Una entrevista de Toni Frieros · Fotos de Valentí Enrich
Dos Jocs Olímpics la contemplen. Subcampiona del món amb la selecció espanyola, ha jugat als Estats Units, Rússia, Itàlia i Turquia. Va néixer com a jugadora a la ‘La Gàbia’, el pavelló de Mataró, ciutat que porta al cor i on ha viscut amb la seva família fins que va sortir per conquerir el món. Des de fa un any desplega tot el seu talent al Spar CityLift de Girona. La Núria és, sens dubte, una de les millors jugadores de la història del bàsquet femení espanyol. Ha estat 145 cops internacional… i sis vegades millor esportista de Mataró
Estaves predestinada a ser jugadora de bàsquet…
Sí, crec que sí! El meu avi Francesc era entrenador i la meva mare Montse va jugar al Mataró.
Una família molt esportista!
Sens dubte. Ho portem als gens. El meu pare Joan Fèlix va ser jugador d’handbol professional del Barça i del Granollers. I tant el meu germà gran com la meva germana bessona Roser ens dediquem des de molt petites al bàsquet. Vaig començar a jugar als sis anyets a la UE Mataró, al pavelló de La Gàbia, perquè ens quedava molt a prop de casa.
Sempre has viscut a Mataró?
Sí. Vaig néixer a la Casa de Salut de Vilassar de Mar, però tota la família és de Mataró. Abans vivíem a prop del col·legi Valldemia i ara al costat de la Riera, a prop de l’Ajuntament.
Has gaudit de les últimes Santes?
I tant, al màxim! Són les meves festes preferides i no me les perdo per res del món. M’agrada moltíssim passejar per Mataró, sobretot pel centre. He viscut a moltes ciutats, però sempre trobo a faltar casa meva, la meva família. Sóc de les que sempre s’emocionen veient els Capgrossos de Mataró.
On vas estudiar?
Al Col·legi Valldemia fins a segon de batxillerat.
A Mataró, però, vas jugar poc…
Sent infantils la meva germana i jo vam fitxar per La Salle Bonanova. Es va desfer l’equip en què jugàvem i vam marxar amb el nostre entrenador.
En edat infantil ja vas debutar amb la selecció espanyola…
Sí, tant la meva germana com jo vam començar a anar a la selecció catalana i espanyola.
I de La Salle a…?
A el Universitari de Barcelona, l’equip filial del Barça, amb el que vaig signar el meu primer contracte professional l’any 2000. Vaig estar tres anys com a sènior.
En aquesta època vas viure el teu primer gran èxit com a jugadora…
Tenia 15 anys i era un any més petita que la resta de les meves companyes de selecció quan vam guanyar amb Espanya l’Europeu Cadet a Tulcea (Romania). A aquesta edat el bàsquet ja era la meva prioritat… Juntament amb els meus estudis.
Va jugar dues temporades als EUA
Això està molt bé…
La meva vida social ja girava al voltant del bàsquet. Vivia per a ell: entrenaments, partits, viatges… Al mateix temps era molt exigent amb mi mateixa amb els estudis. Era bastant bona estudiant. Mai vaig usar el bàsquet com a excusa per no estudiar. Em falta el treball de fi de carrera per acabar ADE.
Seguiràs vinculada al bàsquet quan pengis les botes?
Ja m’han plantejat entrenar, però crec que la meva vinculació amb l’esport estarà fora de la pista. M’agradaria treballar en alguna cosa que compagini esport amb la meva formació acadèmica.
Deixes el Barça el 2003 i aquests quinze anys has estat instal·lada en una espècie de sínia…
Sí, molts països, molts equips!
Amb 19 anys, a Salamanca, el Perfumerías Avenida…
Van ser tres anys meravellosos. Per primera vegada vaig sortir de l’ou. Vaig deixar Mataró, la meva casa, la meva família i em vaig enfrontar sola a la vida. Vaig madurar molt en una ciutat de gent molt jove. Era un pas que havia de donar i em va servir de molt.
El meu ídol ha estat el meu pare” “Ell em va inculcar la passió per l’esport, a treballar dur i ser responsable
També per triomfar. Estaves a la cresta de l’onada…
El 2003 vam aconseguir la classificació per als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 en ser medalla de bronze en els Europeus de Grècia. Va ser un èxit extraordinari perquè en el partit pel bronze perdíem contra Polònia i vam aconseguir la plaça olímpica amb una remuntada èpica.
20 anys i els teus primers jocs olímpics…
Uf, meravellós! Jo crec que res es pot comparar a desfilar a l’estadi olímpic el dia de la inauguració. Allò sí que va ser un somni fet realitat. Segurament ha estat l’experiència que més m’ha impactat en la meva carrera. Per cert, vam quedar sisenes, diploma olímpic. Després vaig anar a Pequín 2008, uns altres jocs meravellosos. Van estar molt ben organitzats.
Núria jugarà per segona temporada al Spar CityLift Girona
Vas marxar quatre mesos a jugar amb els Minnesota Lynx dels Estats Units…
Una altra experiència inoblidable, perquè el bàsquet americà no té res igual a la resta del món. És tot molt més professional, perfeccionista i el joc molt intens i físic.
Per què vas decidir després anar a Rússia?
Era una oferta irrefutable i tot un desafiament personal: l’idioma, la gent, el clima… Vaig passar d’una ciutat, Salamanca, on es vivia al carrer, a Moscou, on tot era molt diferent. Les jugadores teníem xofer privat. Em vaig adaptar molt bé a un bàsquet tan físic i amb jugadores tan altes. Vaig acabar xampurrejant el rus!
I després a Itàlia. La Willy Fog de Mataró!
Després d’estar tan lluny de casa em venia de gust jugar més a prop. Primer vaig jugar al Família Schii Basket i després al Geas i al Liomatic Umbertide.
I arriba el primer gran èxit del bàsquet femení espanyol: el bronze al Mundial de 2010 de la República Txeca…
Així és. Aquella generació de jugadores vam ser les precursores de l’històric moment que viu el bàsquet femení a nivell internacional. Pràcticament només han pogut guanyar-nos en aquests últims vuit anys els Estats Units. A aquell bronze el va seguir la plata al Mundial de 2014. Vam aconseguir ficar-nos a la final després de derrotar Turquia, les amfitriones.
En aquests anys jugaves precisament a Turquia…
Vaig estar quatre temporades. Dos en el Kayseri Kaski i dos al Galatasaray. De totes les lligues en què he jugat, la turca ha estat la que més m’ha fet gaudir. Hi ha molt nivell, estrangeres de gran qualitat i tot està molt igualat. Es fa un bàsquet molt ràpid i físic i això va fer que hi encaixés molt bé.
Com et defineixes?
Com a base, m’encanta conduir el joc, portar el pes de l’equip. Sóc una jugadora que el meu estat d’ànim es reflecteix a la pista. Sóc intensa, ho visc molt.
Per cert, quants idiomes parles?
A més del castellà i català, cosa òbvia, parlo anglès, italià, em defenso en turc i de rus en sé una miqueta. Tant a Turquia com a Itàlia m’agradava molt interactuar amb la gent. Anava a casa dels meus amics, intentava adaptar-me als seus costums i aquesta immersió va ser molt enriquidora per a mi.
La temporada passada tornes a casa…
Per fitxar pel Spar CityLift Girona. Després d’estar 10 anys fora de casa volia alguna cosa estable, per gaudir de la meva família i de la part final de la meva carrera. M’he instal·lat a la casa familiar que tenim a Calonge i així estic més a prop de Girona.
Heu fet una gran temporada, però sembla que l’Avenida Salamanca és imbatible…
Ells tenen pràcticament dos equips titulars. A Girona s’està fent un projecte molt ambiciós i aviat donarà els seus fruits. Jo sóc molt, molt competitiva i no podria estar en un equip que no tingués grans metes.
“He jugat als EUA, Rússia i Itàlia, però mai he gaudit tant del bàsquet com els quatre anys a Turquia”
Has renovat pel Spar CityLift fins al 2020…
Crec molt en el seu projecte esportiu. Tenim una plantilla molt equilibrada i poc a poc aconseguirem els nostres objectius.
Què fas quan no jugues o entrenes?
Sóc un cul inquiet! No puc estar quieta! Faig molt esport, m’agrada la muntanya i a casa em puc posar a perfeccionar el meu anglès, cosir… Segur que mai em veuràs fent la migdiada!
Qui ha estat el gran referent en la teva carrera?
M’han agradat molts esportistes, però el meu gran ídol ha estat el meu pare. Sense ell, i la meva mare al seu costat sempre, no hagués arribat on he arribat. Ell, com a esportista que va ser, em va inculcar la passió per l’esport i em va ensenyar a treballar molt dur, a ser responsable. A competir al més alt nivell i a estudiar amb afany.
Et va ensenyar bé, sens dubte… •
PALMARÈS AMB LA SELECCIÓ ESPANYOLA
1999
Or Europeu Cadet – Tulcea (Romania)
2003
Bronze Europeu – Patras (Grècia)
2005
Bronze Europeu – Ankara (Turquia)
2007
Plata Europeu – Chieti (Itàlia)
2010
Bronze Mundial – República Txeca
2014
Plata Mundial – Turquia
2015
Bronze Europeu – Hongria i Romania
Jocs Olímpics d’estiu de 2004 Atenes
Jocs Olímpics d’estiu de 2008 Pequín
145 vegades internacional absoluta
Millor esportista de Mataró: 1999, 2003, 2004, 2007, 2010, 2015
Medalla de bronze del Real Orden del Mérito Deportivo, 2009
Millor jugadora catalana temporada 2017-18
TRAJECTÒRIA
2003
UB Barça
Campiona Lliga femenina
2005
Perfumeries Avenida
Copa de la Reina i MVP
2006
Perfumerías Avenida
Copa de la Reina i Lliga femenina
2007
Dinamo Moscow
Campiona Fiba Cup
2011
Ros Casares
Classificació Final Eight Eurolliga
2013
Kayseri Kaski (Turquia)
Subcampiona Fiba Cup
2014
Kayseri Kaski
Classifiació Final Eight Eurolliga
2016
Schio (Itàlia)
Campiona Copa Itàlia i
Subcampiona Lliga
2017
Uni Girona
Subcampiona de Copa i Lliga
TRAJECTÒRIA
Naixement: 29 de febrer de 1984
Alçada: 1,74 m
Pes: 72 kg
Clubs professionals
2002-03 UB – FC Barcelona
2003-05 Perfumerías Avenida
2005 Minnesota Lynx
2005-06 Perfumerías Avenida
2006-08 Dinamo Moscou
2008-09 Familia Schio Basket
2009-10 Geas Basket
2010 Minnesota Lynx
2010-11 Ros Casares València
2011-12 Liomatic Umbertide
2012-14 Kayseri Kaski Spor
2014-15 Galatasaray Odeaban
2015-17 Familia Schio Basket
2017-18 Spar CityLift Girona
LA DADA
Va jugar la Copa del Món 2018… 3×3
Del 8 al 12 de juny, Núria Martínez va disputar amb la selecció espanyola al Mundial de Filipines 3×3, la nova modalitat de bàsquet que està causant furor al món i que serà disciplina olímpica a Tòquio 2020. Núria va ser convocada per la seleccionadora Anna Junyer juntament amb Paula Palomares, Vega Gimeno i Aitana Cuevas. Espanya va ser medalla de plata a la Copa d’Europa de l’any passat. Núria no sap si la seva participació amb la selecció espanyola 3×3 tindrà més recorregut: “És una modalitat que enganxa perquè són partits molt intensos, ràpids i durs”, diu Núria. Espanya va ser eliminada per França en la pròrroga en la lluita per les medalles, quedant finalment en setena posició.
