Connect with us

Entitats

Jordi Tamayo, President de la Federació Catalana de Tennis

Com va sorgir la idea de convertir-se en president de la Federació Catalana de Tennis el 2017?
Aleshores era vicepresident del Club Esportiu Universitari i un grup de persones volien canviar el rumb de la Federació Catalana de Tennis. Em van preguntar si els podia ajudar jurídicament. I d’aquí va derivar que finalment em presentés com a candidat.

És advocat…
Des de fa vint anys, sí, especialista en mercantil i dret internacional.

Extennista amateur i advocat mercantilista, va arribar a l’FCT el 2017 per revertir una situació econòmica molt complexa. Ja hi ha brots verds consolidats.

També va ser tennista?
Sí, a nivell espanyol vaig arribar a ser el número cent i escaig i en edat professional el que vaig fer va ser anar-me’n a jugar a Alemanya. Hi vaig estar uns cinc anys jugant la lliga de tennis alemanya. El meu club de petit va ser el Laietà, després vaig passar a l’Hispà Francès i finalment al Club Esportiu Universitari. Ara acostumo a jugar al club de L’Hospitalet a nivell sènior.

Per cert, el seu pare és el famós Toni Tamayo, propietari de Viatges Marina, l’agència de viatges del Barça…
El Barça sempre ha format part de les nostres vides, òbviament. Han estat moltes experiències i viatges amb el Barça. Vaig tenir la sort de conèixer a molts jugadors del Barça i d’aprendre d’ells. Interactuar amb ells va ser molt enriquidor.

Quina Federació es troba el 2017?
Ens trobem amb 110 treballadors, un deute de 6,1 milions d’euros i un fons de maniobra negatiu de gairebé cinc milions d’euros. En definitiva, una situació dramàtica. No podíem ni pagar l’IVA trimestral. A nivell esportiu, com a model de negoci, en tenir instal·lacions pròpies, fèiem competència als nostres propis clubs. No acabàvem d’entendre molt bé què estàvem fent pel tennis català. Érem 217 clubs federats i se’ns veia com una Federació llunyana, molt burocràtica i que realment no estava adequada als nous temps. No érem una federació punt zero. No teníem credibilitat des del punt de vista institucional ni de clubs.

“La situació del tennis català el 2017 era dramàtica, amb un deute de 6,1 milions d’euros de dèficit. Ara és d’un milió i ja donem beneficis amb la nostra activitat”

Acció de xoc, bisturí?
Mai m’ha agradat lamentar l’ocorregut en el passat i sí mirar el futur. Per això el que vam fer el 2017 va ser buscar solucions. En entrar vam canviar els estatuts: si una junta directiva s’endeutava, i en dos anys no podia liquidar el deute, empoderàvem als clubs perquè poguessin fer dimitir la junta. En el nostre voltant hi ha exemples del que és el ‘corporate compliance’ i nosaltres com a junta directiva, hem d’aprendre d’això. També vàrem introduir en els nostres estatuts que si donàvem benefici una vegada liquidat el deute, el 30% d’aquests diners aniria a un fons social que solament el podríem utilitzar si els clubs l’autoritzaven.

Va ser difícil posar en marxa les mesures correctores?
El 2017, a conseqüència d’haver de gestionar les nostres pròpies instal·lacions, Cornellà i Vall d’Hebron, vam perdre gairebé 400.000 euros. La de l’Hospitalet s’havia venut, però no s’havia cobrat encara. El 2018 ja vam donar uns beneficis de 27.000 euros. Vam demostrar que si aplicàvem una gestió professional podíem obtenir beneficis comptables. Malgrat això, amb el deute que teníem, la tensió de tresoreria era molt forta, per això vam demanar autorització a l’assemblea per vendre els nostres actius de Cornellà, la part privativa. Es va fer el 2019 i a partir d’aquí comencem a reduir el dèficit. Després amb el Vall d’Hebron vam fer una concessió municipal i una UTE amb la UFEC i igual que amb Cornellà; una part dels treballadors es van subrogar. De 110 treballadors que hi havia el 2017 hem passat a 25 en l’actualitat. De sis milions de deute passem a quatre i vam poder començar a fer d’autèntica federació al costat dels nostres clubs.

Com acabarà 2021?
Acabarem amb un deute d’1,6 milions. Ens quedarà solament deute bancari. És cert que durant tot aquest procés no hem tingut més remei que entrar en concurs de creditors. I ho vam fer perquè no podíem fer front al pagament dels nostres proveïdors. Això ens va permetre, durant un temps, poder continuar executant la nostra activitat ordinària i alleugerir la tensió de la tresoreria. Igualment vam haver de demanar als clubs que ens avancessin els diners de les llicències per poder continuar. Entre tots, també amb l’ajuda de les institucions, hem pogut sortir del pou en el qual estava la Federació i poder mirar el present i el futur amb optimisme. Avui dia l’activitat ordinària de la Federació té uns beneficis de gairebé 500.000 euros.

Quantes llicències té actualment la FCT?
21.400. Van arribar a tenir unes 40.000.

Són irrecuperables?
Sabent d’on venim, i amb els peus a terra, puc dir que com a mínim hem detingut la sagnia de llicències. Crec que ha estat una mesura molt positiva canviar la temporalitat de la llicència. Abans era de gener a desembre i ara és d’octubre a setembre. Aquest canvi no solament ha estat a nivell català, també estatal i ha estat molt positiu. Tenint en compte que tenim 217 clubs, amb les seves respectives escoles i equips d’entrenadors, el que hem aconseguit és que el calendari s’adeqüi al nivell competitiu dels equips d’aquestes escoles. Va ser la Catalana la que va proposar a l’Espanyola aquest canvi de temporalitat i ha estat tot un èxit, perquè a l’Estat espanyol s’ha passat de 71.000 llicències a prop de 80.000.

“El canvi de temporalitat ha estat clau per aturar la davallada de llicències federatives. A Catalunya hi ha 300.000 persones que juguen a tennis”

Sí, un gran èxit…
S’ha aconseguit també gràcies a la creació dels ‘Clubs d’Excel·lència’. Què són? Són aquells clubs que tenen tots els nens i nenes de les seves escoles federats i els seus tècnics inscrits al ROPEC, el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya. Vam començar amb quatre clubs i ara ja en tenim vint, augmentant la base d’escoles de tennis federades. Cal tenir en compte que a Catalunya hi ha 300.000 persones que juguen a tennis regularment, per això crec que sí que hi ha massa crítica per recuperar les llicències que mereix tenir la Federació Catalana de Tennis. Cal treballar per tornar a les 25.000. És difícil, però no impossible.

Dels 217 clubs que hi ha a Catalunya, quants ha visitat personalment?
Diria que entre el 90% i el 95% dels clubs.

Per tant, coneixerà molt bé el Maresme…
És diferent a altres comarques del territori. Tenim 25 clubs al Maresme i si fem el càlcul de població i dimensió, i a excepció del Barcelonès, puc afirmar que és una comarca amb una forta implantació tennística, una de les més importants de Catalunya. Parlem de 135 pistes de tennis i unes 800 llicències aproximadament.

El Maresme és una comarca amb una forta implantació tennística, una de les més importants
de Catalunya”

Què destacaria?
Hi ha el Club Tennis Mataró, que té unes 200 llicències, amb una escola molt potent i històrica, d’on han sortit, entre molts altres, David de Miguel, Jordi Burillo i Albert Ramos. O Canet, on va sorgir Julián Alonso. També el CT Cabrils, el Teià Barcelona, que han destacat en molts campionats gràcies a la seva magnífica escola de competició. Igualment cal esmentar al Club Nàutic el Masnou per la gran aposta que ha fet pel tennis platja aquests anys. Sempre hi ha hagut molta qualitat tennística al Maresme, un territori, a més, amb unes magnífiques instal·lacions i magnífica climatologia.

Quin és ara el full de ruta de la FCT?
A nivell financer, eliminar el deute que ens queda a través de la nostra activitat tennística. A nivell institucional, posar la FCT on es mereix dins de la RFEF, on tinc l’honor de ser vicepresident primer. Hem d’estar on es prenen decisions, fins i tot en l’àmbit internacional. És a dir, tenir veu pròpia. I esportivament, desenvolupar els nostres propis programes per tot el territori català. El nostre objectiu és que cada dia més nens i nenes en edat escolar juguin i aprenguin. Continuarem amb les nostres lligues juvenils, com la de Supertennis i, per descomptat, des de la base, continuar fomentant els valors de l’esport. Igualment mantindrem els campionats de Catalunya de pares i mares, per fomentar la conciliació i convivència familiar a través de l’esport.

Són ambiciosos a nivell competitiu?
Per descomptat. Sense fer una política invasiva, volem tenir campions catalans en totes les categories i per això treballarem amb els clubs en el seguiment dels nostres jugadors. Aquí comptarem amb l’ajuda del CAR de Sant Cugat i vehicularem totes les ajudes que siguin necessàries. Estic segur que molt aviat Catalunya tornarà a tenir grans campions i campiones.

Segur que sí!

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More in Entitats