícia amb alegria, però no esperava que em truquessin a mi. Quan van contactar amb mi em vaig sorprendre molt, i fins i tot em vaig espantar i em vaig posar una barrera mental, dient-me a mi mateix que no seria capaç d’estar a l’altura, ja que en aquells moments jo no entrenava com a professional. Però ho vaig madurar i, juntament amb el suport dels meus pares, vaig saber veure que aquestes oportunitats només passen un cop a la vida, i vaig ser valent. I més al costat d’una de les figures més important del món de la natació sincronitzada…

Què ens pots dir de la Gemma?

Tinc una gran relació amb ella, és com una mare per a mi. Ens portem 20 anys i molts cops ens feien la broma què si érem mare i fill (riu). Sempre li estaré molt agraït que fes aquest pas en un moment on ella ja ho tenia tot, això diu molt de la seva persona.

Avui dia continues competint, però tens altres projectes en ment?

Aquest any, tot i que continuo competint, me’l prenc com una mena d’any sabàtic. Val a dir que quan estava intern al CAR, els entrenaments eren duríssims. Ja no estic intern al CAR i per tant ja no entreno matí i tarda, sinó que allarguem el matí i prou. A curt termini, tinc una oferta de treball de Decathlon que combinaré amb els entrenaments, i més a llarg termini he posat sobre la taula de la Federació un projecte per tal de començar a fer base amb nens i que es puguin iniciar en el món de la natació sincronitzada.

Quines són les teves aficions?

M’encanta la música. Crec que tinc molta cultura musical i m’agrada tot, des d’un blues fins al heavy metal, passant pel jazz o la música electrònica. Aquesta última m’agrada especialment, sobretot modalitats com el trance. És una música més aviat poc coneguda i ho relaciono amb el meu esport: el fet d’escoltar aquest tipus de música t’etiqueta. També sóc un apassionat del vinil.

Què li diries a un noi que vol seguir els teus passos i practicar natació sincronitzada?

Li diria que no tingués por del que pensin els altres. El més important és ser fort, ser original i ser tu mateix, sense importar el que pugui pensar la resta.

Ets tot un exemple…  

Els colors de la tardor, molt presents
Els colors de la tardor, molt presents

Canyamars (Dosrius), la seva ‘pàtria’

Esportiu Maresme i Pau Ribes vam compartir una jornada en un dels racons més històrics de Canyamars, un dels tres nuclis que hi ha al municipi de Dosrius. La sessió fotogràfica va tenir lloc en el Pou de Glaç, construcció popular dels segles XVII-XVIII formada per un pou circular de pedra i maó i que està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. La construcció d’aquests pous estaven destinats a la producció de gel per conservar els aliments i refrescar les begudes a l’estiu.


PERFIL

Pau Ribes Culla · Canyamars (Dosrius) · Barcelona

1 de setembre de 1995 · (24 anys)

Alçada: 1,74 m · Pes: 65 kg

PALMARÈS

5è lloc al Campionat Mundial de Natació de Kazan (2015) en duo lliure amb Gemma Mengual

Bronze al Campionat Europeu de Londres (2016) en duo tècnic i lliure amb Berta Ferreras

5è lloc al Campionat Mundial de Budapest (2017) en duo tècnic i lliure amb Berta Ferreras

Bronze al Campionat Europeu de Glasgow (2018) en duo tècnic i lliure amb Berta Ferreras

6è lloc al Campionat Mundial de Gwangju (2019) en duo tècnic amb Emma Garcia

 

 

You may also read!

Anni Espar, una gran campiona a Mataró

És una de les millors jugadores de tota la història del waterpolo espanyol. Campiona del món i d’Europa amb

Read More...

DAMIÀ DEL CLOT, Passió per Vilassar de Mar, el Maresme… i el bàsquet

DAMIÀ DEL CLOT Alcalde de Vilassar de Mar Home vitalista com pocs, Damià va heretar del seu avi matern la passió

Read More...
ATC-SantPo

AT.C.SANT POL 100 anys fent futbol i fent poble

326 Socis · 21 equips · 300 llicències · 40 entrenadors La partida de naixement diu que l’Atlètic Club

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu